El càntabre o montanyès (cántabru en càntabre) és un idioma amprat en l'occident de Cantàbria i en algunes zones de les valls del Pas i el Soba, en la part oriental. És característic, puix, de les comarques de montanya de Cantàbria, i d'ací el seu nom. una variant de transició entre l'asturlleonès i el castellà

Càntabre
Cántabru
Pronunciació: AFI:
Atres denominacions:
Parlat en: Espanya: Cantàbria
Regió:
Parlants: No existix una estadística fiable, encara que lo més possible esque sols siguen uns quants milers de persones, l'última estadística de fa moltíssims anys feta nos dona: 200.000 parlants
Rànquing: No està entre els 100 primers
Família: Indoeuropeu

 Itàlic
  Grup Romanç
   Romance
    Italo-occidental
     Subgrup Occidental
      Iber-romanç
       Iber-occidental
        Grup Astur-lleonés
         Càntabre

estatus oficial
Llengua oficial de: Simplement és reconegut en la Comunitat Autònoma d'Cantàbria, Espanya
Regulat per: No està regulat
còdics de la llengua
ISO 639-1
ISO 639-2 roa
ISO/FDIS 639-3 ext
SIL
vore també: llengua

El càntabre és una llengua en influencies de l'asturià, llengua procedent del llatí que manté una gran vitalitat en les diverses comarques d'Astúries. No té regulació ni cap grau de reconeiximent en el seu domini llingüístic.[1]

Variants

El càntabre té dos subvariants: l'occidental i l'oriental. La divisòria entre abdós està entre els rius Saja i Pas. El pasiego pertany a la variant oriental, en la particularitat que està especialment ben conservat.

Referències

  1. Error en el títul o la url.«» (en castellà). El Diario Montañes, 28/10/2011. [Consulta: 27/5/2016].

Enllaços externs

Idiomes d'Espanya ·  
Aragonés · Aranés · Asturià · Balear · Català · Càntabre · Castellà · Extremeny · Gallec · Lleonés · Valencià · Vasc