Helen Keller

Helen Adams Keller (Alabama, 27 de juny de 1880 - Connecticut, 1 de juny de 1968 en 87 anys) fon una escritora, oradora i activista política sordocega estadounidens. A l'edat de 19 mesos, patí una greu enfermetat que li provocà la pèrdua total de la visió i l'audició. La seua incapacitat per a comunicar-se des de temprana edat fon molt traumàtica per a Helen i la seua família, per lo que estigué pràcticament incontrolable durant un temps. Quan cumplí set anys, sos pares decidiren buscar una instructora i fon axina com l'Institut Perkins per a Cegos els enviaren a una jove especialista, Anne Sullivan, que s'encargà de la seua formació i logrà un avanç en l'educació especial fent que Helen fora capaç de comunicar-se. Continà vivixquent al costat de Sullivan fins a la seua mort en 1936.

Despuix de graduar-se de l'escola secundària en Cambridge, Keller ingresà en el Radcliffe College, a on rebé una llicenciatura, convertint-se en la primera persona sordocega en obtindre un títul universitari. Durant su juventut, començà a apoyar al socialisme i en 1905, s'uní formalment al Partit Socialiste. A lo llarc de tota sa vida, redactà una multiplicitat de artículs i més d'una dotzena de llibres sobre les seues experiències i modos d'entendre la vida, entre ells L'història de ma vida (1903) i Lum en la meua oscuritat (1927).

Keller se convirtí en una activista y filántropa destacada; recaudó diners per a la Fundació Americana per a Cegos, fon mebre de l'Industrial Workers of the World —a on escrigué des de 1916 a 1918— i promogué el sufragi femení, els drets dels trabajadors, el socialisme i atres causes relacionades en l'extrema esquerra, ademés de ser una figura activa de l'Unió Estadounidens per les Llibertats Civils en acabant de cofundar-la en 1920. En 1924, s'apartà de l'activitat política per a enfocar-se en la lluita pels drets de les persones en discapacitats i realiçà viages per tot lo món oferint conferèncias fins a 1957. Per lo que havia conseguit, el president estadounidens Lyndon Johnson li atorgà la Medalla Presidencial de la Llibertat en 1964. Des de 1980, por decreto de Jimmy Carter, el día de su natalicio es conmemorado como el «Día de Helen Keller».[8] Su vida ha sido objeto de variadas representacions artístices, tant en cine, teatre i televisió, destacant-se particularment The Miracle Worker.