El Reatillo

Revisió de 18:19 16 set 2024 per Reval (Discussió | contribucions)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
El Reatillo
Localització de Setaigües respecte del País Valencià.png Escut de Setaigües (1848).svg
Siete Aguas-Mapa de la Hoya de Buñol.svg
País : Bandera de España.svg Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: La Foya de Bunyol
Partit judicial: Requena
Ubicació: 39°33′14″N 0°58′51″O
Altitut: 650 msnm
Superfície: n/d
Població: n/d
Densitat: n/d
Gentilici: n/d
Predomini llingüístic: Castellà
Còdic postal: 46392
Festes majors: n/d
Alcalde: Rafael Zahonero Ferrer (PPCV)
Pàgina web: n/d


Iglésia i escola de El Reatillo

El Reatillo és una pedania pertanyent a Setaigües i està situada al noroest del municipi valencià de Setaigües, pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de La Foya de Bunyol.

GeografiaEditar

El Reatillo es troba concretament en el llímit en els térmens municipals de Requena i Chera, del qual depén administrativament. En les seues proximitats trobem el riu Reatillo. Aigües avall d'este riu es troba el pantà de Buseo.

HistòriaEditar

Entre els sigles VIII i XIII, anys en els que Valéncia va quedar sumida baix el poder musulmà, el llogaret de El Reatillo es va establir com a núcleu urbà. Jaume I, posseïdor d'este domini, va entregar l'alqueria a un dels nous residents, Guillermo de Orta.​

Durant molts anys este va ser l'accés als territoris de Chera i Sot de *Chera. Ademés de funcionar com a campament de l'Agrupació guerrillera de Llevant i Aragó (AGLA), també va servir com a centre de la resistència maqui.​

En el periodo de posguerra, la població de El Reatillo va disminuir en la seua pràctica totalitat i actualment la major part de les terres són propietat del Marquesat de Villaverde.

AccessosEditar

Des de Valéncia, agarrant l'autovia A3 fins a l'altura de Requena, fins a la CV-395, que nos duria a Chera i Sot de Chera. Seguint per esta carretera fins al quilómetro 13, trobaren a ma dreta un camí veïnal asfaltat, que nos dura fins a esta aldea.

També, per als amants del senderisme, se pot aplegar des de dita aldea a Setaigües i viceversa. Duració del trayecte: 3 hores i 40 minuts aproximadament.

DemografiaEditar

Esta aldea està pràcticament deshabitada des de la década dels 80. Hui en dia viu una família durant tot l'any. En estiu hi ha més habitants ya que algunes famílies més estiuegen en ella.

Vore tambéEditar

ReferènciesEditar

BibliografiaEditar

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Llibres D. Vicente Llatas Burgos, El Vilar
  • Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
  • Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externsEditar

Commons