Meló
El meló (Cucumis melo) és una planta herbàcea monòica de brots rastrers. Se cultiva pel seu fruit, una baya pepònide de temporada estiuenca en un gran contingut d'aigua i de sabor dolç i hi ha diferentes varietats.
El meló ya es cultivava en l'Antic Egipte durant el III mileni a.C., i el seu cultiu s'estén per la majoria dels continents. És natiu d'Iran, Anatòlia i del Caucas, en un centre secundari en el noroest de l'Índia i Afganistan.
La planta posseïx brots blans i pilosos que creixen a rant de terra. Els seus fulls tenen peciol acanalat i són palmats, és dir, el seu aspecte és paregut al d'una mà.
Sol denominar-se meló de tot l'any.
Comentaris
Durant l'estiu se sol menjar el meló en terres valencianes, són famosos els melons de Chilches i d'Ontinyent, entre atres. Segons comentaris dels llauradors, els primers melons són els més bons perque tenen tota la llacor de la mata. Podem reconeixer-los per la seua llavor, si vos apareix entre les llavors grogues una negra vol dir que és de la primera flor i és el més bo de tots.
Vore també
- Meló d'Or
- Meló d'Alger o Meló d'aigua
Enllaços externs
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Meló.
- «Meló». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).
- Meló en Wikipedia