Idioma càntabre
El càntabre o montanyés (cántabru en càntabre) és un idioma amprat en l'occident de Cantàbria i en algunes zones de les valls del Pas i el Soba, en la part oriental. És característic, puix, de les comarques de montanya de Cantàbria, i d'ací el seu nom.
| Càntabre Cántabru | |
| Pronunciació: | AFI: |
| Atres denominacions: | |
| Parlat en: | Espanya: Cantàbria |
| Regió: | |
| Parlants: | No existix una estadística fiable, encara que lo més possible esque sols siguen uns quants milers de persones, l'última estadística de fa moltíssims anys feta nos dona: 200.000 parlants |
| Rànquing: | No està entre els 100 primers |
| Família: | Indoeuropeu Itàlic |
| estatus oficial | |
| Llengua oficial de: | Simplement és reconegut en la Comunitat Autònoma d'Cantàbria, Espanya |
| Regulat per: | No està regulat |
| còdics de la llengua | |
| ISO 639-1 | |
| ISO 639-2 | roa |
| ISO/FDIS 639-3 | [1] |
| SIL | |
| vore també: llengua | |
El càntabre és una llengua en influencies de l'asturià, llengua procedent del llatí que manté una gran vitalitat en les diverses comarques d'Astúries i del castellà. No té regulació ni cap grau de reconeiximent en el seu domini llingüístic.[1]
Variants
El càntabre té dos subvariants: l'occidental i l'oriental. La divisòria entre abdós està entre els rius Saja i Pas. El pasiego pertany a la variant oriental, en la particularitat que està especialment ben conservat.
Referències
- ↑ Error en el títul o la url.«» (en castellà). El Diario Montañes, 28/10/2011. [Consulta: 27/5/2016].
Enllaços externs
- Órganu de Siguimientu i Cordinación del Estremeñu i la su Coltura (OSCEC)
- Geolectos.com, Cartografía lingüística de Extremadura
Idiomes d'Espanya · 
|
|---|
| Aragonés · Aranés · Asturià · Balear · Català · Càntabre · Castellà · Extremeny · Gallec · Lleonés · Valencià · Vasc |