Aepyornithidae
Els epiornítidos (Aepyornithidae), conegudes com a aus elefant, són un clado d'aus paleognatas extintes no voladoras endèmiques de Madagascar.[1][2] Segons els últims estudis moleculars, els epiornítidos són grup germà dels kiwis neozelandesos.[3]
Generalitats
Els registres fòssils situen a les aus elefants com les aus més grans que hagen chafat la terra (la segona seria la moa), puix s'hauria elevat fins als tres metros en una massa corporal mija de casi 650 kg, en el cas de l'espècie major: Vorombe titan.[4] De fet, el nom científic de les aus elefant, en grec, significa “pardal alt”. Fa 85 millons d'anys va sorgir el linaje del Aepyornis.
En tan formidables dimensions, no és d'estranyar-se que els ous de l'au elefant anaren igualment jagants. De més de trenta centímetros de diàmetro, pesaven fins a dotze quilos, contenint nou litros en el seu interior i equivalien a sèt ous d'esturç, doscents vint ous de gallina o 12.000 ous de colibrí. Ni tan sols els ous dels majors dinosauris trobats fins a hui alcancen les dimensions de l'ou d'un au elefant, per lo que en seguritat parlem dels ous més grans llocs per espècie alguna. Cap a 1830, un oficial de la Marina francesa, Víctor Sganzin, va adquirir un d'estos enormes ous i ho va enviar a França, pero el barco que ho transportava es va afonar en chocar en unes roques en La Rochelle, duent-se al fondo este tesor. Uns anys despuix, un atre francés, Dumarele, va poder vore un ou d'au elefant i va intentar comprar-ho sense conseguir-ho. Va ser necessari esperar fins a 1851 per a que es confirmaren els rumors sobre l'existència dels jagantescs ous. Eixe any, a lo manco tres d'estos varen ser enviats a França junt en alguns ossos d'Aepyornis.
Fins a hui, de fet, se seguixen trobant ous d'aus elefant, ya siga en fragments o en la seua integritat, sepultats en el fanc dels pantans. Qüestió prou llògica, ya que esta au vivia casi únicament en els boscs pantanosos de l'illa. Pese a ser un au no voladora, a diferència del moa, sí posseïa ales rudimentàries. Pel seu gran tamany i pes era prou llenta.
D'un antecessor comú paleoagnato en el Cretácico, varen divergir dos grups que donarien lloc a les actuals ratites, un era el grup de l'actual hemisferi sur i l'atre grup ocupava Àfrica i Eurasia. D'este segon grup varen evolucionar els antepassats d'esturços i pardals elefant. Fa 85 millons d'anys, els antepassats dels Aepyornidae, “pardals elefant” varen quedar aïllats en Madagascar, a on varen evolucionar a formes, se supon, cada volta de major tamany. Els extints pardals elefant, no són parents propencs d'esturços o d'atres ratites, aun cuando el grup més pròxim als pardals elefant despuix del tinamiforme és el struthioniforme.
Es varen extinguir en el XVII per la caça i la deforestació.
Les Aepyornidae Mullerornis i Aepyornis eren ratites; no podien volar i com en la majoria de ratites, la seua esternó carix de quilla. Com Madagascar i Àfrica s'havien separat prou abans de nàixer el linaje de les ratites australs,[5] es pensa que les Aepyornidae es varen separar del grup prou abans i que solament despuix de quedar aïllades en Madagascar, varen deixar de ser aus voladoras i es varen transformar en jagantes.[6] No fa menys de 85 millons d'anys, que va existir el pont de terra en que va permetre passar de Gondwana a Madagascar al linaje dels esturç-pardals elefant[7] Suposts ous de "aepyornithidos" varen ser trobats en les illes Canàries orientals, datats segons pareix en el mioceno mig o final. Estes illes provablement no varen estar conectades al continent africà quan vivien les aus elefant. Ademés, no hi ha indicació que hagen existit aus elefant fòra de Madagascar. Hui en dia es considera que els fragments d'ou pertanyen a aus extintes norteafricà que varen poder ser o no ratites: Eremopezus, Psammornis, o inclús Pelagornithidae, aus marines de grans proporcions.
Taxonomia
D'acort en un estudi publicat en 2018, es reconeixen els següents gèneros i espècies:[4]
- Gènero Aepyornis Geoffroy Saint-Hilaire, 1851
- Aepyornis maximus Geoffroy Saint-Hilaire, 1851
- Aepyornis hildebrandti Burckhardt, 1893
- Gènero Mullerornis Milne-Edwards & Grandidier, 1894
- Mullerornis modestus (Milne-Edwards & Grandidier, 1869)
- Gènero Vorombe Hansford & Turvey, 2018
- Vorombe titan (Andrews, 1894)
Referències
- ↑ Clements, J. F. 2007. The Clements Checklist of Birds of the World, 6th Edition. Cornell University Press. Downloadable from Cornell Lab of Ornithology
- ↑ Sibley, Charles Gald & Ahlquist, Jon Edward (1990): Phylogeny and classification of birds. Yale University Press, New Haven, Conn.
- ↑ Mitchell, K. J. et al. (2014) Ancient DNA reveals elephant birds and kiwi llaure sister taxa and clarifies ratite bird evolution. Science, 344(6186):898-900.
- ↑ 4,0 4,1 «Unexpected diversity within the extinct elephant birds (Aus: Aepyornithidae) and a new identity for the world's largest bird».Royal Society Open Science.5(9)
- 181295.doi:10.1098/rsos.181295.
- ↑ Yoder, A. D. & Nowak, M. D. (2006)
- ↑ van Tuinen, M. et al. (1998)
- ↑ Hi ha, W. W., et al. (1999)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Aepyornithidae» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.