Alcorlo

Alcorlo és un antic municipi espanyol i núcleu de població de la província de Guadalajara desaparegut en 1982 per la construcció del embassament de Alcorlo, hui integrat en el municipi de La Toba.

Alcorlo

Història

Història antiga

Alcorlo va tindre els seus primitius orígens en un lloc diferent al que tots vàrem conéixer. L'antic poblat era conegut com “La Pobla” i existixen senyals que indiquen que va ser en un parage situat a una distància d'1 km en direcció este, lloc conegut actualment com “Santecilla”. En cultivar la terra a voltes en eixe lloc encara seguixen aflorant restants de teixixques, vasijas i utensilis.

El nom de Alcorlo es troba citat en un document de la primera mitat del XII, transcrito per García López en els Auments de Sant Andrés del Congosto: “... del Portiello del Val de Alcorlo...”. I en 1269 Alcorlo tenia que pagar ½ maravedí per a costejar l'escola de gramàtica establida en Atienza pel bisbe Lope Díaz de Haro (J.L. Pérez Arribes, Pobles perduts). Posteriorment, en 1451, es parla de la pren i destrucció de Alcorlo pels navarresos (Layna Serrano: Història de la vila d'Atienza, p. 183).

…els del rei de Navarra varen mantindre en constant estat d'inquietut aquella comarca per mig de ràpides algaradas en la seua seqüela de robos i morts, sense que conseguira anar-los a la mà Lope Vázquez de Falca, qui no podia dividir les seues forces per a atendre a tots els perills. Un dia, els enemics acantonats en Atienza varen aplegar res menys que al coll del Congosto i poble de Alcorlo defés per un castillete i posseït per l'arquebisbe Carrillo, a qui ho donara Juan II despuix de confiscar els seus bens a Juan de Tovar, senyor d'est i atres llocs, per haver-se passat al bando del navarrés; es varen apoderar del castell per força d'armes aportillándolo despuix, varen saquejar el poble i tornáronse a Atienza despuix de desmochar l'atalaya o torre forta situada en el Congosto, per que el seu pintoresc coll corren les aigües del Bornoba.

En la seua millor época, allà per el XV, Alcorlo era més important que el propi Jadraque, estant exent de pagar tributs, sent el alcaide Juan de Tovar. Posteriorment, Alcorlo apareix en les Relacions topogràfiques deFelipe II en 1582,a on diu: “Als trentassís capítuls dixeron: que sobre el dit lloc de Alcorlo està vna torrecilla chicoteta antiga que volen dir que un atre temps fué alli poblada vna vila, i no saben un atre lloc que haja segut poblacion, i este lloc es nomena é flama Castell”.

Història contemporànea

La localitat apareix descrita en el primer volum del Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar de Pascual Madoz de la següent manera:

ALCORLO: l. en ayunt. en la prov. de Guadalajara (7 1/2 leg), adm. de rent. i dióc, de Sigüenza (5 1 2), part. jud. d'Atienza (3), aud. terr. i c. g. de Madrit (16): sit. en una hondonada, en una espècie de loma dins de la mateixa que forma dos vegas, li baten els aires N. i O.: el seu horisó és poc rebujat, i el seu clima propens á escorbutos, hídropesias i malalties escrofulosas: té 55 cases, inclusa la consistorial, totes de poca altura, de mala construcció i humides, per ser el sol de pedra arenenca, que facilita la filtració de les aigües. Hi ha una igl. parr, dedicada á la Transfiguración del Senyor, anexa á la de Congostina, i en els afores es troben 2 ermites, una de Ntra. Sra. de la Soletat, i una atra de S. Bartolomé, que per estar arruïnada servix de cementeri. Confina el térm. per N. en el de Hiendelaencina; E. en el de Congostina , S. en els de S. Andrés i la Tova, i O. en el de Robledarias; dist. de la pobl. estos llimites 1/4 leg. li banya i pansa molt prop de les cases el riach. Bornoba, les aigües pures del qual i cristalines servixen per als usos domèstics dels hab. i per al rec: sobre este r. bay un pont de fusta de mala construcció, i á la seua márg. un molí harinero: es troben tambien mines de sofre, ferro argentífero i plom, totes sense beneficiar. El terreny és desigual i de mala calitat; comprén 2,800 fan., de les que es cultiven 900, puix les demés servixen per a pastures o estan cobertes de pissarra: prod.: cereals, llegums, melons, sandias i creïlles: pobl.: 38 vec.: 161 alm.: cap. prod.: 676,060 rs.; imp.: 47,324: contr.: 2,541 rs. 7 mrs. vn.

(Madoz, 1845, pp. 464-465)

Embassament de Alcorlo en 1981 començant a omplir-se, en la localitat en segon pla.

Els veïns s'han associat creant l'Associació Fills i Amics de Alcorlo, que vela per la conservació de la memòria del poble.

Demografia

Gràfica d'evolució demogràfica de Alcorlo

Any	1842	1857	1860	1877	1887	1897	1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981
Població	161	272	275	235	292	275	267	363	375	370	423	448	375	232	78

 Població de dret segons els censos de població del INE

 Població de fet segons els censos de població del INE

Entre el cens de 1991 i l'anterior, este municipi desapareix perque s'integra en el municipi La Toba

Les senyes més antigues registrats que es tenen sobre la població de Alcorlo daten de l'any 1582. Estan relatats en les Relacions topogràfiques de Felipe II.

Parlen d'una cantitat de 36 veïns, que va haver més pero que varen ser morint. Tots els veïns són llauros i no hi ha cap Hidalgo i per això són pobres, vivint solament de la labranza.

El segon document més antic és el Catastre d'Ensenar en 1752 (180 anys despuix del primer); en ell es fa referència a les seues dos vegas i productes que d'elles s'obtenen com a hortalices, frutes i cereals. En eixes dates el poble es compon de 33 veïns, 8 viudes i 9 menors. Consta de 41 cases habitables, 4 inhabitables, 4 derruïdes i 17 caselles de tancar ganado aixina com 25 palleres.

Les següents senyes disponibles estan en el diccionari Geogràfic Estadístic-Històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar per Pascual Madoz en l'any 1845, un sigle despuix.

En 1825 la població d'este poble la componien 60 famílies i 235 ànimes pero en 1845 (vint anys despuix) la població havia disminuït considerablement no aplegant en eixos moments més que a 161 ànimes distribuïdes en 38 famílies (aproximadament la mitat). Sembla ser que alguna malaltia important seria la causa de tanta baixa.

^{cita requerida}

Bibliografia

• (1845) «Alcorlo», Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar, Madrit.