Segart
Segart és un municipi de la Comunitat Valenciana, pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de El Camp de Morvedre.
Geografia
El poble es troba situat als peus del mont Garbí (601 metros), La Llosa (565 metros)3 i el Puntal de l'Abella (654 metros). El relleu és un tant accidentat en l'alvertent que baixa cap al riu Palancia. Entre els barrancs estan els de la Font, El Meliquet i de Segart o Palmeral.
El mig climàtic és propi de zones mediterrànees, puix, a pesar de la seua altitut (256 metros sobre el nivell de la mar), es troba a uns catorze quilómetros de la mar.
Localitats limítrofes
Llimita al nort en Estivella, al sur en Nàquera, a l'est en Albalat dels Tarongers i a l'oest en Serra, totes elles poblavions de la provincincia de Valéncia.
Demografia
Segart conta en 174 habitants en l'any 2022 segons les senyes del INE.
| Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1860 | 1900 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1980 | 1990 | 1994 | 1998 | 2000 | 2004 | 2007 | 2009 | 2014 | 2022 | ||
| 263 | 214 | 219 | 224 | 184 | 186 | 164 | 149 | 142 | 160 | 190 | 168 | 212 | 158 | 139 | 134 | 184 | 174 | ||
Economia
Basada tradicionalment en l'agricultura. En el secà predomina el cultiu d'oliveres, armelers i garroferes. En la zona de regadiu el cultiu majoritari és el del taronger. La terra és treballada en règim de propietat. Entre els anys 1931 i 1988 va haver un aument de la superfície de regadiu del 140% passant de 5 ha a 7 ha. Actualment posseïx poca indústria pero el sector servicis s'ha enfocat cap a l'hostaleria i el turisme rural.
Fins a la creació del parc natural de la Serra Calderona es realisava l'extracció de la pedra arenisca denominada rodeno que s'utilisava per a la construcció i l'acondicionament dels carrers com adoquinat. L'extracció d'esta pedra ha segut una de les causes principals de mortandat en la població masculina de Segart, ya que el trencament de la pedra generava una pols de quars que era aspirat pel treballador i depositat en els pulmons.
Vore també
Referències
- Ajuntament de Segart
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població de Segart
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
- Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Segart.
| Municipis de El Camp de Morvedre | |
|---|---|
| Albalat dels Tarongers • Alfara de la Baronia • Algar • Algímia d'Alfara • Benavites • Benifairó de les Valls • Canet d'En Berenguer • Estivella • Faura • Gilet • Petrés • Quart de les Valls • Quartell • Segart • Sagunt • Torres Torres | |