Cavall
El cavall (Equus caballus) és un mamífer ungulat (dotat d'ungles),de la familia dels èquits. Els cavalls s'han desenrollat durant 50 millons d'anys a partir de chicotets animals de dimensions d'un gos mijan, fins arribar als veloços corredors de les estepes majors de dimensions actuals.
Etimologia
El nom del «cavall» procedix del llatí caballus que donava nom al «cavall capat»; del femeni llati equa derivà en «egua» i als animals jóvens en general se'ls nomenava pullus, textualment 'pollets'; d'ahi que d'una paraula del llati vulgar pulliter, pullitri derivara «potro».
Orige
El cavall diuen que procedia de Nortamerica, es supon que d'ahi va emigrar a Suramerica i Asia a través de l'istmo que unia llavors ad Amèrica en Asia. Des d'este moment arribà ad Europa i despuix ad Africa.
L'evolució del cavall pot seguir-se a traves del registre fosil fins arribar a Hyracotherium (també nomenat Eohippus), un chicotet mamifer herbívor que va viure durant l'Eoceno, fa 55 millons d'anys. Es supon que d'ell descenden tots els equits posteriors, inclòs gènero Equus Hyracotherium, que tenia un tamany que oscilava entre els 20 i els 40 cm d'altura, en quatre dits en les extremitats anteriors i tres en les posteriors terminant cadascu en una ungla (no en un casc, com les especies actuals).
Les especies americanes donaren orige al gènero Mesohippus en el oligocen; despuix en el miocen se donà el hypohippus i el anchitherium en lloc del mesohippus. Atres tipo foren Miohippus i Merychippus, els quals foren com la descendencia del Mesohippus; els Merychippus tenien dents en corones molt alts lo que li deixava ramonejar les fulles i els brots dels arbres i els arbusts, pero la diferencia del Hyrachotherium era que este nomes menjava herba. També Merychippus tingue descendents i foren: Hipparion que es desplaçà des de Nortamerica cap ad Eurasia en el periodo del pliocen; i el Pliohippus, que alguns pensen es l'antecessor del cavall modern, al que li nomenaven l'Equus.
Quan en l'edat de pedra les tribus caçadores arribaren en sentit contrari fins Amèrica, el cavall fon caçat en furor fins ser exterminats. Els conquistadors espanyols a principis del sigle XVI, tornaren a introduir-ho en el continent americà. L'home ha utilisat la força i la velocitat del cavall des de que li va domesticar per a canviar la seua forma de vida.
Biologia del cavall
Respecte al cavall modern les seues caracteristiques més notables són les d'un únic dit en les cames, per això se'l nomena perisodactil, que vol dir angulat en número impar de dits. El dit del cavall s'ha allargat prou i lo cobrix una ungla cornea que rodeja a la part d'enfront i la d'un costat del peu. El segon i el quart dit son vestigials i s'esten més amunt i al costat de l'ungla.
Els ossos del cap són llarcs i els de la cara son 2 vegades més gran que els del cap. La mandíbula d'avall també és llarga i és ample i aplanada d'avall. La columna vertebral te vertebres com: 7 cervicals, 18 dorsals, 6 lumbars, 5 sacres i 15 caudals.
Tenen 44 dents, cada hemimandíbula te 3 incisius, 1 cani, 4 premolars i 3 molars. Els incisius que són els que usa per a tallar l'herba creixen en forma de semicírcul. Entre els canins i els premolars hi ha un espai que es nomena diastema, ahi és a on se l'encaixa el bocat per a dirigir al cavall quan un monta. Tots els dents tenen raïls chicotetes.
L'estomac és simple i la fermentació de la celulosa es dona en el cec que està a on s'unix l'intesti gros i el prim. En un cavall gran te una capacitat com de 38 litros.
Abdós sexes alcancen la madurea sexual als 2 anys, pero per als fins reproductius s'utilisen fins com els 3. El periodo de gestació és de com 11 mesos i la femella només te una cria, quan se tenen besos és una cosa excepcional.
Principals races de cavall
Andalus: la seua procedencia es purament espanyola, d'ahi que se'l reconega també en el nom de “Cavall espanyol”. La seua presencia en la Península es calcula des de l'época dels romans. Casi en total seguritat este cavall espanyol es mesclà en el bereber i l'arap, en l'época en que els araps dominaven Espanya. Esta mescla fiu que el pesat cavall autòcton conseguira l'elegancia i porte en que hui es coneix.
Berberisc: El Berberisc es natiu del nort d'Africa i fa molt de temps que se'l ve associant en Marroc, Argelia i Tunicia, components d'una regió que antany es nomenà costa de Berberia. Cavall de sella vigoros pero elegant, també es capaç de ser veloç i resistent, qualitats que a on millor posa de manifest es en festivitats com per eixemple les fantasíes de l'Africa septentrional. Hi ha hagut un temps en el que, pel seu valor i rapidea de moviments es va usar per a la guerra.
Bretò: Prengué el seu nom de la regió de Bretanya, en el noroest de França. Cavall de raça energica, molt apreciat pels llaurador per als treballs del camp. Existixen tres tipo de Bretò, que en conjunt varen satisfer les necesitats dels llauradors. Tots ells descenen del cavall de Bretanya originari. El de major tamany es el de tir, els seus antepassats eran cavalls robusts. El bretò de posta és de raça més fina puix descen de cavalls encreuats. El Bretò Corlay, actualment molt poc freqüent és el més llauger dels tres. En el passat, la seua ascendència de sanc calent fiu d'ell un elegant cavall per a enganchar al mateix temps que un popular cavall de sella.
Crioll: La raça criolla és originaria dels països suramericans d'Argentina i Perú, si be des de fa ya uns 300 anys se cria en tot el sur del continent americà en resultats optims. El seu orige s'establix en els creuament entre els cavalls dugats pels conquistadors espanyols, entre els quals deuen destacar els àraps, berebers i andalusos.
Mallorqui: Raça reconeguda des de l'any 1989, descendents, segurament, dels cavalls negres catalans (raça hui extinguida) que arribaren a les illes en el sigle XIII que a la seua vegada s'independisaren pel aïllament insular, foren en la seua primera época excelents cavalls de guerra en el sigle XVIII i en el sigle XIX s'usaren fonamentalment per a la cría mular, creuats en els ases mallorquins, actualment són basicament animals d'exhibicio, destacant especialment el cavall menorqui en les festes de Sant Joan en Ciutadella, espectacular festa en la que el cavall és el protagonista absolut. Alçada en els mascles: 1,60 m i les egües 1,50 m. a soles s'admitix la capa Negra; són generalment animals corpulents i de gran força conten en abundant crin, orelles chicotetes.
Pura sanc arap: es tracta d'una de las races més antigues que existixen. El seu orige es troba en el creuament entre el cavall del sur de Orient Mig en els cavalls del nort de Mongòlia.
Pura sanc anglo-arap: El seu orige és de França, a traves del mentiçage de sementals orientals i bereberes en egües llocals (al paréixer per orde directa de Napoleo).
Pura sanc anglés: S'ente que és Pura Sanc angles, tot cavall o egua de qui pedigri esta registrat en el Stud Book. Per a ser admesos deuran tindre entre 8 ó 9 corrents de sanc pura que se remonte en el passat al menys un sigle i ademés descendir d'antepassats en presencia destacada en proves publiques.
Cavall en la Comunitat Valenciana
La raça de cavall valenciana és l'aca. És un cavall ample i d'us agrícola. El seu deport hípic és el tir i arrastre.