Anex:Cronologia de l'expedició de Lewis i Clark
Este artícul arreplega, en forma de taula, la cronologia de l'Expedició de Lewis i Clark a través del Oest d'Estats Units (1803-1806).[1][2] Va ser la primera expedició de reconeiximent feta per terra del recent adquirit territori de la Luisiana i els expedicionaris varen conseguir alcançar la costa oest del Pacífic i retornar. L'expedició va contribuir al coneiximent de la geografia del noroest nortamericà, proporcionant la primera descripció precisa de les fonts dels rius Columbia i Misuri, i de la secció septentrional de les Montanyes Rocoses.
Cronologia de l'expedició de Lewis i Clark
| Data | Acontenyiment | Estat actual | Etapa | Any |
| 4 de juliol | S'anuncia la notícia de la Compra de la Luisiana; Lewis explorarà la terra en gran partix propietat dels Estats Units. | PREPARATIUS | 1803 | |
| 31 d'agost | Lewis partix de Pittsburgh, Pennsilvània | |||
| 13 d'octubre | Clark s'unix a l'expedició, junt en York, en Clarksville (Indiana), navegant a través del riu Ohio des de Louisville (Kentucky)). | |||
| 11 de decembre | Lewis & Clark acampen eixa nit en illa Gabaret, just al nort de Sant Luis (Misuri) | Plantilla:US | ||
| 13 de decembre | El cos expedicionario («The Corps of Discovery») establix el campament Dubois (Dubois Camp), prop d'Hartford (Illinois), en la ribera oriental del riu Mississipi (Illinois). | Plantilla:US - Illinois | ||
| 14 de maig | El cos expedicionario part a les 4:00 p. m. del campament Dubois, que marca el començ del viage a la costa del Pacífic. | Plantilla:US | VIAGE D'ANADA | 1804 |
| 16 de maig | El cos expedicionario aplega a St. Charles (Misuri) | Plantilla:US | ||
| 21 de maig | Eixida des de St. Charles a les 3:30 p. m. | Plantilla:US | ||
| 24 de maig | Assentament en pas Boone (Pass Boone's Settlemen). Llar del famós leñador Daniel Boone | Plantilla:US | ||
| 25 de maig | L'expedició passa pel chicotet llogaret de la Charette, en el riu Misuri. Charles Floyd escriu en el seu diari que és «l'últim assentament dels blancs en este riu» («the last settlement of whites on this river»). | Plantilla:US | ||
| 1 de juny | L'expedició aplega al riu Osage. | Plantilla:US | ||
| 12 de juny | Lewis i Clark es troben en tres tramperos en dos piraguas. Un dels hòmens era Pierre Dorion, que coneixia a George Rogers Clark. Lewis i Clark persuadixen a Dorion per a que retornara en ells al campament siux per a actuar com a intérpret. | Plantilla:US | ||
| 26 de juny | L'expedició aplega a punta Kaw, a on el riu Kansas desagua en el riu Misuri. | Plantilla:US | ||
| 28-29 de juny | Primer juí en el nou territori. El soldat ras John Collins estava en servici de guàrdia i va agarrar els suministraments i es va emborrachar. Collins va invitar al soldat Hugh Hall a beure també. Collins va rebre 100 cinglada, Hall va rebre 50 cinglada. | Plantilla:US | ||
| 4 de juliol | Commemorant el Dia de l'Independència, l'expedició va nomenar la riera Independència (Independence Creek), una riera situada prop d'Atchison. | |||
| 11-12 de juliol | Segon juí en el nou territori. El soldat ras Alexander Willard estava de guàrdia vigilància. Els càrrecs varen ser gitar-se i dormir en el seu lloc mentres estava de centinela, punibles en la mort. Va rebre 100 cinglada durant quatre dies. | |||
| 21 de juliol | Alcancen el riu Platte, a més de 1300 km de Sant Luis). Entren en territori siux. | Plantilla:US | ||
| 1 d'agost | 34.º natalici del capità William Clark. | |||
