Miriam Blasco
| Miriam Guadalupe Blasco Soto | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Deportista i política. | ||
| Naiximent: | 12 de decembre de 1963 | ||
| Lloc de naiximent: | Valladolit, Castella i Lleó, Espanya | ||
Miriam Guadalupe Blasco Soto, coneguda per Miriam Blasco (Valladolit, 12 de decembre de 1963) és una deportista, exjudoca i política espanyola. Fon la primera deportista espanyola en conseguir una medalla en els Jocs Olímpics d'Estiu i la primera en ser campeona olímpica, en conseguir l'or en les olimpiades de Barcelona 1992.
Biografia
Miriam Blasco naixqué i vixqué durant la seua joventut en Valladolit. La seua família estava relacionada en el deport: el seu pare era professor d'Educació Física i la seua mare tenia una tenda de Deports. Els nou germans varen tindre que apuntar-se ad algun deport «aixina que lo del judo fon casi com una loteria» explicava en una entrevista.
Quan el seu pare es va jubilar, tota la família es va traslladar a viure a Madrit pero Miriam va decidir instalar-se en Alacant als 18 anys3 per raons sentimentals. Ademés, va considerar que la situació li era allí més favorable per a la pràctica del judo. En Alacant estudiava Magisteri i impartia classes.
Trayectòria deportiva
El 31 de juliol de 1992 es va convertir en la primera deportista espanyola en conseguir una medalla d'or en uns Jocs Olímpics, en Barcelona 1992, obrint la porta del medaller femení espanyol. Al sendemà, Almudena Muñoz també va guanyar l'or i en les mateixes olimpiades també varen conseguir medalles la selecció femenina d'hockey i Theresa Zabell. Va participar en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, obtenint una medalla d'or en la categoria de –56 kg i convertint-se en la primera deportista espanyola en guanyar una medalla d'or en uns Jocs Olímpics. La judoca va dedicar l'or en els Jocs al seu entrenador, Sergio Cardell, fallit poc abans de la cita en un accident de moto.
Miriam Blasco també va guanyar dos medalles en el Campeonat Mundial de Judo en els anys 1989 i 1991, i cinc medalles en el Campeonat Europeu de Judo entre els anys 1988 i 1994.
En l'any 1996 va assistir com a entrenadora als Jocs d'Atlanta 1996, a on va conduir al bronze a les seues pupiles Isabel Fernández i Yolanda Soler.
Trayectòria política
Despuix de l'abandó de la vida deportiva fon comentarista de Televisió Espanyola en Sidney 2000 i va passar a la política de mà del Partit Popular, resultant elegida senadora per Alacant en les eleccions generals de 2000, 2004 i 2008 i diputada de 2011 a 2015.
Ha segut vocal de la Comissió de la Dòna del Comité Olímpic Espanyol (COE) i presidenta de la Comissió especial sobre la situació dels deportistes en finalisar la seua carrera deportiva.
En l'actualitat es dedica al voluntariat i manté el seu compromís en promoció de la dòna en el deport.
Premis i guardons
- Millor Deportista Femenina de 1989, 1990, 1991 i 1992 en els Premis Deportius Provincials de la Diputació d'Alacant.
- Trofeu Ajuntament d'Alacant al millor deportiste alacantí absolut de 1990 i 1991, otorgat per l'Associació de la Prensa Deportiva d'Alacant.
- Premi Reina Sofia en 1991 i 1992, otorgat pel Consell Superior de Deports (CSD) i entregat en la gala anual dels Premis Nacionals del Deport.
- Medalla d'Or de la Real Orde del Mèrit Deportiu, otorgada pel Consell Superior de Deports (1994)
Reconeiximents
Les ciutats d'Alacant i Valladolit, en el barri de Parquesol, tenen un carrer en el seu nom. Ademés en la seua ciutat natal un polideportiu du també el seu nom.