Estructura

L'estructura (del llatí structūra) és la disposició i orde de les parts dins d'un tot. També pot entendre's com un sistema de conceptes coherents enllaçats, l'objectiu del qual és precisar l'essència de l'objecte d'estudi. Tant la realitat com el llenguage tenen estructura. Un dels objectius de la semàntica i de la ciència consistix en el fet que l'estructura del llenguage reflectixca fidelment l'estructura de la realitat.

En Filosofia, antropologia i llingüística

El concepte d'estructura és bàsic per al moviment intelectual denominat estructuralisme, desenrollat per autors com Claude Lévi-straus (Antropologia Estructural, 1958) a partir de l'obra de Ferdinand de Saussure (Curs de Llingüística General, 1914).

En Astronomia

Estructura estelar

L'estructura estelar és la disposició interna de les estreles i la seua forma. El model més simple d'estructura estelar és el de simetria esfèrica, en condició d'equilibri hidrostàtic. Les estreles es componen de núcleu, mant i atmòsfera.

Estructura de l'univers

Les estreles s'organisen en galàxies. En l'estructura a gran escala de l'univers les galàxies formen agrupacions galàctiques.

En les arts

Estructura musical

En música, s'utilisa l'estructura musical (morfologia o arquitectura musical) com a sinònim de forma musical, és dir, l'organisació de les idees musicals. La forma musical es compon de ritme, melodia i harmonia. És el conjunt i orde de les notes musicals que li donen un format al so empleat.

En Ciències aplicades

En informàtica

Estructura de senyes

En programació, una estructura de dates és una forma d'organisar un conjunt de senyes elementals (una senya elemental és la mínima informació que es té en el sistema) en l'objectiu de facilitar la manipulació d'estes senyes com un tot o individualment.

Estructures de control

En programació, les estructures de control permeten modificar el fluix d'eixecució de les instruccions d'un programa. En les estructures de control es pot eixecutar instruccions de forma condicionada.

En ingenieria

Dins de l'àmbit de l'ingenieria civil, es coneix en el nom d'estructura a tota construcció destinada a soportar el seu propi pes i la presència d'accions exteriors ([[|força|forces]], moments, carregues tèrmiques, etc.) sense perdre les condicions de funcionalitat per a les que fon concebuda esta. Una estructura té un número de graus de llibertat negatiu o zero, per lo que els únics desplaçaments que pot patir són resultat de deformacions internes. L'ingenieria estructural és la branca de l'ingenieria que estudia el proyecte d'estructures i el càlcul del seu equilibri i resistència.

En Ciències socials

Estructura demogràfica

En Demografia, l'estructura demogràfica estudia com està formada la població d'un país, regió o ciutat, classificant-la per genero, edat, factors socials, distribució de la riquea, etc. Esta estructura se sol representar per mig de piràmides de població i reflexa el creiximent i el descens de la població, deguts a naiximents i defuncions, o be a moviments migratoris.

Estructura social

En sociologia, l'estructura social és el concepte que descriu la forma que adopta el sistema global de les relacions entre individuos, per a explicar les relacions sistemàtiques que vinculen membres d'una determinada comunitat encara que no es troben en cap moment en contacte directe.

Estructura de personalitat

En sicologia, l'estructura de personalitat és el conjunt de característiques personals d'un subjecte humà que determinen el seu comportament. Segons Hans Jürgen Eysenck, l'estructura de personalitat posseïx tres "dimensions": Inteligència, temperament i caràcter.

Estructura per al Marxisme

Per al marxisme i atres enfocaments denominats materialistes (en les seues diverses variants: materialisme dialèctic, materialisme històric, materialisme cultural, etc.), l'estructura és el conjunt de relacions de producció tant tècniques com socials (equivalent a l'economia i la societat). Mentres que la superestructura (equivalent a la política i l'ideologia) ve determinada per ella. Per al marxisme per tant l'estructura és la part decisiva de la realitat social.

Independentment del concepte marxiste d'estructura, hi ha una corrent estructuralista dins del marxisme, de la que és eixemple l'obra de Louis Althuser.

Alguns autors dins de l'antropologia social com Marvin Harris usen la distinció tripartida de infraestructura, estructura i supraestructura. Linfraestructura ací designaria el conjunt de tecnologies disponibles, les restriccions ambientals i climàtiques; lestructura, el conjunt de relacions jeràrquiques tant de producció com socials (de fet este estrat inclou qualsevol tret que definix com està organisada una determinada societat); la supraestructura, igual que en el marxisme, està formada per l'ideologia, valors, creències i racionalisacions sobre els atres aspectes de la societat. En el materialisme cultural s'emfatisa el paper preponderant de l'infraestructura.

En matemàtiques

Estructura algebraica

En matemàtiques, més particularment en àlgebra, una estructura algebraica és un objecte matemàtic format per un conjunt no buit combinat en una o diverses lleis de composició interna, eventualment completades per un orde o una topologia, el tot satisfent un cert número de axioma.

Estructura de categoria

En matemàtiques, una mateixa estructura es pot trobar en diversos contexts. L'estructura ha d'incloure clarament tant a l'espai topològic aixina com les nocions estàndart de l'àlgebra abstracta. L'estructura de categoria no és, estrictament, una estructura algebraica.

Extensions

Un concepte matemàtic important és el d'extensió. Una extensió d'una estructura matemàtica <math>(A,\mathcal{E})</math> és un conjunt <math>B\supseteq A</math> tal que l'estructura s'estén de manera "compatible" sobre este conjunt més gran, de tal manera que hi ha un morfisme inyectiu d'estructures <math>\phi: (A,\mathcal{E}) \to (B,\mathcal{E}')</math>

Vore també

Referències

Estructura. RAE
Kemerling, Garth. «Arguments and Inference». The Philosophy Pages
Skiena, Steven S. (2008). «Data structures». The algorithm design manual (2nd edición). London: Springer. pp. 366–392. ISBN 9781848000704

Bibliografia

Banaszak, Leonard J. (2000). Foundations of Structural Biology. Burlington: Elsevier. ISBN 9780080521848
Carpinteri, Alberto (2002). Structural Mechanics: A unified approach. CRC Press. ISBN 9780203474952
Newnham, Robert E. (2005). Properties of materials anisotropy, symmetry, structure. Oxford: Oxford University Press. ISBN 9780191523403