| 3 d'agost | El cos expedicionario celebra el seu primer consell oficial, el consell de Bluff (Council Bluff), entre representants dels Estats Units i els indis otoe i misuri. Repartixen medalles de la pau, banderes en 15 estreles (en eixe moment els estats de l'Unió) i atres regals, en desfilada d'hòmens i mostres de la seua tecnologia. | |||
| 4 d'agost | Moses Reed diu que retorna a un campament anterior per a recuperar un gavinet, pero en realitat intenta retornar a Sant Luis (desertant) | |||
| 18 d'agost | El capità Meriwether Lewis complix trenta anys. George Drouillard torna al campament en Reed i el cap oto Chief Little Thief. Reed és condenat a al voltant de 500 cinglada i és separat de l'expedició de forma permanent. | |||
| 20 d'agost | El sargent Charles Floyd mor d'apendicitis. Serà l'únic membre perdut durant l'expedició. | |||
| 23 d'agost | El soldat ras Joseph Field mata al primer bisont. | |||
| 26 d'agost | El soldat ras Patrick Gass és nomenat sargent, és el primer nomenament en el nou territori a l'oest del riu Mississipi. | |||
| 30 d'agost | Se celebra un consell amistós en els sioux Yankton. Segons la llegenda, Lewis envol un bebé recent naixcut en una bandera dels Estats Units i ho declara «nortamericà». | |||
| 7 de setembre | L'expedició trau un perrito de les praderies fòra del seu cau (abocant aigua en ella) per a enviar-li-ho a Jefferson. | |||
| 14 de setembre | Els caçadors maten i descriuen cabres de les praderies (prairie goat) (antílop). | |||
| 25-29 de setembre | Una banda de siux lakota demana una de les embarcacions com a peage per a passar més dalt. Trobada en els sioux Teton. Tancar fi trepe, demostració de dispars a l'aire en la pistola, regals de medalles, jaqueta militar, capells, tabac. Difícil comunicació per problemes en l'idioma. Invitació als caps a bordo keelboat, donen a cada u 1/2 got de whisky, queden borrachos i volien més. Dos enfrontaments armats en els siux. Alguns dels caps dormien en el barco, traslladant-se pel riu a un atre poble, trobada a on se celebra la dansa del cuiro cabellut. | |||
| 8-11 d'octubre | Passat el riu Grand, a on viuen més de dos mil indis arikara. El comerciant Joseph Gravelins vivia en els arikara des de feya 13 anys. Pierre Antoine Tabeau, de Quebec, vivia en un atre llogaret. | Plantilla:US | ||
| 13 d'octubre | El soldat ras John Newman va ser jujat per insubordinació (la qual havia segut motivada per Reed) i va rebre 75 cinglada. Newman va ser apartat de l'expedició permanentment. | |||
| 24 d'octubre | Trobe en el primer cap manen, Big White, actuant com a intérpret en Joseph Gravelins. L'expedició aplega a la regió de la llogarets manen i hidatses. Els capitans decidixen construir el fort Manen («Fort Manen») prop del riu Misuri, a uns 10 km de la boca del riu Knife, i del llogaret principal. | Plantilla:US | ||
| 26 d'octubre | René Jessaume, que vivia en els manen des de feya més de 10 anys, és contractat com a intérpret manen. Hugh McCracken un comerciant de la Companyia del Noroest. Francois-Antoine Larocque, Charles MacKenzie també va visitar a Lewis i Clark. | Plantilla:US | ||
| Novembre-decembre | Construcció del fort Manen. | Plantilla:US | ||
| 2 de novembre | Contractat Baptiste LaPage per a substituir a Newman. | Plantilla:US | ||
| 4 de novembre | Els capitans troben a Toussaint Charbonneau, un trampero franc-canadenc que vivia entre els hidatsas en les seues dos esposes shoshone, Sacagawea i Menuda Llúdria (Little Otter). | Plantilla:US | ||
