Achachila
El Achachila és una divinitat tutelar de la religió aimara representada per les montanyes. Els achachilas són junt a la Pachamama — representació de la Mare Terra — els sers sobrehumanos més importants per a l'espirtualitat del poble aimara.[1] Segons les seues creències, ells representen als antepassats de cada tribu, que en fallir ascendixen als cims més alts existents al voltant d'ella, complint aixina una funció protectora i de vigilància dels seus descendents, com si es tractara d'una tutela, sent al mateix temps els seus protectors davant alguns desastres naturals i calamitats en general, com hambrunes, pestes, etc. Aixina mateix, representen a la personificació de les montanyes i de tot el poder que se'ls atribuïx.[2]

Tipos de achachilas
Els achachilas es dividixen en dos categories:[3]
- Achachila gran: Sers als que se'ls atribuïx un major poder i que realisen tasca d'ampara general a tots els aimaras. Habiten en les cordilleres i més grans montanyes de la zona a on habiten els aimaras.
- Achachila chicotet o menor: Esperits en menors atribucions que complixen la funció específica de protegir a la comunitat que tenen a la seua tutela, merodeando les seues afores.
Per extensió, en l'idioma aimara és usada la paraula achachila per a referir-se a tot esperit protector, tals com el iglish achachila, qui protegix un temple (cristià en l'actualitat); i el anisiña achachila, qui protegix l'unió sexual entre dos persones.[4]
Sincretisme contemporàneu
Una volta que els pobles aimaras varen ser evangelizados per l'Iglésia catòlica, es va ser desenrollant al mateix temps un sincretisme cultural en l'àmbit religiós, a on varen ser incorporats elements de l'espiritualitat i la cosmogonia aimara tradicional a les festivitats religioses catòliques, rendint-li cult als seus ancestres de manera similar a les realisades durant el Dia dels Fidels Difunts en Bolívia, Perú i Nort de Chile. Una d'elles és la Festa de Sant Francisco de Borja de Yunguyo, al sur del Perú. Aixina mateix, en la dansa de la diablada, molt popular en les regions andines propenques a l'altiplà, s'incorporen elements de la figura del Achachila com una image substituïda per la de la Verge Maria o uns atres sants catòlics, depenent del lloc a on se celebren.[5]
Durant el discurs de l'investidura presidencial de Luis Arce com a president de l'Estat Plurinacional de Bolívia en 2020, una volta de rebre el bastó de mando en representació dels pobles indígenes, li va demanar als Achachilas per saber per a dirigir el país.[6]
Vore també
Referències
- ↑ Museu Chilé d'Art Precolombino. «Pobles originaris: Aymara - Cult i funebria». Chileprecolombino.cl. Consultat el 25 de juny de 2022.
- ↑ Memòria Chilena. «El poble aymara: organisació social». Memoriachilena.cl. Consultat el 25 de juny de 2022.
- ↑ «Els Achachilas». Pueblosoriginarios.com. Consultat el 25 de juny de 2022.
- ↑ Valda de Jaimes Freyre, Luisa (1973). Cultura aymara en La Pau. Tradicions i costums indígenes, La Pau, Bolívia.
- ↑ van donen Berg, Hans(2008).«Cristianisació del món aymara i aymarisació del cristianisme».Revista Ciència i Cultura [online].(21): 181-244.ISSN 2077-3323.Consultat el 25 de juny de 2022.
- ↑ «Luis Arce va rebre el simbòlic bastó de mando en Tiwanaku», Télam, Telam.com.ar, 6 de novembre de 2020. Consultat el 25 de juny de 2022.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Achachila» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.