L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Marie Curie

Revisió de 21:26 29 oct 2014 per Chabi (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «'''Maria Skłodowska''' o '''Marie Curie''' (Varsòvia, Polònia, 7 de novembre de 1867 - Sallanches, França, 4 de juliol de [[193...».)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)

Maria Skłodowska o Marie Curie (Varsòvia, Polònia, 7 de novembre de 1867 - Sallanches, França, 4 de juliol de 1934) fou una física i química polonesa, pionera en els primers temps de l'estudi de les radiacions; ella fou la primera a emprar el terme radioctivitat.[1]

Va rebre el Premi Nobel de Física el 1903, junt en el seu marit, Pierre Curie, i Henri Becquerel, pels seus descobriments en el camp de la radioactivitat. L'any 1911 va rebre el Premi Nobel de Química per l'aïllament del radi pur.[2]

Marie va ser nacionalisada francesa i fou una ciutadana activament lleial al seu nou país, però mai va perdre el seu sentit d'identitat polonès. El primer element químic que ella va descobrir, el 1898, l'anomenà poloni com a homenatge al seu país d'origen.[3]

Família i primers anys

thumb|left|Władysław Skłodowski en les seves filles (d'esquerra a dreta) Maria, Bronisława i Helena. [[Fitxer:Marie Curie birthplace.jpg|thumb|right|Casa on va néixer Maria Skłodowska, a ulica Freta, al barri de laCiutat Nova de Varsòvia.]] Maria Sklodowska va néixer el 7 de novembre de 1867 a Varsòvia, la capital de Polònia. Era filla de Władysław Skłodowski, professor com el seu avi, i de Bronislawa Boguska, qui va ser mestra, pianista i cantant. Ella era la menor de cinc germans: Zofia (1862), Józef (1863), Bronislawa (1865), Helena (1866) i, finalment, ella, Maria (1867). El seu avi, Józef Skłodowski, havia estat un respectat professor a Lublin on, entre d'altres, havia sigut mestre del futur novel·lista i candidat al Premi Nobel de Literatura, Boleslau Prus.[4] El seu pare Ladislau Sklodowski impartia matemàtiques i física, les disciplines que Maria triaria, i va ser successivament director de dos gimnasos per a nens de Varsòvia. La seva mare, Bronislawa, treballava en un prestigiós internat de noies de Varsòvia; patia tuberculosi i va morir quan Maria tenia dotze anys. Dos anys abans, Zofia, germana gran de Maria, havia mort de tifus. El pare de Maria era ateu, i la seva mare una devota catòlica;[5] segons Robert William Reid, la mort de la seva mare i germana, fou la causa que Maria abandonés el catolicisme i fos agnòstica.[6][7]

Quan tenia deu anys, Maria va començar a anar a l'escola on la seva mare havia treballat quan encara es trobava bé. Entre els seus interessos destacava la passió per la lectura, especialment en la història natural i la física. Maria mostrà la seva afició per la lectura als quatre anys, edat a la que ja llegia perfectament.

Posteriorment va assistir a un gymnasium o institut de secundària femení, d'on es va graduar el 12 de juny de 1883. Va passar l'any següent al camp en parents del seu pare, i després, juntament en el seu pare, visqué a Varsòvia, on van rebre algunes classes particulars. A la secundària va ser sempre la primera alumna de la seva classe, i es va destacar per influir en les seves companyes l'entusiasme pel treball.Entre les llengües que dominava hi havia el rus, el polonès, l'alemany i el francès.

En aquell temps, la major part de Polònia estava ocupada per Rússia que, després de diverses revoltes nacionalistes sufocades de manera violenta, havia imposat la seva llengua i els seus costums. Juntament en la seva germana Helena, Maria assistia a classes clandestines ofertes en un pensionat en les que s'ensenyava la cultura polonesa.[8]

Tant pel costat patern com pel matern, la família havia perdut els seus béns i fortunes a través de les implicacions patriòtiques en aixecaments patriòtics polonesos. Aquest fet condemnà Maria, les seves germanes grans i el seu germà, a una difícil lluita per seguir endavant en la vida.[9]