| 24 de decembre | Es considera acabament fort Manen i l'expedició es trasllada allí per a passar l'hivern. | Plantilla:US | ||
| 1 de giner | El cos expedicionario celebra l'Any Nou en «dos descàrregues de canó, música de violí, tamboreando i sonant una banya». («Two discharges of cannon and Musick-a fiddle, tambereen and a sounden horn».) | Plantilla:US | 1805 | |
| 9 de febrer | Thomas Howard escala la empalizada i un indi seguix el seu eixemple... «donant un perniciós eixemple als salvages» («Setting a pernicious example to the savages»). Se celebra un juí en fort Manen i és castigat en sol 50 cinglada. És l'últim castic en l'expedició. Les cinglada varen ser donades per Lewis. | Plantilla:US | ||
| 11 de febrer | Sacagawea dona a llum a Jean Baptiste Charbonneau, el membre més jove de l'expedició. Jean Baptiste és malnomenat per Clark «Pomp» («pompa»). Lewis ajuda en el part de Sacagawea, usant com sonajero una serp de cascabel per a ajudar (idea de Jessaume). | Plantilla:US | ||
| 7-25 d'abril | Partida des del fort Manen fins a aplegar al riu Yellowstone. | Plantilla:US | ||
| 7 d'abril | La partida permanent del cos expedicionario deixa el fort Manen. El keelboat és enviat riu avall. Deixen Fort Manen en 6 canoas i 2 piraguas. Thomas Howard va rebre una carta de la seua esposa Natalia. | |||
| 25 d'abril | Alcancen la Roche Jaune (roca groga) del riu Yellowstoner. Joseph és enviat riu dalt per a trobar yellowstoner. Va vore Big Horn Sheep i tornada en banyes. Lewis busca un àrea que siga una bona zona per a un fort. Es varen construir els futurs forts Unió («Fort Union») i Buford («Fort Buford»). | Plantilla:US | ||
| 14 de maig | Una repentina tormenta bolca una piragua i molts elements, com a suministraments i els diaris del cos expedicionario, s'estenen sobre el riu. Sacagawea, en calma, recupera la majoria dels objectes i Clark valora el seu ràpit actuar. | |||
| 25 d'abril al 3 de juny | Del riu Yellowstone al riu Marías. | |||
| 27 d'abril | Entren en l'actual estat de Montana. | Plantilla:US | ||
| 29 d'abril | Lewis i un caçador maten al primer orso grizzly. | Plantilla:US | ||
| 8 de maig | Apleguen al riu Milk, cridat aixina pel seu aspecte blanc lechoso. Els natius ho cridaven «un riu que sunyix a tots els demés». ("a river which scolds all others") | Plantilla:US | ||
| 3 de juny al 20 de juny | Del riu Marías a Great Falls | Plantilla:US | ||
| 3 de juny | S'alcança la desembocadura del riu Marías. S'establix el campament Depòsit. . Mancha de ferrer en caché i ferramentes, pells d'orso, astrals, barrena, archius, 2 barrils de dacsa torrada, 2 barrils de carn de porc, un barril de sal, cinceles, estany tasses, dos fusils, les trampes de castor. 24 lliures de pólvora en barrils en distints amagatalls. . Hid piragua roja. Els indis no els havien parlat d'este riu. Incapaços de determinar com és el riu Misuri, és enviada una partida d'exploració a explorar cada ramal, el nort (Marías) i el sur (Misuri): el sargent Gass i atres dos hòmens varen ser al ramal sur; el sargent Pryor en atres dos al nort. No poden decidir com és el riu Misuri. Clark, Gass, Shannon, York i els germans Fields remonten el ramal sur, Lewis, Drouillard, Shields, Windsor Pryor, Cruzatte i Lepage remonten el ramal nort. La majoria dels exploradors varen decidir que el ramal nort era el Misuri. Lewis va decidir que el nort era el Misuri i va seguir eixe ramal. | Plantilla:US | ||
