Anex:Patrimoni de l'Humanitat en Israel
El Estat d'Israel va adoptar i va ratificar el 6 d'octubre de 1999 la Convenció per a la protecció del Patrimoni cultural i natural de l'Humanitat de l'Unesco de 1972. Dos anys més vesprada, en 2001, es varen incorporar a la llista del Patrimoni de l'Humanitat els primers dos bens culturals situats en Israel: la Ciutat vella d'Acre i Masada.
Bens culturals i naturals
Israel conta actualment en els següents llocs declarats com Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco:
| Ciutat vella d'Acre | |
| Be cultural inscrit en 2001. | |
| Localisació: Districte Nort | |
| Zona de protecció: 63 ha. Zona de respecte: 23 ha. | |
Acre és una històrica ciutat portuària fortificada que es troba emplaçada en un lloc a on es varen establir successivament distints pobles des de temps dels fenicios. La ciutat vella actual conserva les característiques de les ciutats fortificadas otomanes dels sigles XVIII i XIX, en la seua ciutadella i les seues mesquites, caravasares i banys de vapor públics. Els vestigis de l'época dels creuats, que daten del periodo 1104-1291 i es troben pràcticament intactes tant en el subsol com en la superfície, oferixen una visió excepcional de l'ordenació de l'espai urbà i les estructures de la ciutat que va ser capital del regne cristià de Jerusalem en l'Edat Mija. (UNESCO/BPI)[1]
|
| Masada | |
| Be cultural inscrit en 2001. | |
| Localisació: Districte Meridional | |
| Zona de protecció: 276 ha. Zona de respecte: 28.965 ha. | |
Encaramallada en la part alta d'un peñón, en ple desert de Judea, Masada és una fortalea natural de majestuosa bellea que domina la Mar Morta. Símbol de l'antic regne d'Israel i de la seua brutal destrucció, va anar l'últim reducte de la resistència dels patriotes judeus a l'eixèrcit romà en l'any 73. El palau-fortalea del lloc va ser construït en l'estil romà clàssic de l'época per Herodes el Gran, rei de Judea, que va regnar entre els anys 37 i 4 a.C. Els campaments militars, les fortificacions i la rampa d'assalt que rodegen el monument constituïxen els vestigis més complets d'obres de sege de l'época romana conservats fins als nostres dies. (UNESCO/BPI)[2]
|
| Ciutat blanca de Tel-Aviv – El Moviment Modern | |
| Be cultural inscrit en 2003. | |
| Localisació: Districte Tel Aviv | |
| Zona de protecció: 140 ha. Zona de respecte: 197 ha. | |
Tel-Aviv va ser fundada en 1909 i es va desenrollar, a image i semblança d'una ciutat metropolitana, en temps del Mandat Britànic de Palestina. L'anomenada Ciutat Blanca es va construir des de principis del deceni de 1930 fins a 1948, segons el traçat dissenyat per Sir Patrick Geddes que estava basat en els principis de l'urbanisme orgànic modern. Els edificis varen ser dissenyats per arquitectes formats en Europa, a on ya havien eixercit la seua professió abans d'emigrar a Israel. En un context cultural nou, varen realisar un conjunt excepcional d'edificis molt representatiu del moviment arquitectònic modern. (UNESCO/BPI)[3]
|
| "Tells" bíblics – Megido, Hazor i Beer Sheba | |
| Be cultural inscrit en 2005. | |
| Localisació: Districte Nort / Districte Meridional | |
| Zona de protecció: 96 ha. Zona de respecte: 604 ha. | |
Els “tells” –montículs en vestigis d'assentaments humans prehistòrics– són característics de les planures del Mediterràneu oriental i abunden en el Líban, Síria, Israel i l'est de Turquia. Dels dos centenars de “tells” localisats en Israel, els de Megido, Hazor i Beer-Sheba són representatius dels que tanquen restants de ciutats en resonàncies bíbliques. En estos tres llocs hi ha vestigis eixemplars de sistemes de aducció d'aigües subterrànees construïts a lo llarc de milenis i sumament perfeccionats, els orígens dels quals es remonten a l'Edat del Ferro. Varen ser creats per a abastir a comunitats urbanes densament poblades, lo que denota l'existència de societats que contaven en una autoritat centralisada, vivien d'una agricultura pròspera i controlaven rutes comercials importants. (UNESCO/BPI)[4]
|
| Ruta de l'incens - Ciutats del desert de Néguev | |
| Be cultural inscrit en 2005. | |
| Localisació: Districte Meridional | |
| Zona de protecció: 6655 ha. Zona de respecte: 63.868 ha. | |
