Alcaicería

Es denominava alcaicería al lloc de les ciutats d'al-Ándalus, a on s'autorisava a comerciar, al por mayor, en seda bruta. Despuix l'activitat es va estendre a la venda d'objectes de seda elaborats, per a aplegar a ser conegut com el mercat de tots els productes textils, encara que la seda va seguir sent l'objecte fonamental de venda.

Alcaicería

Entrada a la alcaicería de Granada.

L'etimologia del terme no és clara, si be s'atribuïx al fet de que l'emperador Justiniano va concedir el dret al comerç de la seda als pobles àraps. Coneixent-se a l'emperador entre els àraps com qaysar (Caesar = César), va evolucionar fins a Al-qaysar i d'ahí a Alcaicería o Alcacería.

Les Alcaicerías de major renom –encara que no les úniques– del-Ándalus varen ser les de Madinat Garnata (Granada) i Sevilla, per este orde. En l'actualitat, en Granada, es manté la denominació al lloc a on es trobava el seu antic emplaçament, que va ser destruït en l'incendi de 1843, i es coneix com L'Alcaicería. Seguix sent una zona comercial pròxima a la Catedral i conserva traces dels socs àraps i alguns recorts de la bulliciosa activitat del mercat de la seda nazarí. En Sevilla, per una atra part, també un carrer conserva eixe nom en trobar-se en l'emplaçament primitiu d'una de les dos alcaicerías en que va aplegar a contar la ciutat: la de cacharros i escurada, pròxima a la primera mesquita principal que es va construir, i la de sedes, teles i teixits, anexa a la nova que es va erigir, actual catedral.

Vore també

• Medina (barri)