Basílica menor
Basílica menor (del llatí Basilica minor, Basilicae minores en plural) és un títul papal donat a algunes iglésies catòliques.
Història
Despuix de l'adopció del cristianisme com a religió oficial del Imperi romà, es va fer necessari un model d'edifici capaç d'acollir a grups importants de fidels per al cult. D'esta manera, les primeres iglésies de Roma varen ser alçades a semblança de les basíliques seculars, llocs a on s'administrava justícia davant del poble. El seu creiximent en tamany i importància va marcar la transferència gradual del poder civil a mans de l'episcopado durant el V. Basíliques són, en primer lloc, les iglésies de Roma. Entre elles es diferencien les majors i les menors. En la primera categoria es troben solament les quatre basíliques patriarcals o papals, mentres que en la segona categorisació es troben el restant d'iglésies importants de Roma, i més de 1500 basíliques menors en tot lo món que han segut assimilades a elles per breu o rescripte pontifici. Totes les catedrals solen ser considerades basíliques menors. La llista completa es pot trobar en l'anex basíliques catòliques.
Privilegis
Els privilegis lligats a la situació de la basílica, que es conferix per un Breu Apostólico, inclouen una determinada precedència respecte d'atres iglésies, el dret a utilisar el conopeo (un dosel semblat a un paraigües, també cridat umbráculo, ombrellino, papilio, siniquio, etc.) i una campana anomenada tintinábulo, que són utilisades juntes en processó al cap del clero en actes oficials, i l'us de capa magna per al rector o els membres del capítul si ho tinguera.[1] Hui en dia, no obstant, la normativa vigent sobre les basíliques no es pronuncia en cap moment sobre el dret a utilisar el conopeo i el tintinábulo, ya que actualment no existixen litúrgicamente.[2]
Estes basíliques són populars santuaris, a sovint, són receptores d'importants pelegrinages, sobretot aquelles que es varen construir damunt d'un confessio o lloc de sepultura d'un màrtir. Per a que un temple puga alcançar el títul basilical, deu complir tres requisits:
- Deu ser un temple de regio esplendor, alçat en un perfil destacat.
- Dit temple deu ser foc espiritual d'una comunitat que és santuari per a la multitut de devots que acodixen a ell.
- Que dit temple, baix les seues voltes, posseïxca un tesor espiritual i sagrat, donant cult ininterromput al Senyor, a la Verge i al Sant venerat en ell. També s'associen al temple certs deures, entre ells:
- Que l'ofici celebrat en ella siga un eixemple per als demés temples de la Diòcesis a la que pertany,
- Promoure la formació bíblica i religiosa dels fidels, com l'estudi i divulgació dels documents en els que es propon el magisteri del sum pontífex.
- Obligació de celebrar les festes de la Càtedra de l'Apòstol Sant Pedro (22 de febrer), de Sant Pedro i Sant Pablo (29 de juny), i l'aniversari de l'exaltació del sum pontífex.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Basílica menor» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.