Adolfo Rincón de Arellano

Revisió de 17:37 30 abr 2015 per Sempreval (Discussió | contribucions) (Text reemplaça - 'després' a 'despuix')

Adolfo Rincón de Arellano i García (Valéncia, 1910 - 2006) va ser alcalde de la ciutat de Valéncia entre 1958 i 1969.

Era fill d'un mege militar i pronte es va afiliar a Falange Espanyola. A l'esclatar l'alçament militar de Franco, Rincón de Arellano es trobava en Roma cursant l'especialitat de cardiologia, i de seguida va tornar a Espanya per allistar-se en les tropes franquistes en els que va combatre en el Front de Terol. Durant la guerra civil espanyola va ser triat cap provincial del nou partit per Valéncia, entrant en la ciutat en les tropes franquistes al comandament del General Aranda. A l'acabar la guerra, son pare va ser empresonat i condenat a mort pels servicis prestats en la zona republicana. La pena capital li va ser indultada pero vaig complir uns quants mesos de presó a Monteolivete.

En 1958, despuix de la dimissió del Marqués del Túria, Racó d'Arellano va ser designat alcalde de Valéncia. Després de discrepàncies en la remodelació governamental de 1969 i el predomini del Opus Dei, va presentar la dimissió irrevocable en l'octubre d'enguany. el seu successor, Vicente López Rosat, li va designar alcalde honorari de Valéncia. Va ser procurador en de les Corts, fins que es va retirar definitivament de l'activitat pública, dedicant-se a la medicina en la seua clínica particular.