Ricart Pérez Casado

Ricart Pérez Casado
Ricart Pérez Casado en l'any 2018
Nacionalitat:	Espanyola
Ocupació:	Economiste i polític
Naiximent:	27 d'octubre de 1945
Lloc de naiximent:	Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:

Ricart Pérez Casado (Valéncia, 27 d'octubre de 1945) és un economiste i polític valencià d'ideologia pancatalanista.

Biografia

Va estudiar Ciències Econòmiques en l'Universitat de Barcelona, llicenciant-se en Ciències Polítiques i Sociologia en l'Universitat Complutense de Madrid en l'any 1976. Va colaborar en les revistes Valencia-fruits, Gorg i Serra d'Or. En l'any 2000 es va doctorar en Història per l'Universitat de Valéncia. En 1965 fon un dels fundadors del Partit Socialiste Valencià (PSV).

En l'any 1979 fon nomenat alcalde de Valéncia pel PSPV-PSOE despuix de la crisis que va culminar en l'expulsió del partit i de l'alcaldia del llavors alcalde Fernando Martínez Castellà. En les eleccions municipals de 1983 i de les 1987 fon el candidat més votat i fon reelegit com a alcalde, càrrec que va ocupar fins a la seua dimissió en 1988, fruit de la seua oposició a la política municipal del seu partit (fon succeït per la també socialiste Clementina Ródenas). Durant el seu periodo com a alcalde fon president del Comité Espanyol de la Federació Mundial de Ciutats (1979-1982) i vicepresident del Consell Europeu de Municipis i regions (1983).

Despuix de la seua dimissió es va dedicar al sector privat com a vicepresident de Bancaixa i vocal de la Autoritat Portuària de Valéncia, fins que entre abril i juliol de 1996 fon nomenat administrador de l'Unió Europea per a la ciutat de Mostar (Bòsnia i Herzegovina), a on va preparar i va supervisar les eleccions municipals.

En les eleccions generals de 2000 va formar part de la candidatura del PSOE per Valéncia sent triat diputat. Entre els anys 2004 i 2005 fon president de la Comissió Delegada del Institut Europeu del Mediterrani, nomenat per la Generalitat de Catalunya. En febrer de l'any 2005 fon designat membre del consell d'administració de Cartera de Participacions Empresarials, la corporació industrial de les caixes d'aforros valencianes Bancaixa i la CAM, a proposta del PSOE. A mijan d'eixe mateix any fon nomenat Comissionat del Govern d'Espanya per a la Copa Amèrica de vela. En l'any 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Obres

• L'estructura econòmica del País Valencià (1970);
• L'economia del Baix Maestrat (1971);
• Els preus del sòl industrial al País Valencià (1973);
• El turisme a Alacant i en la Costa Blanca (1973);
• Els cítrics a Espanya (1974);
• La crisis dels anys trenta al País Valencià (1974);
• Mortalitats catastròfiques. Estudi de casos locals (1974);
• País Valencià. Geografia i història (1980);
• El socialisme possible (1983);
• Estudis i reflexions: el cas valencià (1984);
• La por a la ciutat (1987).

Cites

1961. La revista 'Serra d'Or' (pag.7, 2ª epoca, any III, nº 4), publica els noms de 'Els cinquanta-nou jovens valencians', jovens universitaris 'promocionats' des de Barcelona per a difondre el catalanisme en Valencia i 'proclamar l'unitat no sols de l'idioma, cultura i civilització, sino també de l'unitat de la patria'... (pag. 53-57, Lengua Valenciana, una lengua suplantada. Mª Teresa Puerto Ferre. Diputación de Valencia, 2006).

Alli apareixen entre uns atres: Eliseu Climent, M. Sanchis Guarner, Joan Fuster, Vicent Sunyer, Joan Francesc Mira, Antoni Martí, Joan Reglà, Adrian Espí, Enric Valor, Alfons Cucó, Ricart Pérez Casado, etc...

La programacio de disseny per ad estos 'intelectuals organics' l'explica molt be el filosof marxiste A. Gramsci, fundador del partit comuniste italià, quan diu:

'La conquista del poder cultural es previa a la del poder politic i aixo es conseguix per mig de l'accio combinada dels intelectuals anomenats 'organics', infiltrats en tots els mijos de comunicacio, expressio i universitaris.'

Marxisme i fascisme en armonica combinacio organica: del passat falangista i ideologia carlista d'alguns d'ells (Sanchis Guarner, Joan Fuster, etc...) nos parla Sergio Vilar en el seu molt sugestiu llibre al voltant de l'oposicio al franquisme.

'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní?' per Mª Teresa Puerto (Valéncia, 2005)

Si le pregunto por el mejor alcalde seguro que dirá Ricard Pérez Casado, uno de sus ojos derechos y de quien dicen le consultaba más que a su grupo municipal. Para mí han existido dos buenos alcaldes. Pérez Casado tenía un modelo de ciudad, en cuyo diseño colaboró Alejandro Escribano, y que impuso. Y la otra ha sido Rita Barberá, que sabía lo que quería para la ciudad. Y es imbatible elección tras elección. Por algo será.

Entrevista a María Consuelo Reyna (Levante-EMV, 10.10.210)

• Entrevista a María Consuelo Reyna (1ª part) - Levante-EMV

Referències

• Biografies de polítics valencians. 1810-2005

Bibliografia

• Los Alcaldes de Valencia. J. Díez Arnal

Enllaços externs

• Diccionari biogràfic de polítics valencians 1810-2005
• Entrevista a María Consuelo Reyna (1ª part) - Levante-EMV