Assamblea Verda Llima
L'Assamblea Verda Llima és una plataforma feministe permanent que agrupa a colectives, organisacions i activistes independents en defensa al dret a decidir. Està conformada per comissions integrades per dònes i diversitats que articulen accions d'incidència, movilisació i formació política no partidària.
En els últims anys, un dels punts centrals de la seua agenda ha segut la defensa del aborte terapèutic,[1][2] un dret reconegut en el Perú des de 1924, segons l'artícul 119 del Còdic Penal. Este procediment pot solicitar-se quan la vida o l'integritat de la persona gestant està en risc; no obstant, la seua implementació ha presentat diversos obstàculs en el país, com va succeir en el Cas Camila, entre uns atres.
Context
En el Perú, l'aborte terapèutic és un dret; no obstant, en vàries ocasions el procediment ha segut negat o els determinis de resposta han segut prolongats, lo que estaria representant un risc per a la persona gestant, especialment quan es tracta d'una menor d'edat embarassada com a conseqüència d'una violació sexual.
Fets que han representat tres sancions internacionals contra l'Estat peruà per la negativa i demora del procediment.[3]
| N.º | Cas | Any | Motiu |
|---|---|---|---|
| 1 | K.L. | 2005 | Comité de drets humans de l'Organisació de les Nacions Unides (ONU) va condenar a l'Estat peruà per negar l'abort terapèutic a una adolescent que va tindre que gestar un feto en anencefalia, una malformació incompatible en la vida fòra del úter.[4] |
| 2 | L.C. | 2011 | Comité per a l'Eliminació de la Discriminació contra la Dòna (CEDAW) va indicar que l'Estat peruà va negar a una adolescent l'accés a l'abort terapèutic per barreres administratives i falta de protocols, afectant els seus drets a la salut, la dignitat i la no discriminació.
L.C. va ser víctima de violació sexual, se li va negar l'abort terapèutic i una cirugia urgent despuix d'un intent de suïcidi, lo que va empijorar el seu estat de salut.[5] |
| 3 | Camila | 2023 | El Comité dels Drets del Chiquet de la ONU va determinar que l'Estat peruà va vulnerar els drets de la menor en negar informació i accés a l'abort terapèutic segur, llegal i oportú. Ademés va incloure la criminalisació de la menor, la falta d'atenció sicològica i de respal educatiu, lo que va dur a un cridat a reformar els protocols nacionals per a protegir a chiquetes embarassades per violència. |
Aixina mateix, des del poder llegislatiu, la congressiste Milacres Jáuregui ha intentat modificar algunes normatives i guies en relació en l'aborte terapèutic, solicitant eliminar les causals vinculades a la salut mental de la gestante per malformacions del feto o abús sexual. [6][7]
Protocol
- Artícul principal → Abort terapèutic en Perú.
En el 2014 pel Ministeri de Salut va aprovar en la Resolució N.º 486-2014/MINSA la Guia Tècnica Nacional per a l'Estandardisació del Procediment de l'Atenció Integral de la Gestante en l'Interrupció Voluntària per Indicació Terapèutica de l'Embaràs menor de 22 semanes en consentiment informat en el marc de lo dispost en l'artícul 119, que regula la seua aplicació en els hospitals públics i privats a nivell nacional.[8] Este protocol establix que este procediment mèdic s'aplica fins a la semana 22 de gestació quan la vida o la salut física, mental o social de la gestante està en risc.[9][10] Per a accedir a l'interrupció llegal de l'embaràs no és necessari que la persona estiga en perill de mort, puix també es consideren casos en els que existix una amenaça de dany greu i permanent en la seua salut.[11][9] Archiu:Marcha 28S - 2024.webm
En 2025, la norma tècnica va ser actualisada per a incloure el consentiment de chiquetes i adolescents, ademés de la del seu representant llegal, en el procés de l'intervenció. Este canvi es va donar despuix d'una orde que va donar la Cort Suprema de Justícia al Ministeri de Salut en 2023.[12]
En l'actualisació, també es va regular l'objecció de consciència, és dir la negativa a realisar l'interrupció llegal de l'embaràs per motius morals o religiosos. En eixe sentit, es planteja que si un professional mèdic és designat per a realisar un abort terapèutic, té fins a 24 hores per a manifestar la seua objecció. Per la seua banda, l'establiment de salut té un determini de 24 hores per a designar una tongada per a garantisar l'atenció de salut.[12]
Solicitut
Per a accedir a un abort terapèutic, la persona gestant o representant llegal pugues solicitar l'intervenció davant l'establiment de salut. Ademés, el personal de salut té l'obligació d'informar sobre este procediment.[10] Esta solicitut és evaluada per una junta mèdica conformada per tres meges i deu donar un resposta en un determini de 6 dies des de la presentació de la solicitut.[10]En el cas d'embarasse infantil, l'abort terapèutic pot ser solicitat per un familiar directe o l'Estat.[13]
En cas que la solicitut siga aprovada, la persona gestant o el seu representant llegal firma el consentiment informat i es realisa l'interrupció llegal de l'embaràs. Si la resposta és negativa, es pot solicitar que es convoque, una nova junta mèdica en un determini de 48 hores.
Referències
- ↑ «Marcha 28S: Assamblea Verda exigix garantisar abort terapèutic i protecció a chiquetes víctimes de violació».
- ↑ «Aborte llegal i segur: Convoquen marcha nacional per a este dijous 28».
- ↑ «Perú sumixca fins a tres sancions de comités de la ONU per impedir abort terapèutic pese a ser llegal».
- ↑ «Case KL vs Perú - Demus».
- ↑ «L. C. VS. PERÚ. Memòria del litigi.».
- ↑ «Fiscalisació del Congrés conseguix que Institut Nacional Matern Perinatal actualise la seua guia d'Abort Terapèutic».
- ↑ «Despenalizar l'abort en Amèrica Llatina per a garantisar proyectes de vida de les dònes».
- ↑ «Wayback Machine». incidenciainternacional.promsex.org. Archivat des d'el original, el 18 de juny de 2025. Consultat el 2025-11-25.
- ↑ 9,0 9,1 «Qué és l'abort terapèutic i cóm solicitar-ho en hospitals i clíniques» (en és). Wayka.pe. Consultat el 2025-11-25.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 «Minsa presenta Guia Tècnica Nacional per a l'estandardisació de l'atenció a la gestante en l'interrupció voluntària de l'embaràs menor de 22 semanes per indicació terapèutica» (en és-pe). www.gob.pe. Consultat el 2025-11-25.
- ↑ «L'abort terapèutic en el Perú».
- ↑ 12,0 12,1 «Aborte terapèutic: Protocol inclou per primera volta pautes per a atenció de chiquetes i adolescents» (en és). ¡El periodisme comunitari i popular ho construïm en tu! 🔥. Consultat el 2025-11-25.
- ↑ «Wayback Machine». incidenciainternacional.promsex.org. Archivat des d'el original, el 26 de juny de 2025. Consultat el 2025-11-25.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Asamblea Verde Lima» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.