Assisi

Assís (en latín: Asisium, en italiano: Assisi) és un municipio i ciutat d'Itàlia de la província de Perugia, en la regió de Úmbria.

Segons el cens de 2007, la municipalitat contava en 26 000 habitants en un terme municipal de 187 km². La ciutat en sí conta en una població de prop de 5500 persones. Despuix de les eleccions de 2006, l'ajuntament està regit per Claudio Ricci (PdL).

Sèu episcopal rellevant, és ademés la ciutat a on varen nàixer sant Francisco de Asís, fundador en 1208 de la orden Franciscana o «franciscanos», i les santes Clara de Asís (Chiara d’Offreducci), fundadora de la Orden de las hermanas pobres de Santa Clara o «clarisa», i Inés de Asís (Caterina d’Offreducci).

Història

Al voltant de l'any 1000 a. C. una ona d'immigrants es va establir en la vall superior del Tíber aplegant fins al mar Adriático i també en les afores d'Assís. Es tractava dels umbros, que vivien en menuts assentaments fortificados sobre terrenys en alt. Des de l'any 450 a. C. estos assentaments varen ser gradualment presos pels etruscos. Els romanos varen controlar el centre d'Itàlia gràcies a la batalla de Sentino en l'any 295 a. C. Varen construir el floreciente municipium Asisium sobre una série de terrats del monte Subasio. Restants d'estos temps romans encara poden trobar-se en Assís: les muralles ciutadanes, el fòrum (hui Piazza del Comune), un teatre, un amfiteatre i el temple de Minerva (actualment transformat en l'iglésia de Santa Maria sopra Minerva).

En l'any 238 Assís va ser convertida al cristianisme pel bisbe Rufino, qui va ser martirisat en Costano. Segons la tradició, els seus restants descansen en l'iglésia catedral de Sant Rufino, en Assís.

Els ostrogodos del rei Totila varen destruir la major part de la ciutat en el 545. Aixina llavors va caure baix el govern dels lombardos i despuix del ducado de Spoleto franc.

La ciutat es va convertir en comuna gibelina independent en el XI. En constant lluita en la güelfa Perugia, va anar durant una d'aquelles batalles, la de Posa't Sant Giovanni, quan Giovanni di Bernardone (despuix conegut com Francisco d'Assís), va caure presoner, lo que va posar en marcha la série d'acontenyiments que en el temps li varen dur a viure com un menic, renunciar al món i establir la orden de los hermanos menores.

La Rocca Maggiore, la fortalea imperial en la part alta del tossal sobre la ciutat, va ser saquejada pel poble en l'any 1189, pero reconstruïda en 1367 per orde del llegat papal, la moradura Gil Álvarez de Albornoz.

La ciutat, que havia quedat dins dels confines de les muralles romanes, va començar a expandir-se en el XIII. En este periodo la ciutat estava baix jurisdicció papal. En el principi, Assís va caure baix el govern de Perugia i més vesprada baix varis déspotas, com el soldat de fortuna Biordo Michelotti, Gian Galeazzo Visconti, duc de Milà, Francesco I Sforza, un atre duc de Milà, Jacopo Piccinino i Federico II da Montefeltro, senyor de Urbino. La ciutat va entrar en franca decadència despuix de la peste negra de l'any 1348. La ciutat va tornar a domini papal en Pío II (1458-1464).

Plaza de la catedral, XIX.

En 1569 es va començar la construcció de la basílica de Santa María de los Ángeles. Durant la renaixença i en sigles posteriors, la ciutat va seguir desenrollant-se en pau, segons atesten els palaus del XVII dels Bernabei i Giacobetti.

Actualment és un gran centre de pelegrinage. Assís està unida al lema del seu fill més conegut, san Francisco. El sant va fundar l'orde franciscana i compartix honors en santa Catalina com a sant patró d'Itàlia. Se li recorda per molts, inclús els no cristians, com a amant de la naturalea, sent un dels successos de la seua vida les seues predicacions als pardals.

Assís es va vore afectada per dos devastadors terremots que varen sacsar Úmbria en 1997, pero s'ha produït una notable restauració, encara que encara queda molt per fer. Gran dany es va causar a molts llocs històrics, pero la principal atracció, la basílica de San Francisco, va obrir menys de dos anys més vesprada.

Patrimonio

La ciutat està dominada per un castillo medieval anomenat “La Roca Major” construït per la moradura Gil Álvarez de Albornoz (1367) al com li varen fer añadiduras els papes Pío II i Paulo III.

La basílica de San Francisco de Asís, junt a atres llocs franciscanos d'Assís, va ser declarat Patrimonio de la Humanidad en 2000.^[1] El convent franciscano i l'iglésia menor i la major (basílica inferiore i superiore) de Sant Francisco es varen començar a construir immediatament despuix de la canonisació del mateix en 1228 i varen ser concloses en 1253. L'iglésia menor conta en frescs que varen ser restaurats pels famosos artistes medievals Cimabue i Giotto. En l'iglésia major es troben fresca de Giotto que representen escenes de la vida de Sant Francisco.
Santa María la Major (Santa Maria Maggiore) la més antiga de les iglésies que es conserva.
La catedral de Sant Rufino conta en una frontera romànica, tres rosetes i un interior del XVI. Va ser en part construïda sobre una cisterna romana.
Santa Clara en les seues innumerables rosetes i el seu simple interior gòtic va començar a ser construïda en 1257 i conté la tomba de la santa i fresca i pintures del XIII.
Santa María de los Ángeles (Santa Maria degli Angeli) que alberga la Porciúncula, és la sèptima iglésia del món sobre dimensions.

Rocca Maggiore
Basílica de Sant Francisco d'Assís
Erro al crear miniatura:

San Rufino
Iglésia de Santa Clara

Demografia

Evolució demogràfica

Any	1861	1871	1881	1901	1911	1921	1931	1936	1951	1961	1971	1981	1991	2001	2011	2021
Població	13 559	15 083	15 952	16 879	18 182	19 694	21 173	22 514	24 206	24 372	24 002	24 664	24 626	25 304	27 377	27 880

Fuente ISTAT - elaboración gráfica de Wikipedia

Patrimonio de la Humanidad

«Assís, la Basílica de Sant Francisco i atres llocs franciscanos», varen ser declarats Patrimonio de la Humanidad per la Unesco en l'any 2000, en dos localisacions:^[1]

Còdic	Nom	País	Any	Coordenades
990-001	Ciutat d'Assís, San Damiano, Eremo delle Carceri, Santuari de Rivotorto i paisage històric	Itàlia	2000	43°03′58.2″N 12°37′20.8″E / 43.066167, 12.622444</noinclude>
990-002	Basílica de Santa María de los Ángeles i el palazzo del Capitano del Perdone	Itàlia	2000	43°03′58.2″N 12°37′20.8″E / 43.066167, 12.622444</noinclude>