En el desert del Néguev, les quatre antigues ciutats nabateas de Avdat, Haluza, Mamshit i Shivta, aixina com una série de fortalees i paisages agrícoles, fitaven els itineraris de la ruta per la que transitaven l'incens i les espècies cap al seu destí final: la conca del Mediterràneu. Tots estos llocs constituïxen un testimoni del comerç sumament rendable de l'incens i la mirra entre el sur de la Península Aràbiga i la conca del Mediterràneu, que va florir des del sigle III a. C. fins al sigle II d. C. Este lloc conserva vestigis de sistemes de irrigaació extremadament perfeccionats, de construccions urbanes, de fortines i de caravasares que atesten cóm el home va conseguir assentar-se en estes terres desértiques inhòspites i desenrollar l'agricultura i el comerç en elles. (UNESCO/BPI)[5]
|
| Llocs sacres bahaíes en Haifa i Galilea Occidental | |
| Be cultural inscrit en 2008. | |
| Localisació: Districte Nort / Districte Haifa | |
| Zona de protecció: 63 ha. Zona de respecte: 255 ha. | |
Estos llocs s'han inscrit en la Llista del Patrimoni Mundial per ser testics de la sòlida tradició de pelegrinage existent en la religió bahahí i pel profunt significat que tenen per a els qui la professen. Comprenen 26 edificis, monuments i llocs, ubicats en 11 llocs d'Acre i Haifa, que estan vinculats als fundadors d'esta confessió religiosa. Entre ells figuren el santuari del Bahá’o’lláh en Acre i el mausoleu del Báb en Haifa, aixina com una série de cases i jardins, junt en un cementeri i un ampli conjunt d'edificis moderns d'estil neoclàssic que alberguen l'administració, els archius i un centre d'estudis. (UNESCO/BPI)[6]
|
| Lloc d'evolució humana en el Mont Carmelo: Cuevas de Nahal Em'arot | |
| Be cultural inscrit en 2012. | |
| Localisació: Districte Haifa | |
| Zona de protecció: 54 ha. Zona de respecte: 370 ha. | |
Situat en l'ala occidental del Mont Carmelo, el lloc comprén les coves de Tabun, Jamal, Al Wad i Skhul. Comprén 54 hectàrees i conté vestigis culturals que constituïxen un testimoni de 500.000 anys de l'evolució humana en restants de llocs d'enterrament, arquitectura primitiva en pedra i de la transició del modo de vida humà basat en la caça i la recolecció a la pràctica de l'agricultura i la ganaderia. Este lloc és, fins a la data, l'únic en el que s'han trobat vestigis de fòssils del Home de Neanderthal i dels primers humans dotats en l'anatomia actual de la nostra espècie en el sí d'un mateix conjunt cultural del Paleolític mig, el mosteriano. Es tracta d'un lloc essencial del marc cronoestratográfico de l'evolució humana en general i de la prehistòria de l'Alce en particular. Noranta anys d'excavacions arqueològiques han posat de manifest una seqüència cultural de duració inigualada, que constituïx tot un archiu de la vida dels hòmens primitius en el suroest d'Àsia. (UNESCO/BPI)[7]
|
| Cuevas de Maresha–Bet Guvrin en la Baixa Judea – Microcosmos de la Terra de les Cuevas | |
| Be cultural inscrit en 2014. | |
| Localisació: Districte Meridional | |
| Zona de protecció: 259 ha. | |
Verdadera “ciutat baix d'una ciutat”, este lloc comprén un conjunt de coves excavades per l'home en la grossa capa homogénea de calcàrea blana que forma el sol de la Baixa Judea. Situat en el subsol de les dos antigues ciutats de Maresha i Bet Guvrin, este complex subterràneu comprén una série de cambres i un conglomerat de recints en formes i funcions diverses. El lloc constituïx un testimoni no només de la gran varietat de tècniques utilisades per a construir baix terra, sino també de la realisació d'excavacions i de l'us de locals subterràneus a lo llarc de successives époques històriques que comprenen un periodo de 2.000 anys, des de l'Edat del Ferro fins a les Creuades. Les excavacions primigènies es varen fer en vistes a extraure pedra per a construccions, pero després estes pedreres es varen transformar per a diversos usos agrícoles i artesanals i es varen convertir en almazaras, colomers, estables, cisternes i séquies, banys, conjunts de tombes, llocs de cult i amagatalls per als temps difícils i turbulentos. (UNESCO/BPI)[8]
|
| Necròpolis de Beit She'arim: fita de la renovació judeua | |
| Be cultural inscrit en 2015. | |
| Localisació: Districte de Haifa | |
| Zona de protecció: 12 ha. | |