El pacte en Bronisława

Maria va arribar a un acord en la seva germana Bronisława, que consistia en el fet que Maria li donaria ajuda econòmica durant els estudis mèdics de Bronisława a París, a canvi d'un ajut semblant però a la inversa, dos anys després.[10] Per aquest motiu, va posar-se a treballar com a institutriu. En primer lloc en la família d'un advocat a Cracòvia; després, durant dos anys a Ciechanów en una família d'un terratinent, els Zorawski, parents del seu pare. Mentre treballava per a la família d'aquest, ella es va enamorar del seu fill, Kazimierz Zorawski (un futur eminent matemàtic polonès), que aquest correspongué. Els seus pares, però, van rebutjar la idea que el seu fill es casés en una parent pobre, i Kazimierz fou incapaç d'oposar-se a ells. Maria va perdre la feina d'institutriu.[11] Va trobar una altra feina en la família Fuchs, a Sopot, a la costa de la mar Bàltica, on passà l'any següent alhora que ajudava econòmicament la seva germana.

thumb|El Muzeum Przemysłu i Rolnictwa, a l'avinguda Krakowskie Przedmiescie núm. 66, prop del nucli antic de Varsòvia. Va ser en el laboratori d'aquest edifici en el que Maria féu el seu primer treball científic, el 1890-1891. A principis de 1890, Bronisława, que uns mesos abans es casà en Kazimierz Dluski, va convidar Maria a unir-se a ells a París. Maria es va negar perquè no podia pagar la matrícula de la universitat i, a més, seguia esperant poder casar-se en Kazimierz Zorawski. Va tornar a casa del seu pare, en qui va romandre fins a la tardor de 1891, tutoritzant i estudiant a la clandestina Uniwersytet Latający (Universitat Flotant), i va començar la seva formació en la pràctica científica en un laboratori del Museu de la Indústria i Agricultura (Muzeum Przemysłu i Rolnictwa) dirigit pel seu cosí Józef Boguski, que havia estat ajudant el gran químic rus Dimitri Mendeleiev, a Sant Petersburg.[12]

L'octubre de 1891, davant la insistència de la seva germana i després de rebre una carta de Zorawski en la que li notificava que trencava definitivament la relació en ella, va decidir marxar a França.[5] La ruptura de Maria en Zorawski va ser tràgica per a tots dos. Zorawski, aviat va obtenir un doctorat i desenvolupà una carrera acadèmica com a matemàtic molt brillant, convertint-se primer en professor i posteriorment en el rector de la Universitat de Cracòvia i president de la Societat d'Aprenentatge de Varsòvia. Més tard, ja de gran, quan era professor de matemàtiques a la Politechnika Warszawska (Universitat Politècnica de Varsòvia), s'asseia de manera contemplativa davant l'estàtua de Maria Sklodowska.[13] Maria, a París, de temporalment va trobar refugi a casa de la seva germana i el seu cunyat abans de llogar unes velles golfes;[14] allà va continuar en els seus estudis de física, química i matemàtiques a la Sorbona, la gran universitat de París.

Estudiant a la Sorbona

El 1891, la Maria es matriculà a la Facultat de Ciències Matemàtiques i Naturals de la Universitat de la Sorbona, i a partir d'aquest moment, es féu anomenar Marie Sklodowska. Tot i tenir una sòlida base cultural adquirida de forma autodidacta, va haver d'esforçar-se per millorar els seus coneixements de francès, matemàtiques i física, per estar al nivell dels seus companys. Estudiava durant el dia, i feia tutories a la nit, guanyant només el suficient per a viure. El 1893 es llicencià en física, en el primer lloc de la seva promoció; poc després va començar a treballar en un laboratori industrial a Lippman. Mentrestant, va continuar estudiant a la Sorbona, i el 1894 obtingué la llicenciatura en matemàtiques, en el número dos de la seva promoció. Per finançar-se els estudis de matemàtiques, acceptà una beca de la Fundació Alexandròvitx, que li fou atorgada gràcies a Jadwiga Dydyńska, una coneguda. Els diners de la beca, 600 rubles, va ser restituïts per Marie més tard.

