Arnadí
L'arnadí és un dels dolços més antics de la Comunitat Valenciana. També rep el nom de carabassa santa o moniato sant.[1] Data dels sigles IX-X.
És tipicament valencià, en un nom intrigant i fascinant, ya que provablement "arnadi" és un vocable àrap. Era comú en les festes i els menjars familiars orgnisades pels moriscs valencians i, conten que, en l’expulsió de 1606 les dones preparaven arnadí en cantitat per al viage, donat que es un menjar molt nutritiu i consistent, pero aprofitaven per a amagar dins de la dolça piràmide les joyes i monedes d’or i plata per a evitar les possibles, i casi segures, rapinyes de l’Inquisició.
Sobretot el trobem en La Costera, en La Ribera Alta, en la Safor i en algunes comarques de Castelló.
És un dolç cassolà i tradicional, de color dorat, decorat en tocs blancs d'armela o de merengue.
Ingredients
S'elabora en els components següents:
Elaboració
Es bull la carabassa o el moniato en la pell, despuix es pela i es tritura. Es posa al foc en un recipient junt al sucre, a on es cou durant un quart d'hora: mentres, cal remenejar-ho per a que no s'agarre. Despuix, esta massa es barreja en armeles, llima i canella, es remeneja be i s'ordena en forma de piràmide en una caçola de fanc, quan més alta millor.
Per a acabar, s'encallen per damunt els pinyons i les armeles restants. I ara ya podem ficar-ho al forn a poca temperatura fins que estiga dorat. També el podem trobar adornat en merengue. Per a que estiga en son punt, el pastiç te que adquirir un color dorat i brillant.
Podem trobar l'arnadí fet exclusivament de carabassa o de moniato, o d'abdós confitures mesclades. També és conegut en els noms de carabassa santa i moniato sant, en Vall d'Uxó i Guadassuar, respectivament.