Esta necròpolis, composta d'una série de catacumbes, es va desenrollar a partir del sigle II d.C. com a principal lloc de sepultura judeua a les afores de Jerusalem, despuix del fracàs del segon tumult judeu contra la dominació romana. Situades al surest de Haifa, estes catacumbes constituïxen un tesor d'obres d'art i inscripcions en grec, arameo i hebreu. Es tracta d'un testimoni únic subre el judaisme antic baix la direcció de Rabbi Juda el Patriarca, a qui se li atribuïx la renovació judeua despuix de l'any 135 d.C. (UNESCO/BPI)[9]
|
| Localisació del Patrimoni de l'Humanitat en Israel. * Ruta de l'incens - Ciutats del desert de Néguev ** "Tells" bíblics – Megido, Hazor i Beer Sheba 1. Llocs sacres bahaíes en Haifa i Galilea Occidental 2. Lloc d'evolució humana en el Mont Carmelo: Cuevas de Nahal Em'arot |
Llista indicativa
L'inscripció en esta llista és la primera etapa per a qualsevol futura candidatura. Israel, la llista indicativa del qual va ser revisada per última volta el 5 de febrer de 2015,[10] ha presentat els següents llocs:
| Arbel (Arbel, Nabi Shueib, Banyes de Hattin)
Ben el meuxto Propost en 2000 | |
| Beit She'an
Ben cultural Propost en 2000 | |
| Cesarea
Ben cultural Propost en 2000 | |
| Degania i Nahalal
Ben cultural Propost en 2000 | |
| Primeres sinagogues de Galilea
Be cultural Propost en 2000 | |
| Khirbat al-Minya
Ben cultural Propost en 2000 | |
| Har Karkom
Ben cultural Propost en 2000 | |
| Jerusalem (extensió)
Ben cultural Propost en 2000 | |
| Mar de Galilea i els seus antics llocs
Ben el meuxto Propost en 2000 | |
| Fortalees dels creuats
Ben cultural Propost en 2000 | |
| Els viages galileos de Jesús i els seus apòstols
Ben cultural Propost en 2000 | |
| Timna
Ben el meuxto Propost en 2000 | |
| Triple arc de Donen i fonts del riu Jordán
Ben el meuxto Propost en 2000 | |
| Mesquita Blanca de Ramla
Ben cultural Propost en 2000 | |
| Regió de Makhtesh
Ben el meuxto Propost en 2001 | |
| Valle del Rift del Jordán-Rutes migratòries-Valle de Hula
Ben natural Propost en 2004 | |
| Liftah (Mey Naftoah) - poble tradicional montanyenc
Ben cultural Propost en 2015 | |
| Ein Karem, un poble i el seu paisage cultural
Ben cultural Propost en 2015 |
Anteriors candidats a Patrimoni Mundial
Els llocs que seguixen varen estar anteriorment en la llista Indicativa, pero varen ser retirats o rebujats per la UNESCO. Els llocs que encara s'inclouen en atres entrades en la llista Indicativa o que varen ser acceptats i són part de llocs del Patrimoni Mundial no s'inclouen ací.
| Image | Nom | Any | Tipo | Descripció |
|---|---|---|---|---|
| Llocs prehistòrics - Ubeidiya, Pont de les Filles de Jacob, Sha'ar HaGolan, Mont Carmelo | 2000–2012 | K | Els llocs de l'evolució humana en les montanyes del Carmelo es varen incloure en el Patrimoni Mundial 2012. |
Patrimoni cultural immaterial
Actualment Israel no té cap element inscrit en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial.[11]
Vore també Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de l'Humanitat.
Referències
- ↑ «Ciutat vella d'Acre». UNESCO Culture Sector. Consultat el 14 de febrer de 2015.
- ↑ «Masada». UNESCO Culture Sector. Consultat el 14 de febrer de 2015.
- ↑ «Ciutat Blanca de Tel-Aviv - El Moviment Modern». UNESCO Culture Sector. Consultat el 14 de febrer de 2015.
- ↑ «"Tells" bíblics - Megido, Hazor i Beer Sheba». UNESCO Culture Sector. Consultat el 14 de febrer de 2015.
- ↑ «Ruta de l'incens - Ciutats del Desert del Negev». UNESCO Culture Sector. Consultat el 14 de febrer de 2015.
- ↑ «Llocs sacres bahaíes en Haifa i Galilea Occidental». UNESCO Culture Sector. Consultat el 14 de febrer de 2015.
- ↑ «Llocs d'evolució humana en el Mont Carmelo: Cuevas de Nahal Em'arot». UNESCO Culture Sector. Consultat el 14 de febrer de 2015.
- ↑ «Cuevas de Maresha–Bet Guvrin en la Baixa Judea – Microcosmos de la Terra de les Cuevas». UNESCO Culture Sector. Consultat el 14 de febrer de 2015.
- ↑ «Necròpolis de Beit She'arim: fita de la renovació judeua». UNESCO Culture Sector. Consultat el 15 de juliol de 2015.
- ↑ Llesta indicativa d'Israel
- ↑ «Israel - Informació sobre el Patrimoni Cultural Immaterial» (en espanyol). UNESCO Culture Sector. Consultat el 27 de juliol de 2014.
Enllaços externs
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Anex:Patrimoni de l'Humanitat en Israel.
- UNESCO Patrimoni de l'Humanitat en Israel (en anglés)
- UNESCO Patrimoni Cultural Immaterial de l'Humanitat en Israel (en espanyol)
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Patrimonio de la Humanidad en Israel» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.