 
Pierre Curie

Al mateix any 1894, Pierre Curie va entrar en la seva vida. Era professor seu a l'Escola de Física i Química (l'"École Supérieure de Physique et de Chimie Industrielles de la Ville de Paris" (ESPCI). Marie havia iniciat la carrera científica a París investigant les propietats magnètiques de diversos acers; i va ser l'interès mutu que tenien Marie i Pierre pel magnetisme el que va contribuir a apropar-los.[15]

La seva partida l'estiu següent cap a Varsòvia només enfortí els seus sentiments mutus. Marie encara tenia l'esperança que podria tornar a Polònia i treballar en el seu camp d'estudi. Tot i així, quan se li va negar un lloc a la Universitat de Cracòvia simplement perquè era una dona[16] va tornar a París. Gairebé un any després, el 26 juliol de 1895, Marie es va casar en Pierre Curie, en un matrimoni senzill en el qual van rebre alguns diners d'amics i familiars. En aquests obsequis els nuvis compraren dues bicicletes i passaren tot l'estiu viatjant per França, hostatjant-se en fondes i menjant poc.

Posteriorment, els dos físics en prou feines sortien del seu laboratori, engrescats en les seves recerques. Les úniques aficions, compartides, eren fer llargues passejades en bicicleta i els viatges a l'estranger, que els van unir encara més. Marie havia trobat un nou amor, un soci i col·laborador científic de qui podria aprendre.[16] El 1895, van descobrir els raigs X i el 1896 descobriren la radioactivitat natural. Marie fou animada per Pierre perquè realitzés la seva tesi doctoral basant-se aquest últim descobriment.

El matrimoni duraria, fins a la tràgica mort de Pierre, un total d'onze anys. Marie i Pierre van tenir una filla que anomenaren Irène. Anys després, l'1 de novembre de 1914, Irène començaria a ajudar-la en les investigacions.

El doctorat i els nous elements

Després d'una doble titulació, el següent repte era l'obtenció del doctorat. Fins aquell moment, l'única dona que havia aconseguit doctorar-se era l'alemanya Elsa Neumann.

 
Retrat de Marie el 1903

El primer pas era l'elecció del tema de la seva tesi. Després d'analitzar en el seu marit, tots dos van decidir centrar-se en els treballs del físic Henri Becquerel. El 1896, Becquerel va descobrir que les sals d'urani emeten raigs X que s'assemblaven als raigs en el seu poder de penetració. Ell va demostrar que aquesta radiació, a diferència de la fosforescència, no depenen d'una font externa d'energia, sinó que semblava sorgir espontàniament del propi urani. Becquerel descobrí, en realitat, la radioactivitat. Aquest treball estava relacionat en el recent descobriment dels raigs X per part del físic Wilhelm Röntgen. Marie Curie s'interessà per aquests treballs i, en l'ajuda del seu marit, va decidir investigar la naturalesa de les radiacions que produïen les sals d'urani.

Marie va usar una tècnica molt interessant per a investigar les mostres. Quinze anys abans, el seu marit i el seu germà havien inventat l'electroscopi, un aparell per mesurar els corrents elèctrics molt baixes. Utilitzant l'electroscopi Marie va descobrir que els raigs d'urani provoquen que l'aire del voltant de la mostra condueixin l'electricitat.[17] El seu primer resultat utilitzant aquesta tècnica fou la conclusió que l'activitat dels compostos d'urani només depenia de la quantitat present d'urani. Havia demostrat que la radiació no era el resultat d'una interacció entre les molècules, sinó que havia de provenir del propi àtom. En termes científics, aquesta va ser la peça més important de la tasca que va dur a terme.[18]

En els seus estudis sistemàtics, Marie havia inclòs dos minerals d'urani: la pechblenda i la torbernita. L'electroscopi va mostrar que la pechblenda era quatre vegades més activa que el propi urani, i la torbernita, dues vegades més activa. Marie va arribar a la conclusió que si eren correctes els seus resultats anteriors en els que establia una relació entre la quantitat d'urani i la seva activitat, llavors aquests dos minerals que contenen petites quantitats d'alguna altra substància, són molt més actius que el propi urani.[19] Reid, en la seva biografia, afirma: thumb|Pierre i Marie Curie al seu laboratori de París, un mica abans de 1907

La idea era la seva, ningú no la va ajudar a formular-la, i encara que ella ho va consultar al seu marit per a la seva opinió, es va establir clarament que era la propietària de la mateixa. Aquest fet, més tard, queda registrat en dues ocasions en la seva biografia, que va consultar al seu marit per assegurar que no hi havia cap possible ambigüitat. És probable que ja en aquesta primerenca etapa de la seva carrera [ella] es va adonar que ... a molts científics els resulta difícil creure que una dona pogués ser capaç d'una obra original com la què ella estava involucrada.
R. Reid, Marie Curie, p. 64.

