Abrivado
L'abrivado és una paraula provençal que significa "alce, pressa", i que s'utilisa per a designar la conducció dels bous des de les pastures fins a les arenes baix la supervisió dels pastors. El bandit (del provençal bandir o fòrabandir, "expulsar" els bous), designava la tornada dels bous de la plaça de bous a la dehesa. El bandit (del provençal bandir o fòrabandir, « expulsar » els bous), designava la tornada dels bous de les arenes a les pastures.[1]
Hui en dia, cada u d'estos térmens designa una tradició taurina provençal i del Llenguadoc que consistix en simular estos trasllats de bous soltant-els en els carrers prèviament tallats d'una ciutat o poble.[2]
Orígens
En els seus orígens (anteriorment a l'implementació de camions per al trasllat dels animals, actualment denominats "carros de bous"), el abrivado consistia en la conducció dels astados des de les pastures fins a les arenes, a on els animals participaven en les denominades corregudes camarguesas.[3]
Per a que este recorregut transcorreguera sense incidents, el bioù o buòus ("bou o bous" en provençal) eren guiats per una dotzena de ginets disposts en forma de V.
En creuar els llogarets, a sovint succeïa que els jóvens aldeans tractaven de traure als animals del camí, per a divertir-se. Per a llimitar el risc de que els seus bous s'escaparen, el pastor els feya creuar el poble a galop, a la major velocitat possible.
Hui en dia
Abrivado
Hui en dia, els abrivados s'organisen especialment en el marc de les festes locals de molts pobles i ciutats de les Bouches-du-Rhône, Vaucluse, Gard i Erau. Durant el transcurs del festeig, els carrers estan tallats per barreres per a evitar que els bous s'escapen.[4]
Els gardianes impedixen que els attrapaïres ("caçadors" en provençal, que representen als jóvens del poble d'antany) deixen caure el bou; els atrapaïres competixen en habilitat i temeritat. Inclús hi ha competicions d'abrivado en les que participen varis pastors i es jugen pel número de bous que duen a casa.[5]
Abrivado llarga
Una variant d'este festeig, que en realitat és una tornada a les raïls del mateix, és el abrivado llarc.
L'inici, que té lloc a varis quilómetros del poble, sol anar precedit per un almorzar per als participants denominat "almorzar en la praderia".[6]
Els bous són dirigits per un número de ginets que oscila entre els 10 i els 20. Per lo que respecta als corredors, estos se situen davant dels astados, separant-els i intentant fer-els caure. Varen ser malnomenats com "carboneros" perque s'ennegrien la cara per a no ser reconeguts.[7]
Si un animal escapa, capturar-ho és llavors una operació perillosa i difícil.
Vore també
Referències
- ↑ «[1]». Consultat el 6 de maig de 2020.
- ↑ D'après Lagarde André, Dictionnaire Occitan-Français/Français-Occitan La Palanqueta, et Rourret Robert, Dictionnaire Français-Occitan Provençal, page 252.
- ↑ «[2]». Consultat el 6 de maig de 2020.
- ↑ «[3]». Consultat el 6 de maig de 2020.
- ↑ «[4]». Consultat el 6 de maig de 2020.
- ↑ «[5]». Consultat el 6 de maig de 2020.
- ↑ «[6]». Consultat el 6 de maig de 2020.
Bibliografia
- Jacky Siméon, Dictionnaire de la course camarguaise, Vauvert, Au Diable Vauvert, 142 pàgines. (ISBN 978-2-846-26424-2)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Abrivado» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.