Galeusca

Revisió de 16:31 8 març 2009 per Sempreval (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «{{Partit Polític | | nom = Galeusca | color = | logo = | | president = | líder = | portaveu = | fundació = [[Eleccions al Parla...».)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Galeusca
President
Líder
Portaveu
Fundació Eleccions al Parlament Europeu de 2004
Dissolució
Sèu
Ideologia política nacionalisme
Afiliació internacional
Partits que la componen Convergència i Unió
Partido Nacionalista Vasco
Bloque Nacionalista Galego
Bloc Nacionalista Valencià
Partit Socialista de Mallorca - Entesa Nacionalista
Web

Galeusca - Pueblos de Europa fon el nom que va adoptar una coalició electoral formada en Espanya per a presentar-se a les eleccions al Parlament Europeu de 2004. Presa el seu nom dels diferents pactes en el mismo nom que van enllaçar a nacionalistes vascs, catalans i gallecs durant la primera mitat del sigle XX.

Els seus integrants eren cinc partits d'àmbit regional i caràcter nacionalista: Convergència i Unió (CiU), Partit Nacionalista Vasc (PNB/EAJ), Bloc Nacionalista Galego (BNG), Bloc Nacionalista Valencià (BLOC) i Partit Socialista de Mallorca - Entesa Nacionalista (PSM). Si be no va formar part de la coalició electoral, va demanar el vot per a la mateixa el Partit Nacionalista Canari. El seu nom és l'acrònim de les tres comunitats autònomes d'Espanya representades per estos tres partits polítics, respectivament: Galícia, País Vasc i Catalunya. Ni el BLOC ni el PSM pertanyen a cap d'estes comunitats, pero mantenen vínculs en CiU i consideren que la Comunitat Valenciana i les Illes Balears formen part de lo que nomenen com Països catalans.

La coalició té les seues arrels en la declaració de Barcelona firmada el 18 de juliol de 1998 entre el Partit Nacionalista Vasc, Bloc Nacionalista Galego i Convergència i Unió, en la qual s'intentava recuperar l'esperit d'anteriors aliances entre nacionalistes vascs, gallecs i catalans en contra de la que consideraven política antiautonomista del president del govern espanyol José María Aznar.

Els quatre primers llocs de la llista van ser ocupats per Ignasi Guardans (Convergència Democràtica de Catalunya, per CiU), Josu Ortuondo (PNB), Camilo Nogueira (BNG) i Daniel Ortiz (Unió Democràtica de Catalunya, per CiU).[1][2]

La coalició va obtindre 798.816 vots en tot Espanya (5,15%), sent la tercera força política i obtenint dos eurodiputats dels 54 en joc. La coalició va obtindre els seus millors resultats en Balears (9.394 vots, 3,6% en la comunitat autònoma), Catalunya (369.103 vots, 17,44%), Comunitat Valenciana (19.627 vots, 1,12%), Galícia (141.756 vots, 12,32%), Navarra (4.188 vots, 2,1%) i el País Vasc (249.143 vots, 35,28%, sent la llista més votada en esta comunitat autònoma), sense sobrepassar el 0,2% en cap atra comunitat autònoma.[3] Inicialment, se li va adjudicar a Galeusca un tercer eurodiputat (Camilo Nogueira). No obstant, després que el Partit Popular recorreguera, la Junta Electoral central va donar per vàlits alguns vots no considerats inicialment, per la qual cosa, per un marge de 167 vots, va concedir l'escà al PP (feia el número 24). El Tribunal Constitucional va confirmar la fallada de la Junta Electoral central.[4]

Els dos eurodiputats triats s'integraren en el grup de l'Aliança dels Demócrates i Lliberals per Europa.[5][6]

Referències

Enllaços externs