Riuada de Valéncia
Es coneix com la gran riuada de Valéncia (en valencià "la riuà") a l'inundació que va tindre lloc el 14 d'octubre de 1957, en la conca del riu Túria, al seu pas per la ciutat de Valéncia, Espanya, i que va causar a lo manco 81 morts, ademés de quantiosos danys materials.
Història
El dia 13 d'octubre de 1957 es varen donar precipitacions de més de 300 mm en bona part de la conca (361 mm en Begís, encara que esta població està ubicada en la conca del riu Palància, és dir, fòra de l'àrea drenada pel Túria), que varen continuar el dia 14 en més de 100 mm. Es varen originar dos ones de riuada sobre Valéncia, la primera de 2.700 m³/s i una velocitat mija de 3,25 m/s; la segona, més violenta, de 3.700 m³/s i 4,16 m/s, inundant la major part de la capital valenciana.
Com a senya curiosa, la zona pròxima a la Sèu de Valéncia va quedar lliure de les aigües, lo que demostra lo encertat de l'emplaçament original. És possible que esta zona algo més elevada siga el motiu per el que el caixer del Túria va formar una àmplia curva a manera de semicírcul entorn a la ciutat, a la qual rodeja cap al nort, quedant esta zona de la Sèu en el centre. En canvi, la zona del carrer de les Barques, el nom de les quals obedix a que va constituir un atracader per a les embarcacions que remontaven el riu Túria en l'antiguetat, no solament es va inundar sino que els colectors de drenage actuaven com a sortidors en quedar el nivell de les aigües del riu per damunt del carrer, agravant aixina els enormes danys ocasionats per l'inundació.
Conseqüències
Despuix d'esta riuada es va desviar el caixer del Túria al sur de Valéncia, pel cridat Pla Sur, dotant-ho d'una capacitat que es calcula en 5.000 m³/s, ademés d'atres obres menors de regulació del riu.
Les altures alcançades durant la riuada en alguns llocs de la ciutat varen ser molt variades. Des dels 40 centímetros en l'Avinguda Regne de Valéncia, passant pels 80 centímetros en els Jardins del Real (Vivers), 2,25 metros en la Plaça de Tetuán, 2,70 metros en el carrer Pintor Sorolla, 3,20 metros en els Jardins del Parterre, 4 metros en el carrer de les Roques, fins als 5,20 metros en el carrer Doctor Olóriz.
Les fortes pluges varen afectar també a atres zones de la província de Valéncia. El barranc del Carraixet, en un caixer molt ampli quan baixa de la Serra de Calderona i alcança les terres de planura (casi 200 m d'ample entre Bétera i Moncada) també es va desbordar i les seues aigües es varen juntar en les del Túria abans d'aplegar a la mar, prop de Alboraya.
Un atre foc important de precipitacions va ser la conca del riu Palancia, que va alcançar el récort històric de 900 m³/s i es va desbordar en Sagunt.
Mesos despuix de la riuada, davant la tardança de les ajudes per part del govern, l'alcalde de Valéncia, Tomás Trénor Azcárraga, es va enfrontar al govern de Francisco Franco el qual li va destituir. No obstant, l'alcalde va conseguir el seu objectiu ya que com a conseqüència de les seues crítiques es va agilisar l'ajuda a la ciutat i el proyecte del Pla Sur.
Riuades anteriors
Se sap, que segons els registres dels 636 anys transcorreguts des de l'any 1321 (en els “Llibres de Consell”), fins a l'any 1957, s'han contabilisat 25 episodis de riuades en Valéncia, en els anys 1321, 1328, 1340, 1358, 1406, 1427, 1475, 1517, 1540, 1581, 1589, 1590, 1610, 1651, 1672, 1731, 1776, 1783, 1845, 1860, 1864, 1870, 1897, 1949 i finalment la de l'any 1957.