En la seva recerca sistemàtica d'altres substàncies a més de les sals d'urani que emeten radiació, Curie va descobrir que l'element tori era, igualment, radioactiu. Era molt conscient de la importància de publicar els seus descobriments en rapidesa i per tant n'establí la seva prioritat. Curie va escollir la via ràpida de la publicació. El seu paper, donant una breu i simple explicació del seu treball, va ser presentat per a l'Acadèmia de Ciències el 12 d'abril de 1898, pel seu antic professor, Gabriel Lippmann.[20]

Tot i així, igual que Silvanus Thompson havia estat criticat durament per Becquerel per l'atribució de descobriments, Marie Curie va ser qüestionada en la cursa per explicar la seva descoberta que el tori emet raigs de la mateixa manera com l'urani. Dos mesos abans, Gerhard Schmidt havia publicat la seva pròpia conclusió a Berlín.[21][22]

Ningú més en el món de la física, es va adonar del que Curie havia descrit en una frase dels seus apunts, en la que observava com era superior l'activitat de la pechblenda i la chalcolita en comparació en la de l'urani mateix. Deia: El fet és molt notable, i porta a la creença que aquests minerals poden contenir un element que és molt més actiu que l'urani. Més tard, recordà com sentia "un desig apassionat de verificar aquesta hipòtesi, al més ràpidament possible".[23] Pierre Curie estava segur que el que havien descobert no era un efecte espuri. Ell estava tan intrigat que va decidir abandonar momentàniament el seu treball en els cristalls i es va unir a la recerca de Marie. El 14 d'abril de 1898, en optimisme, pesaren una mostra de 100 grams de pechblenda i terra. No eren conscients que el que estaven buscant era present en quantitats tan petites que en el temps haurien de processar tones de mineral.[23] thumb|Pierre, Irene i Marie Curie El juliol de 1898, Marie i Pierre van publicar un document que anunciava l'existència d'un element al qual van anomenar "poloni", en honor de la Polònia natal de Marie que continuava sent repartida entre tres imperis. El 26 de desembre de 1898, els Curie va anunciar l'existència d'un segon element, el qual van anomenar "radi" per la seva intensa radioactivitat, una paraula que ella va encunyar.

La pechblenda és un mineral complex, i la separació química dels seus components és una tasca àrdua. El descobriment del poloni va ser relativament fàcil; químicament s'assembla al bismut i el poloni va ser l'única substància similar al bismut present en el mineral. Ara bé, el radi ja era més difícil d'aconseguir, perquè químicament està estretament relacionat en bari, i la pechblenda conté els dos elements. El 1898, els esposos Curie havien obtingut traces de radi, però quantitats apreciables, no contaminades per bari, encara estaven fora del seu abast.[24]

El matrimoni Curie va emprendre la dura tasca de separar la sal de radi mitjançant el procés de cristal·lització diferencial. D'una tona de pechblenda, el 1902, van separar una desena part d'un gram de clorur de radi. El 1910, Marie, treballant ja sense el seu marit que havia mort el 1906, va aïllar el radi pur.[25]

En una decisió inusual, Marie Sklodowska-Curie, de manera deliberada, es va abstenir de patentar el procés d'aïllament del radi perquè la comunitat científica pogués investigar sense obstacles.[26] D'altra banda, com que no tenien encara un bon coneixement dels efectes nocius de l'exposició a la radiació quan es treballa en substàncies radioactives sense una protecció adequada, Marie i el seu marit no tenien consciència del preu que es paga per aquest tipus d'investigació.[16]

El 25 de juny de 1903, sota la supervisió d'Henri Becquerel, Marie va publicar la seva tesi doctoral, en el títol Investigacions sobre les substàncies radioactives. Va defensar la tesi davant d'un tribunal presidit pel físic Gabriel Lippmann i va obtenir el títol de doctora per la Universitat de la Sorbona de París en la menció cum laude.[27]

Estudi de la radioactivitat

En el seu marit van estudiar els materials radioactius i en particular la uranita, que tenia la curiosa propietat de ser més radioactiva que l'urani que s'extreia d'ella. L'explicació lògica va ser suposar que la uranita contenia traces d'algun element molt més radioactiu que el propi urani. Després de diversos anys de treball constant, a través de la concentració de diverses classes d'uranita, van aïllar dos nous elements químics. El primer el van batejar en el nom de poloni en referència al seu país natiu, i l'altre, radi a causa de la seua intensa radioactivitat. En una actitud desinteressada no patentà el procés d'aïllament del radi, deixant-lo obert a la investigació de tota la comunitat científica.

