Idioma càntabre
El càntabre o montanyés (cántabru en càntabre) és un idioma amprat en l'occident de Cantàbria i en algunes zones de les valls del Pas i el Soba, en la part oriental. És característic, puix, de les comarques de montanya de Cantàbria, i d'ací el seu nom.
Càntabre Cántabru | |
Pronunciació: | AFI: |
Atres denominacions: | |
Parlat en: | Espanya: Cantàbria |
Regió: | |
Parlants: | No existix una estadística fiable, encara que lo més possible esque sols siguen uns quants milers de persones. |
Rànquing: | No està entre els 100 primers |
Família: | Indoeuropeu Itàlic |
estatus oficial | |
Llengua oficial de: | Simplement és reconegut en la Comunitat Autònoma d'Cantàbria, Espanya |
Regulat per: | No està regulat |
còdics de la llengua | |
ISO 639-1 | |
ISO 639-2 | roa |
ISO/FDIS 639-3 | [1] |
SIL | |
vore també: llengua |
El càntabre és una llengua emparentada, per la seua proximitat, en l'asturià, llengua procedent del llatí que manté una gran vitalitat en les diverses comarques d'Astúries. No té regulació ni cap grau de reconeiximent en el seu domini llingüístic.[1]
Variants
El càntabre té dos subvariants: l'occidental i l'oriental. La divisòria entre abdós està entre els rius Saja i Pas. El pasiego pertany a la variant oriental, en la particularitat que està especialment ben conservat.
Referències
- ↑ Error en el títul o la url.«» (en castellà). El Diario Montañes, 28/10/2011. [Consulta: 27/5/2016].
Enllaços externs
- Alcuentru, associació cultural
- Diccionari de càntabre
- Plataforma Esclave
- Proyeutu Depriendi
- Artícul "El largo camino de la reivindicación del cántabru". El Diario Cantabria.
Idiomes d'Espanya · |
---|
Aragonés · Aranés · Asturià · Balear · Català · Càntabre · Castellà · Extremeny · Gallec · Lleonés · Valencià · Vasc |