Albalat dels Sorells

Revisió de 17:47 2 gin 2009 per Silla Blava (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «{{Infobox pobles |image_país = 95px |image_província = [[Image: Local...».)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Albalat dels Sorells
95px Escut de Albalat dels Sorells.PNG
160px
País : Espanya
Com. Autònoma: Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: Horta Nort
Partit judicial: Moncada
Ubicació: 39°32′44″N 0°20′43″O
Altitut: 10 msnm
Superfície: 4,6 km²
Població: 3.708 hab.
Densitat: 806,09 hab./km²
Gentilici: Albalatà/ana
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46135
Festes majors: 1º dumenge de setembre
Alcalde: José Rafael Tamarit (des de maig de 2008) (PP)
Pàgina web: {{{web}}}


Albalat dels Sorells (del àrap albalat "el camí") és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de l'Horta Nort.

Geografia

Situat en la planiça de la banda esquerra del riu Túria, al nort de la ciutat de Valéncia. El terreny es pla. La Sequia Real de Moncada travessa el terme de sur a nort.

Se pot accedir a esta localitat a través de la llínea 3 de Metro Valéncia.

El clima és templat. La carretera de Valéncia a Barcelona creua el terme.

Localitats llimítrofs

El terme municipal d'Albalat dels Sorells llimita ab les següents localitats:

Museros i Foyos en la província de Valéncia.

Història

Te el seu orige en una alqueria islàmica. Jaume I d'Aragó efectuà diverses donacions en el seu terme, provablement adquirides després per un dels beneficiaris, Pere d'Azllor, que figura en 1242 com el senyor de la població. Diferents famílies adquiriren el senyoriu fins a la seua extinció en el segle XIX. A principis del segle XIV el posseïa Guillem Colom, ciutadà de Valéncia i jurat de la ciutat. En 1480, la decadència es va vendre el senyoriu per part de Lluís Agulló de Codinats al opulent ciutadà de Valéncia, Tomàs Sorell, fill de un poderós burgués originari de Catalunya establit en la ciutat el segle anterior. El canvi de domini comportà el del apelatiu de la població dita llavors Albalat de Mossén Sorell o dels Sorells i en este llinage, ennoblit en la persona de Bernat Sorell, cavaller, nebot i hereu de Tomás Sorell, se perpetuà el senyoriu en l'Edat Moderna. En 1626 s'elevà el senyoriu a comtat. Des de l'época de la conquista, Albalat depenia en lo eclesiàstic de la parròquia de Foyos, fins la creació de la parròquia independent en 1426.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Daniel Ruix Garcés Independent
1983 - 1987 Daniel Ruix Garcés Independent
1987 - 1991 Daniel Ruix Garcés Independent
1991 - 1995 Daniel Ruix Garcés Independent
1995 - 1999 Daniel Ruix Garcés Independent
1999 - 2003
2003 - 2007 Vicente Jesús Almenar Climent PP
2007 - 2011 José Rafael Tamarit (des de maig de 2008) PP
2011 - 2015 n/d n/d
2015 - 2019 n/d n/d
2019 - 2023 n/d n/d
2023 n/d n/d

Demografia

Conta ab una població de 3.708 habitants en 2007.

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007
1.198 1.500 1.634 1.693 1.835 1.851 2.447 3.063 3.608 3.515 3.479 3.486 3.708

Economia

Tradicionalment agrícola, la major part del terme està formada per l'horta regada ab les aigües del Túria a través de la Sequia Real de Moncada. En l'actualitat, predomina el cultiu de la taronja coincidint ab una apreciable activitat industrial. Devem destacar que gràcies al recolzament dels habitants de la població, se constituí i creixqué la Caixa Albalat, pertanyent al grup de Caixes Rurals que mante la seua independència i presenta uns resultats magnífics.

Monuments

  • Iglésia Parroquial. Es del segle XVIII, d'estil barroc, ab una gran cúpula i fontrera de pedra; te com titulars als Sants Reixos.
  • Palau senyorial. Se conserva este notable eixemplar del gòtic civil, construït per Tomás Sorell poc després de 1480. De planta quadrada, ab torres en els ànguls i pati central ab galeria i escala descoberta.

Festes locals

  • Festes Majors. Se celebren estes festes el primer dumenge de setembre dedicades al Crist de les Animes, a la Verge del Rosari, a la Puríssima Concepció i a Sant Gil Abat; ab este motiu te lloc la "Baixada" de l'image del Crist des de la seua ermita del cementeri a l'iglésia parroquial.

Accessos

S'accedix a esta localitat des de Valéncia, per carretera, agarrant la CV-3003. També conta ab estació de ferrocarril (Llínea 3 de Metro) de Metro Valéncia.

Enllaços externs

Referències