El 19 d'abril de 1906 morí el seu marit Pierre Curie al ser atropellat per un carruatge als carrers de París. Tot i que Marie quedà molt afectada pel succés, continuà els seus treballs i assumí la càtedra del seu marit, 650 anys després de l'última dona que la va assumir.

Darrers anys

[[Fitxer:Solvay1933Large.jpg|right|thumb|300px|Setena Conferència Solvay de 1933. Podem veure Marie Curie asseguda la cinquena per l'esquerra (al centre de la imatge) entre A. Joffe i Paul Langevin]] Després de la mort del seu marit, va tenir un romanç en el físic Paul Langevin, que era casat, la qual cosa va resultar un escàndol periodístic en tints xenòfobs.[28]

Durant la Primera Guerra Mundial Curie va proposar l'ús de la radiografia mòbil per al tractament de soldats ferits. El 1921 va publicar un llibre (La radiologie et la guerre), va visitar els Estats Units, on fou rebuda triomfalment, en la intenció de recaptar fons per a la investigació científica. En els seus últims anys fou assetjada per molts físics i productors de cosmètics, que van usar material radioactiu sense precaucions.

Curie va morir prop de la ciutat francesa de Salanches el 4 de juliol de 1934 a conseqüència d'una leucèmia, deguda segurament a l'exposició massiva a la radiació durant el seu treball. En Pierre Curie tingué dues filles, una de les quals Irène Joliot-Curie fou guardonada en el Premi Nobel en Química l'any 1935, juntament en el seu espòs Frédéric Joliot-Curie. El 21 d'abril de 1995 les seves restes foren traslladades del panteó familiar al Panteó de París juntament en les del seu espòs.

Reconeixements

Plantilla:Nobel thumb|Documents dels premis Nobel aconseguits per Marie Curie el 1911

Premis Nobel

L'any 1903 fou guardonada en el Premi Nobel de Física, en Pierre Curie i Henri Becquerel, en reconeixement als extraordinaris serveis rendits en les seues investigacions conjuntes sobre els fenòmens de radiació descoberta per Henri Becquerel.

L'any 1911 va rebre el Premi Nobel de Química en reconeixement als seus serveis en l'avanç de la química pel descobriment dels elements radi i poloni, l'aïllament del radi i l'estudi de la naturalesa i compostos d'aquest element.

Fou la primera persona a la qual se li van concedir dos Premis Nobel en dues categories diferents, únicament igualat per Linus Pauling.

Comunitat científica

Altres

  • Nacional: durant un període d'hiperinflació en els anys 90, la seva efígie estava impresa en els bitllets de 20.000 zloty en la seua Polònia natal.
  • Biografies: existeix una pel·lícula biogràfica sobre ella i una biografia, escrita per la seua filla Eva Curie en 1937.

Publicacions

Llibres

  • Recherches sur les substances radioactives. Gauthier-Villars: Paris 1903; online (deutsche Ausgabe: Untersuchungen über die radioaktiven Substanzen. Vieweg und Sohn: Braunschweig 1903, übersetzt von Walter Kaufmann; online)
  • Traité de Radioactivité. 2 Bände, Gauthier-Villars: Paris 1910 (deutsche Ausgabe: Die Radioaktivität. Akademische Verlagsgesellschaft: Leipzig 1911–1912, übersetzt von B. Finkelstein)
  • La Radiologie et la Guerre. Félix Alcan: París 1921; online
  • Pierre Curie. Traduïda a l'anglès per Charlotte i Vernon Kellogg. Macmillan Co.: Nova York 1923; edició en francès online
  • L'Isotopie et les éléments isotopes. Albert Blanchard: Paris 1924
  • Les rayons α, β, γ des corps radioactifs en relation avec la structure nucléaire, Hermann & Cie: París 1933; online
  • Radioactivité. Hermann & Cie: Paris 1935 – pòstuma
  • Iréne Joliot-Curie (Hrsg.): Prace Marii Sklodowskiej-Curie. Panstwowe Wydawn Naukowe: Varsòvia 1954 (obra en polonès i francès)
  • Autobiografia. Panstwowe Wydawnictwo Naukowe: Warschau 1959 (edició en alemany: Selbstbiographie. B. G. Teubner, Leipzig: 1962) – pòstuma