| 13 de juny | Explorant per davant de l'expedició, Lewis i quatre companyers avistar les grades catarates del riu Misuri («Great Falls of the Missouri River»), confirmant que estaven en la direcció correcta. Lewis escriu quan descobrix que el Gran Bot del Misuri: «Quan els meus oïts varen ser saludats en l'agradable sò d'una caiguda d'aigua i alvançant una miqueta més he vist la bromera créixer per damunt de la planura com una columna de fum... va escomençar a fer també un enorme rugit es confonga en qualsevol causar curt de la gran cascada del Misuri.»[3] | Plantilla:US | ||
| 14 de juny | Lewis partix en una exploració a peu de la partix nort del riu. Lewis dispara a un bisont i mentres espera que muiga, apareix un orso blanc i li perseguix en el riu. Lewis utilisa «espontoon» per a defendre's de l'orso. Després dispara a un tigercat i ho pert. Més tart és envestit per tres bisonts bou. Al matí següent, quan es desperta una serp de cascabel està junt al seu llit. Afirma que els animals del país varen eixir a buscar-ho. | Plantilla:US | ||
| 21 de juny al 2 de juliol | Es fa un portaje de les embarcacions i l'equip al voltant de les catarates. | Plantilla:US | ||
| 27 de juny | Amagats escritori, llibres, mostres de plantes i minerals, dos barrils de carn de porc, 1/2 barril de farina, dos blunderbusses, 1/2 barrils de munició fixa i atres chicotets artículs. | Plantilla:US | ||
| Juny | Clark reconeix uns 30 km de la ruta. Clark va ser el primer home blanc que va vore les cascades des del costat sur del riu. Quan Clark estava reconeixent el camí, va descobrir un manantial jagant (Giant Springs). | Plantilla:US | ||
| 22 de juny al 9 de juliol | Construcció d'un pot en estructura de ferro per a substituir a les piraguas. Va ser surat el 9 de juliol, pero va tindre filtracions despuix d'una tormenta de pluja. El barco va ser desmantellat i amagat el 10 de juliol. | Plantilla:US | ||
| 10 de juliol al 15 de juliol | Establit un campament de canoas per a construir 2 nous cayuco per a reemplaçar el barco en estructura de ferro. | Plantilla:US | ||
| 15 de juliol al 12 d'agost | De Great Falls fins als indis shoshone. Deixen el campament de les piraguas en 8 embarcacions viajant a través de les portes de les Montanyes (The Gates of Mountains), fins a Three Forks els tres ramals, els tres rius que formen les capçaleres del riu Misuri, el riu Jefferson, el riu Gallatin i el riu Madison). L'expedició està a 3 966 km de la desembocadura del riu Misuri. Passen Beaverhead Roc i creuen el pas Lemhi (Lemhi Pass). | Plantilla:US | ||
| 1 d'agost | 35.º natalici del capità Clark. | Plantilla:US | ||
| 11 d'agost | El capità Lewis avistar els primers natius. | Plantilla:US | ||
| 12 d'agost | Explorant per separat de la partida principal, Lewis creua la divisòria continental pel pas Lemhi. | Plantilla:US | ||
| 13-17 d'agost | Campament Fortunate («afortunat») | Plantilla:US | ||
| 17 d'agost | Es reunixen en consell en els shoshone, durant el que Sacagawea escolta el destí de la seua família i coneix que el líder tribal Cameahwait és el seu germà. Lewis i Clark negocien en èxit el pas a cavall més allà de les Montanyes Rocoses. Compren 29 cavalls per a transportar o menjar a canvi d'uniformes, fusils, pólvora, bals i una pistola. També contracten al guia indi Old Toby. | Plantilla:US | ||
| 18 d'agost | El capità Lewis complix 31 anys. En el seu diari, se sunyix a sí mateixa per ser «indolente», o vago, i fa vots per a passar el restant de la seua vida ajudant a la gent. | Plantilla:US | ||
