La Batalla de Mariel va ser una batalla naval lliurada el 10 de febrer de 1828 entre Espanya i Mèxic prop de Mariel, en l'illa de Cuba.

Antecedents

El 27 de setembre de 1821 Mèxic va adquirir la seua independència despuix de varis anys d'una guerra civil gràcies al triumfo del Eixèrcit Trigarante. A pesar d'això, Espanya encara posseïa ports navals importants en la mar Carib, tals com Puerto Rico o Cuba, i les autoritats mexicanes temien que estes serviren com a base a expedicions per a reconquistar Mèxic. També és més que possible que desijaren integrar les illes espanyoles del Carib en el seu recent naixcut estat, iniciat com a imperi, com a parts que varen ser del virreinato que ho va originar: Nova Espanya

El Govern mexicà va iniciar el proyecte d'expulsar als espanyols de Cuba i per a este fi va escomençar a formar la flota necessària. Els mexicans esperaven guanyar les batalles organisant la flota necessària per a això. Una esquadra composta de tres bergantines, el Hermon, el Bravo i el Guerrer, va ser confiada al comodoro nortamericà David Porter en la missió de hostigar les llínees enemigues de comunicació en la regió, lo que, a falta de forçar als espanyols a deixar l'illa, permetria per lo manco ser informat sobre les seues intencions i possiblement hostigar, i inclús impedir, les seues tentatives de reconquista.

La batalla

A principis de 1828, la chicoteta esquadra mexicana invadix les aigües espanyoles, començant a patrullar les aigües cubanes hostilisant als mercants espanyols, prenent preses i dispersant combois. Els mexicans utilisaven bergantines, ya que eren bucs molt ràpits i en conseqüència excelents per a activitats corsarias, ya que la seua gran velocitat els permetia alcançar a tota classe de tràfic mercant i escapar de navío i fragates.

En una d'eixes accions, el 10 de febrer, el bergantín Guerrer comandado pel capità David Henry Porter, nebot menor del comodoro David Porter, percep a l'altura de Mariel vàries embarcacions espanyoles de comerç, escoltades pel bergantín Mart i la goleta Amelia. El Guerrer passa a l'atac i força la fugida dels barcos espanyols cap a L'Habana. Les autoritats espanyoles varen ser avisades en seguida de l'agressió mexicana i reaccionant en gran celeritat, envien a la fragata Llealtat de 54 canons comandada per Melitón Pérez del Camí, veterà de la Batalla de Trafalgar. A les 5 de la vesprada, la Llealtat intercepta al buc mexicà a l'altura de Mariel, el qual, sorprés, intenta fugir cap a Cayo Os, pero la fragata espanyola va resultar ser més ràpida i ho alcança en la matinada del dia 11. Al vore's atrapat, el capità mexicà consulta en la tripulació i decidixen enfrontar-se a la fragata espanyola. El combat va escomençar a les 6 del matí i va tindre una duració de dos hores i mija, perint per una bala rasa de canó el capità Porter, quan ya el consell d'oficials del barco, conformat per Carlos E. Hawkins i Alejandro Thompson, ademés dels dos fills de David Porter, David Dixon Porter i Thomasse Porter, havien pres la determinació de rendir-se davant les forces espanyoles per haver-se agotat el parc mexicà.

Esta és potser la primera derrota naval mexicana i no serà fins a 1841 quan novament perga front al govern yucateco i el texano en la cridada Batalla de Campeche.

Referències

Bibliografia

  • [enllaç trencat]