Traduccions al català

Articles

  • Propriétés magnétiques des aciers trempés. A: Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences. Band 125, S. 1165–1168, 1897; online
  • Propriétés magnétiques des aciers trempés. A: Bulletin de la Societe d'Encouragement pour l'Industrie Nationale. Januar 1898, 5th Series, Vol. 3, S. 36–76
  • Rayons émis par les compongués de l'uranium et du thorium. A: Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences. Band 126, S. 1101–1103, 1898; online
  • Sur une substance nouvelle radio-active, contenue dans la pechblende. A: Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences. Band 127, S. 175–178, 1898; online – en Pierre (Entdeckung von Polonium)
  • Sur une nouvelle substance fortement radio-active contenue dans la pechblende. A: Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences. Band 127, S. 1215–1217, 1898; online, en Pierre i Gustave Bémont, presentada per Henri Becquerel (Descobriment del radi)
  • Sur la radio-activité provoquée par les rayons de Becquerel. A: Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences. Band 129, S. 714–716, 1899; online
  • Effets chimiques produits par les rayons de Becquerel. A: Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences. Band 129, S. 823–825, 1899; online
  • Sur la charge électrique des rayons déviables du radium. A: Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences. Band 130, S. 647–650, 1900; online
  • Les nouvelles substances radioactives et les rayons qu'elles emettent. A: Rapports présentés au congrès International de Physique réuni à Paris en 1900 sous les auspices de La Société Française de Physique. Gauthier-Villars, París 1900, Band 3, S. 79–114 (en Pierre).
  • Sur les corps radioactifs. A: Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences. Band 134, S. 85–87, 1902; online
  • Sur le poids atomique du radium. A: Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences. Band 135, S. 161–163, 1902; online – presentada per Eleuthère Mascart (El pes atòmic del radi 225 +/- 1)
  • Sur la diminution de la radioactivité du polonium avec le temps. A: Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences. Band 142, S. 273–276, 1906; online – presentada per Pierre Curie (La vida mitjana del poloni)
  • Sur le poids atomique du radium. A: Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences. Band 145, S. 422–425, 1907; online (Atomgewicht von Radium 226,45)
  • Action de la pesanteur sur le dépôt de la radioactivité induite. A: Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences. Band 145, S. 477–480, 1907; online
  • Action de l'émanation du radium sur les solutions de sels de cuivre. A: Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences. Band 147, S. 345–349, 1908; online – en Ellen Gleditsch (1879–1968)
  • Sur le radium métallique. A: Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences. Band 151, S. 523–525, 1910; online – en André-Louis Debierne (Radi metàl·lic)
  • The radiation of radium at the temperature of liquid hydrogen. A: Proceedings of the Koninklijke Nederlandse Akademie van Wetenschappen. Band 15 II, S. 1406–1430, Amsterdam 1913 online – en Heike Kamerlingh Onnes
  • Sur la vie moyenne de l'ionium. A: Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences. Band 190, S. 1289–1292, 1930; online – en Sonia Cotelle
  • Sur une relation entre la constante de désintégration des radioéléments émettant des rayons et leur capacité de filiation. A: Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences. Band 191, S. 326–329, 1930; online – en Georges Fournier
  • Sur la relation entre l'émission de rayons de long parcours et de rayons. A: Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences. Band 191, S. 1055–1058, 1930; online
  • Spectre magnétique des rayons du dépôt actif de l'actinon. A: Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences. Band 193, S. 33–35, 1931; online – Salomon Aminyu Rosenblum (1896–1959)
  • Sur la structure fine du spectre magnétique des rayons du radioactinium. A: Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences. Band 194, S. 1232–1235, 1932; online – en Salomon Aminyu Rosenblum
  • Sur la structure fine du spectre magnétique des rayons du radioactinium et de ses dérivés. In: Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences. Band 196, S. 1598–1600, 1933; online – en Salomon Aminyu Rosenblum

