Ampar Cabanes Pecourt
Naiximent | 1938 Valencia |
Activitat | Paleógrafa, diplomàtica, política i escritora |
Nacionalitat | Espanya |
Periodo | Sigle XX |
Temes | Història, cultura i llengua valencianes |
Obres principals | Llibre del Repartiment del Regne de Valéncia |
María Desamparados Cabanes Pecourt, més coneguda per Ampar Cabanes o Amparo Cabanes, (Valéncia, 1938) és una historiadora, catedràtica de paleografia, diplomàtica i política valenciana. Llicenciada en Filosofia i Lletres. Doctora en Història. 20 anys com a professora de l'Universitat de Valéncia. Catedràtica de Paleografia i Diplomàtica de l'Universitat de Múrcia i l'Universitat de Saragossa. Fon Consellera d'Educació (1981-1982) durant el govern preautonòmic d'Enric Monsonís, com a independent.
BiografiaEditar
Cursà estudis de Bachillerat i Magisteri en la ciutat de Valéncia. Obtingué els graus de Llicenciatura en Filosofia i Lletres en Premi Extraordinari i de Doctora en Història, baix la direcció del Dr. Antonio Ubieto Arteta, en l'Universitat Lliterària de Valéncia (actual Universitat de Valéncia). Aixina mateix va cursar el estudis de Graduat Social i des de l'any 1963 fins a 1983 eixercí la docència com a Professora en la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat de Valéncia. Obtingué la càtedra de Paleografia i Diplomàtica en l'Universitat de Múrcia, passant seguidament a l'Universitat de Saragossa, estan en el claustre de professors fins a la seua jubilació.
Ampar Cabanes Pecourt ha segut professora de Paleografia i Història Medieval de l'Universitat de Valéncia. Fon discípula d'Antonio Ubieto i continuadora de la seua obra. Més tart serà catedràtica en l'Universitat de Saragossa, a on es jubilà en l'any 2009. Ademés és membre de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, sent la Directora de la Secció d'Història des de l'any 2009.[1]
InvestigacióEditar
Ampar Cabanes ha fet durant tota la seua vida un gran treball d'investigació de documents històrics, sent d'ella el millor estudi que existix sobre el [Llibre del Repartiment]], aixina com atres grans estudis, com són els sèt toms publicats sobre la documentació de Jaume I junt en el gran historiador arabiste Ambrosio Huici.
També dirigí la publicacio de Temes Valencians, en els que colaboraren historiadors tan importants com Antonio Ubieto, Julià San Valero Aparici, Felip Mateu, Félix Ferran, Carola Reig, León Esteban, Eliseu Vidal, Josep Aparici, entre atres.
Ademés d'atres grans estudis sobre temes diversos, com: els reis valencians, els castells valencians o els monasteris migevals.
Trayectòria políticaEditar
Fon consellera d'Educació en el govern preautonòmic valencià d'Enric Monsonís, a proposta d'UCD, encara que accedí al càrrec com a independent. Estigué en el departament entre setembre de l'any 1981 fins a novembre de 1982. A continuació, durant un curt periodo de temps, seria Consellera sense cartera en el govern de Lerma (PSPV-PSOE). Formà part, com a independent, de les llistes electorals de la coalició entre Unió Valenciana i Aliança Popular en les eleccions a les Corts Valencianes de 1983, encara que no va conseguir l'acta de diputada.[2]
ObresEditar
Ampar Cabanes és autora de més d'un centenar de publicacions, la majoria dedicats a temes relacionats en l'història, la cultura i la llengua valencianes.
D'entre tota la seua obra, estes són algunes de les més destacades:
- Crónica Latina de los Reyes de Castilla (1964)
- Los monasterios valencianos. Su economía en el siglo XV (1974)
- Documentos de Jaime I de Aragón (1976/1988)
- Llibre del Repartiment del Regne de Valéncia (1979-80)
- Tirant lo Blanch de Joanot Martorell (1980)
- Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (1981) coautora, junt a Ramón Ferrer Navarro i Abelardo Herrero Alonso.
- Pere III y Valencia (1978)
- Dietari del capellà d'Alfons el Magnànim (1991)
- Vidal Mayor (1997)
- Aureum Opus de Xativa (1998)
- Ausias March i els seus manuscrits (2000)
- Avehinaments (Valencia s. XIV) (2000)
- El beato del abad Banzo, un Apocalipsis aragonés recuperado (2005)
DistincionsEditar
- Primer Premi d'Investigació de l'Acadèmia de Cultura Valenciana (1980).
- Premi "Ausias March" d'Investigació, de l'Associació "Amics de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana" (1997).
- Premi Crit Valencià de l'Any concedit per Lo Rat Penat (2023).
- Alta Distinció de la Generalitat Valenciana, Gran Creu de l'Orde de Jaume I el Conquistador (2024).
CitesEditar
[...] -¿Y por qué la polémica de aquella conferencia? -Hasta entonces se creía que el origen de los pobladores de Valencia era Cataluña. Las cifras que se manejaban se basaban fundamentalmente en una obra de Teodoro Llorente, pero Llorente se equivocó: repitió sumas, sumó totales y parciales, no tuvo en cuenta a quienes no vinieron. Y así le salieron un montón de catalanes y unos pocos aragoneses. El hombre hizo lo que hizo y a partir de ahí todos trabajaron con esa cifra como si hubiera sido dogma de fe. [...]
-Vinieron más aragoneses, menos catalanes y la mayor parte de la ciudad quedó vacía. Y lo di a conocer con gráficos de barras, circulares y con todo lujo de detalles; incluso mostrando fotografías de páginas del 'Llibre del Repartiment'. La conferencia fue un éxito.ReferènciesEditar
Enllaços externsEditar
- Entrevista en Las Províncias, el 20-11-2006
- Biografia en la Real Acadèmia de Cultura Valenciana
- «A Valencia vinieron más aragoneses y menos catalanes de lo que se creía, y se encontraron con que aquí se hablaba un valenciano rudimentario» - Las Provincias
- «Quedan descartados los fundamentos de la repoblación catalana de manera abrumadora» - Cultura Valenciana
- Amparo Cabanes rep el premi «Crit Valencià de l’Any» - Cultura Valenciana
- La Generalitat premia por el 9 d'octubre a Amparo Cabanes, García-Margallo y Paco Torreblanca - Valencia Plaza
- Una prestigiosa historiadora admite que lo que se imparte en las aulas valencianas es catalán - El Debate
- Ampar Cabanes: valentia, constància i valenciania - Lo Rat Penat - Noticias Ciudadanas