| 26 d'agost | Lewis i la partida principal creuen la divisòria continental pel pas Lemhi. | Plantilla:US | ||
| 1 de setembre al 6 d'octubre | Creue de les montanyes Bitterroot. | Plantilla:US - Plantilla:US | ||
| 4 de setembre | Trobe en els indis flathead en Ross's Hole, als que compren atres 13 cavalls. | Plantilla:US - Plantilla:US | ||
| 13 de setembre | Creuant les senderes del pas Lolo famolencs, menjant cavalls, vés-les, i sopa portàtil. | Plantilla:US - Plantilla:US | ||
| 6-9 d'octubre | Trobe en els indis nez percé en el riu Clearwater, deixen els cavalls, amaguen part dels seus suministraments i construïxen 5 canoas per a viajar a l'oceà. | Plantilla:US | ||
| 9 d'octubre al 7 de decembre | Viagen aigües avall pel riu Clearwater, després pel riu Snake i finalment pel riu Columbia cap a l'oceà. | Plantilla:US- Plantilla:US - Plantilla:US | ||
| 18 d'octubre | Clark veu el mont Hood, lo que significa que estan de tornada en territori explorat anteriorment. | Plantilla:US | ||
| 20 de novembre | Trobe en l'oceà Pacífic en la desembocadura del riu Columbia. | Plantilla:US | ||
| 24 de novembre | El cos expedicionario somet a votació la qüestió d'on passar l'hivern. York, un esclau, i Sacagawea, una dòna, varen ser autorisats a votar. Es va decidir acampar en el costat sur del riu Columbia. | Plantilla:US | ||
| 7 de decembre al 23 de març de 1806 | En fort Clatsop («Fort Clatsop») remiendan 338 parells de mocasines. | Plantilla:US | ESTÀNCIA | |
| 25 de decembre | Es finalisa fort Clatsop, la residència d'hivern del cos expedicionario. | Plantilla:US | ||
| 1 de giner | Descarrega d'una salva d'armes chicotetes per a saludar el nou any. Varis membres del cos expedicionario construïxen una salina, fent una fita prop de l'actual Seaside, Oregó. | Plantilla:US | 1806 | |
| 23 de març | El cos expedicionario deixa fort Clatsop iniciant el viage de tornada cap a l'est. | Plantilla:US | VIAGE DE TORNADA | |
| 23 de març a 14 de maig | Viage al campament Chopunnish. | Plantilla:US - Plantilla:US | ||
| 14 de maig al 10 de juny | En el campament Chopunnish arrepleguen 65 cavalls. Preparats per a creuar les montanyes Bitterroot, que cobertes de neu encara no poden travessar. | Plantilla:US | ||
| 10 de juny al 30 de juny | Recorregut a Travelers rest via riera Loca («Loco Creek»). 300 milles més curt que el viage cap a l'oest. 17 cavalls i 5 guies nez percé. | |||
| 3 de juliol | El cos expedicionario es dividix en dos grups: el grup de Lewis remonta el riu Blackfoot i el grup de Clark remonta el riu Bitterroot. | Plantilla:US | ||
| 3-8 de juliol | La partida de Lewis aplega de regrés a The Great Falls, en el Misuri. Ho acompanyen el sargent Gass, J. Thompson, H. McNeal, R. Field, R. Frazier, J. Fields, W. Werner, G. Drouillard, S. Goodrich. | Plantilla:US | ||
| 7 de juliol | El grup de Lewis creua la Divisòria Continental pel pas Lewis i Clark («Lewis and Clark Pass»). | Plantilla:US | ||
| 13 de juliol | Alcancen les illes White Bear. Obert l'amagatall troben que molts artículs estaven arruïnats. El marc de ferro del barco no havia sofrit materialmente. | Plantilla:US | ||
| 15 de juliol | Lewis explora el riu Marias separant-se de Gass per a reunir-se en la boca del María novament entre el 5 d'agost i, a més tardar, l'1 de setembre. La partida que acompanya a Lewis en el riu Marías inclou als germans Fields i G. Drouillard. | Plantilla:US | ||