Referències

  1. ↑ Robert Reid. Marie Curie, p. 184.
  2. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada nobelprize
  3. ↑ K. Kabzinska. "Chemical and Polish Aspects of Polonium and Radium Discovery". Przemysł chemiczny K tal Mark (The Chemical Industry), 77: 104–7, 1998.
  4. ↑ Robert Reid, Marie Curie, p. 12.
  5. ↑ 5,0 5,1 Eve Curie. Marie Curie.
  6. ↑ (1974) , Collins, pp. 19. ISBN 0-00-211539-5.
  7. ↑ "De manera excepcional, en una edat tan primerenca, va optar per un posicionament religiós per al que Thomas Henry Huxley acabava d'inventar una paraula: agnosticisme"
  8. ↑ Wojciech A. Wierzewski, "Mazowiecki korzenie Marii" ( "Maria's Mazowsze Roots"), p. 16.
  9. ↑ Wojciech A. Wierzewski. "Mazowieckie korzenie Marii" ("Maria's Mazowsze Roots") Gwiazda Polarna (L'estrella polar), a Polish-American biweekly, núm. 13, 21 de Juny de 2008, p. 16–17.
  10. ↑ Marie Curie. Autobiography.
  11. ↑ Susan Quinn. Marie Curie: A Life.
  12. ↑ Un altre dels professors de Maria al Museu, Napoleon Milic, havia estat alumne de Robert Bunsen. Vegeu Robert Reid. Marie Curie, p. 23–24.
  13. ↑ Robert Reid, Marie Curie, p. 24.
  14. ↑ Robert Reid, Marie Curie, p. 32.
  15. ↑ L. Pearce Williams. "Curie, Pierre and Marie," Encyclopedia Americana, vol. 8, p. 331.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 Wierzewski, p. 17.
  17. ↑ Plantilla:Ref-publicació
  18. ↑ Robert Reid. Marie Curie, p. 61–63.
  19. ↑ Robert Reid, Marie Curie, p. 63–64.
  20. ↑ Robert Reid, Marie Curie, p. 64–65.
  21. ↑ Robert Reid, Marie Curie, p. 65.
  22. ↑ Aquests descobriments múltiples independents, de fet, sembla que són una regla més habitual del que es pot suposar tant en ciència com en tecnologia.
  23. ↑ 23,0 23,1 Robert Reid. Marie Curie, p. 65.
  24. ↑ L. Pearce Williams, p. 331–332.
  25. ↑ L. Pearce Williams, p. 332.
  26. ↑ Robert Reid, Marie Curie, p. 265.
  27. ↑ Plantilla:Ref-publicació
  28. ↑ MATA, Jordi. «L'entrevista impossible a Marie Curie». Sàpiens [Barcelona], núm. 67 (maig 2008), p. 14. ISSN 1695-2014

Bibliografia

[[Fitxer:1911 Solvay conference.jpg|thumb|Primera edició de les Conferències Solvay, realitzada l'any 1911. Es pot veure Marie Curie en primer terme, la segona per la dreta dels científics presents asseguts situada entre Wilhelm Wien i Henri Poincaré. Dret, el quart per la dreta, hi ha Rutherford, i el segon és Einstein; a la dreta de tot, Paul Langevin.]]

  • Robert Reid. Marie Curie, Nova York, New American Library, 1974.
  • Teresa Kaczorowska. Córka mazowieckich równin, czyli Maria Skłodowska–Curie z Mazowsza (Filla de les planes masovianes: Maria Skłodowska–Curie de Masòvia), Ciechanów, 2007.
  • Wojciech A. Wierzewski. "Mazowieckie korzenie Marii" ("Les arrels masovianes de Maria"), Gwiazda Polarna (L'estrella Polar), a Polish-American biweekly, núm. 13, 21 de juny de 2008, p. 16–17.
  • L. Pearce Williams. "Curie, Pierre and Marie," Encyclopedia Americana, Danbury, Connecticut, Grolier, Inc., 1986, vol. 8, p. 331–32.
  • Barbara Goldsmith. Obsessive Genius: The Inner World of Marie Curie, Nova York, W.W. Norton, 2005, ISBN 0-393-05137-4.
  • Naomi Pasachoff. Marie Curie and the Science of Radioactivity, Nova York, Oxford University Press, 1996, ISBN 0-19-509214-7.
  • Eve Curie. Madame Curie: A Biography, traducció a l'anglès de Vincent Sheean, Da Capo Press, 2001, ISBN 0-306-81038-7.
  • Susan Quinn. Marie Curie: A Life, New York, Simon and Schuster, 1995, ISBN 0-671-67542-7.
  • Françoise Giroud. Marie Curie: A Life, traducció a l'anglès de Lydia Davis, Holmes & Meier, 1986, ASIN B000TOOU7Q.

Ficció

Enllaços externs

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Marie_Curie&oldid=73981»