Biblioteca Municipal de Valéncia
Encara que són varies les biblioteques públiques municipals de Valéncia, la principal, és la Biblioteca Pública de Valéncia, situada dins del conjunt del Parc de l'Hospital, al costat del MuVIM, en el barri de Sant Francesc, en Ciutat Vella. Concretament s'ubica dins de lo que fon l'hospital provincial i este, construït sobre un antic hospital religiós, l'Hospital dels Pobres Innocents. Com a institució, la Biblioteca Pública de València va ser fundada en l'any 1838.
Història
Orige
L'origen de la institució es remonta a l'any 1938 i té els seus orígens en la Biblioteca Popular de Valéncia, en el seu moment instalada en la Casa Vestuari, en la plaça de la Mare de Déu. La biblioteca va ser traslladada en l'any 1979 en el creuer de l'Antic Hospital de Valéncia, també conegut com a Hospital dels Pobres Innocents.
L'edifici com a hospital
L'edifici que actualment alberga la biblioteca va ser fundat en l'any 1409 per membres de la burgesia valenciana de l'época, encorajats per un sermó de fra Joan Gilabert Jofré en el qual defenia la necessitat de crear una institució per al tractament dels malalts mentals. Va ser aixina com es va fundar l'Hospital de Folls de Santa Maria dels Pobres Innocents. Va ser el primer hospital psiquiàtric creat en Europa i en l'any 1493 es va donar un permís per a ampliar l'Hospital. Va ser llavors quan varen començar les obres de la nova enfermeria en forma de creu grega, un dels molts anexos que formaven part de l'hospital, i en el qual actualment es troba la biblioteca. Contava en dos plantes, la de baix destinada al tractament d'homes, i la de dalt, per a dones.
Fins a principis del sigle XVI, varen coexistir en Valéncia diversos hospitals, generalment lligats a ordes religioses que es dedicaven a tractar malalties específiques. En l'any 1511, una sentència de Ferran el Catòlic va decretar la unificació de tots els hospitals en un únic recint. Aixina es varen afegir alguns anexos i es va canviar el nom del lloc pel d'Hospital General de Valéncia. Un incendi en l'any 1547 va obligar a reconstruir l'edifici, i en 1664 es va anexar un segon creuer. El portal gòtic que actualment es troba a l'entrada del recint és l'única peça original que es conserva d'abans de l'incendi.
L'edifici com a biblioteca
El complex sanitari va continuar servint com a hospital fins a l'any 1960, any en que es va inaugurar l'Hospital Clínic de Valéncia. Despuix de l'abandó del centre, es va procedir a l'enderrocament d'este, obres durant les quals varen desaparèixer l'iglésia, la farmàcia i l'antiga facultat de medicina. No obstant això, l'oposició ciutadana va conseguir evitar la demolició de l'edifici de lenfermeria, en el que hui es troba la biblioteca.
El 28 de novembre de 1963, per mig del decret 3438, els edificis que no havien esegut enderrocats varen ser declarats com a Conjunt Històric, sobrevivint aixina l'antiga enfermeria, l'ermita de Santa Llúcia i la capella del Capitulet. En l'any 1979 el Ministeri de Cultura va instalar la Biblioteca Pública de València en l'edifici de l'enfermeria i el Centre Coordinador de Biblioteques (actual IVAJ) en la farmàcia.
Actualment, a causa de la forma de creu grega de la planta de l'edifici, la Biblioteca divideix els seus servicis per ales: a l'entrada es troba l'atenció general al públic i els estants de revistes i llibres de consulta; en l'ala esquerra, el servici de préstams; en la dreta, el material infantil i juvenil, i al fons, el servici d'hemeroteca. En la planta superior, es troben les ales d'Humanitats, Ciències, les oficines i el fons local.