| 15 de juliol al 26 de juliol | Campament Disappointment («decepció»). El riu Marías no discorre lo suficientment al nort. Descoberts finalment indis. | Plantilla:US | ||
| 20 de juliol | La partida del sargent Ordway (del grup de Clark) troba la partida del sargent Gass en The Great Falls. | Plantilla:US | ||
| 27 de juliol | Els indis peus negres intenten furtar alguns fusils del grup Lewis. Una baralla en armes de fòc i dos indis varen ser morts. Est va ser l'única trobada hostil en una tribu indígena. | Plantilla:US | ||
| 28 de juliol | Lewis troba a Ordway i Gass. | Plantilla:US | ||
| 3 de juliol | Clark explora Yellowstone. Part de Three Forks. Sargent. Pryor, H. Gibson, R. Windsor. Hall, Sgt. Ordway, J. Colter, P. Cruzatte, F. LaBiche, T. Howard, J. Shields, B. LaPage, G. Shannon, J. Potts, W. Brattan, P. Wiser, P. Willard, J. Whitehouse, T. Charboneau, Sacagawea & Pomp, York. | Plantilla:US | ||
| 6 de juliol | El grup de Clark creua la divisòria continental en Gibbons Pass. | Plantilla:US | ||
| 8 de juliol | Alcançat el campament Fortunate es desentierrean els víveres deixats l'any anterior, sent el tabac el ben més apreciat. | Plantilla:US | ||
| 13 de juliol | El sargent Ordway se separa de Clark per a viajar fins al riu Misuri per a trobar a Lewis i Gass. | |||
| 25 de juliol | Clark descobrix i escriu sobre el Pilar de Pompy (Pompy's Pillar) | |||
| 1 d'agost | El capità William Clark complix 36 anys | |||
| 3 d'agost | Clark aplega a la confluència dels rius Misuri i Yellowstone. Seguix aigües avall a causa dels mosquits. | Plantilla:US | ||
| 8 d'agost | Pryor i una partida (G. Gibson, H. Hall, R. Windsor) deixen a Clark en cavalls i una carta d'Hugh Henry per als siux per a ser a Washington i fer la pau en atres indis. Els furten els cavalls i tenen que construir bull boats i descendir pel riu aigües avall. | Plantilla:US | ||
| 11 d'agost | Un membre de la seua pròpia partida dispara a Lewis. | Plantilla:US | ||
| 12 d'agost | Els dos grups es reintegren en el riu Misuri en l'actual Dakota del Nort. | Plantilla:US | ||
| 18 d'agost | El capità Lewis complix 32 anys. | Plantilla:US | ||
| 14 d'agost | Alcancen el llogaret manen i Charbonneau i Sacagawea es queden en allí. John Colter va tornar riu dalt en els tramperos Hancock i Dickson per a aprovisionar al restant de la companyia i permanecerieron en ells fins a aplegar a Sant Luis. | Plantilla:US | ||
| 23 de setembre | El cos expedicionario aplega a Sant Luis, terminant el seu viage despuix de dos anys, quatre mesos i dèu dies. | Plantilla:US |
- Nota: La cronologia no està completa i pots ajudar ampliant-la.
Vore també
Notes
- ↑ «A Timeline of the Lewis and Clark Expedition». Lewis and Clark Trail Heritage Foundation. Consultat el 12 de març de 2007.
- ↑ Lewis and Clark timeline at PBS, Retrieved on March 24, 2007
- ↑ «When my ears were saluted with the agreeable sound of a fall of water and advancing a little further I saw the spray arrise above the plain like a collumn of smoke... began to make a roaring too tremendous to be mistaken for any cause short of the great falls of the Missouri.»
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «[https:// en.wikipedia.org/wiki/Timeline%20of%20the%20Lewis%20and%20Clark%20Expedition Timeline of the Lewis and Clark Expedition]» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Enllaços externs
- Journals of the Lewis and Clark Expedition Online
- Kaw Point Encampment (26-29 de juny de 1804)