Passodoble
El passodoble o pas-doble és una marcha llaugera utilisada en les desfilades militars, adoptada com a pas dos reglamentari de l'infanteria, en una característica especial que fa que la tropa puga portar el pas ordinari: 120 passos per minut. La música que acompanya esta marcha posseïx compàs binari i moviment moderat i fon introduïda en les corregudes de bous. També es denomina passodoble al ball que s'eixecuta al compàs d'esta música.
Pareix ser que el passodoble, com a ball, procedix de la tonadeta escènica, que era una composició que en la primera mitat del sigle XIX servia com a conclusió dels entremessos i els balls escènics i que despuix de mijan del mateix sigle era utilisada com a intermig musical entre els actes de les comèdies.
A dia de hui el major foc de producció de passodobles se centra en terres valencianes, entorn a les festes de Moros i Cristians.
OrigeEditar
Es coneix com a passodoble el ball originat en Espanya cap als anys 1533 i 1538. Utilisat en vàries regions per a la celebració d'events, és, ademés, un dels pocs balls de parella que seguixen arraïlats hui en dia. A principis de sigle es va relacionar en el garrotín, un ball de parella gitano, prou viu i repetitiu.
El passodoble té el seu orige com a marcha militar, que per etimologia es creu que deriva del pas-redouble francés. Es tracta d'una marcha ràpida d'infanteria que regulava i agilitava el pas dels soldats ("a pas doble", més ràpit que el pas normal), i ya és tocat per bandes per a marches militars des de 1780. En esta forma es conserva en desfilades militars (marcha) i civils festius (passodobles festers valencians), aixina com en passacarrers populars.
BallEditar
El passodoble és un ball molt senzill, en figures molt lliures, per lo que resulta prou fàcil deprendre-ho. La posició de la parella; un enfront de l'atre i en els cossos pegats llaugerament desplaçats cap a l'esquerra. El seu ritme bàsic és molt simple: un pas per temps i es deu permanéixer tot el temps en els cossos en paralel i en la mà esquerra i dreta de l'home i la dòna, respectivament, unides.
El passodoble forma part del repertori de les bandes de música espanyoles i sol constar d'introducció i dos parts principals, en un ritme aflamencat. Com a dansa és semblant al one-step; es diferencia en el número de passos que es donen en ballar i en els seus respectius noms.
EstudiantinesEditar
Actualment, una de les maneres per les que s'ha mantingut viu este ritme (apart de les bandes de música) són les estudiantines, agrupacions musicals universitàries, provinents del sigle XII. Hui en dia, els passodobles formen part important del repertori d'estes agrupacions, siguen d'Espanya o d'atres universitats del món. Un dels elements característics dels passodobles interpretats per les estudiantines és la seua vistositat ya que, ademés, s'acompanyen en certes piruetes: Fantasia de pandereta (tocar l'instrument en distintes part del cos, sense perdre el ritme), Ball de bandera (moure l'estandart de l'estudiantina al ritme de la cançó), el Ball de capa (agitar la capa emulant el moviment dels toreros). Moltes estudiantines tenen un passodoble creat per ells mateixos.
Més populars i conegutsEditar
TaurinsEditar
- Sospirs d'Espanya, Espanya canyí, Agüero, La Gràcia de Deu, El Gat Montés, Vixca el passodoble, Terç de Lleves, Pa i bous, Cel Andalús, La Morena de la meua Copla, Francisco Alegre, Amparito Roca, El Bes, Plaça de les Vendes, Pepita Greus i La Verge de la Macarena.
MilitarsEditar
- Soldaet espanyol, El Palmito, Els narts, Les Corsaries, Sant Marcial o Els Voluntaris.
PopularsEditar
- L'Entrada, Illes Canàries, En "er" Món, Costa Dorada, Oragets de Màlaga, Valéncia.
BandaEditar
- Paquito el Chocolatero, El Bequetero, Festa en Benidorm, L'Entrada, Petrel Passodoble, Alegria Agostense, Educandos de Benejúzar, Pepe Antón, Idella, Pirata Vullc Ser, Xàbia, Abanderades, El Plomet, entre uns atres.
Passodobles estrangersEditar
En uns atres països, com Mèxic, Colòmbia o Puerto Rico també tenen molta popularitat.
ReferènciesEditar
- Gascón, Rafael (1919). «Cielo andaluz». Library of Congress, Department of Special Collections, Davidson Library, University of California, Santa Barbara
- Mignano Crawford, Sheri (2008). Melodías de mandolina (3.ª edición). Petaluma, CA: Zighi Baci. pp. 11-13. ISBN 978-0976372233
- Santoro, Salvador (15 de octubre de 2015). «"Silverio Pérez”, pasodoble de Agustín Lara». Jaén Taurino
BibliografiaEditar
- Adshead-Lansdale, J. (Ed) (1994) Dance History: An Introduction. Routledge. ISBN 0-415-09030-X
- Berenguer González, Ramón T. (2008). "Pasodobles de España". ISBN 6914850
- Carter, A. (1998) The Routledge Dance Studies Reader. Routledge. ISBN 0-415-16447-8
- Cohen, S, J. (1992) Dance As a Theatre Art: Source Readings in Dance History from 1581 to the Present. Princeton Book Co. ISBN 0-87127-173-7.
- Dunning, Jennifer (11 de marzo de 1989). «Review/Dance; Recalling the Spirit of Doris Humphrey». The New York Times