Josep Nebot i Pérez

Josep Nebot Pérez (1853-1914) naixqué en Vilarreal, llicenciat en Farmàcia, membre del cos d'archivers, bibliotecaris i arqueòlecs es feu càrrec de la biblioteca de la Facultat de Medicina de l'Universitat de Valéncia, fon vicepresident de Lo Rat Penat. Nebot era tot un intelectual en una preparació i activitat universitària ben important.

Premis i publicacions

Nebot fon premiat en els Jocs Florals de 1885, rebé el Premi de l'Institut Mèdic Valencià en 1896 per la memòria Plantas medicinales cuyo cultivo conviene adoptar en el reino de Valencia, confeccionà el Catálogo de libros que componen la Biblioteca de la Facultad de Medicina de Valencia en 1898, escrigué dos noveles i Apuntes para una Gramática Valenciana Popular en 1894. Al final de tota una vida d'estudi sobre la llengua valenciana i, alvançant-se a tots, publicà el Tratado de Ortografía Valenciana Clásica en 1910, obra que li prologà Teodor Llorente. Nebot fon el primer que denuncià, des d'estes pàgines de Las Províncias en 1887, l'introducció del catalanisme llingüístic en Valéncia de mà d'alguns escritors en estes paraules: "los que llamamos catalanistas propiamente dichos, aunque se les llama escritores valencianos, se rigen por los diccionarios, gramáticas y modelos catalanes, y no cambian papallona, dintre, altre, surtir, aixecar, etc, por paloma, dins, atre, eixir, alçar, aunque los emplumen. Algunos de éstos creen (y lo dicen francamente) que la lliteratura valenciana y la catalana deben ser una sola."

Nebot va fer esta mateixa denúncia 20 anys més tart en l'introducció de la seua ortografia de 1910 a on diu: "los valencianos tenemos ya de antiguo nuestra lengua escrita propia y especial, y no se comprende siendo la cosa tan clara, que vayan los escritores valencianos dando tumbos y resbalones; unos echándose francamente en brazos de la Academia Española y aceptando para el valenciano les reglas ortográficas dictadas por ésta para el castellano; y otros haciendo algo mucho peor: adoptando en sus escritos no ya la ortografía, sino hasta la analogía y la sintaxis catalana, jurando, no obstante, y perjurando que escriben en valenciano puro y castizo".