Francesc Almela i Vives
| Francesc Almela i Vives | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Historiador i escritor. | ||
| Naiximent: | 9 de novembre de 1901 | ||
| Lloc de naiximent: | Vinaròs, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 24 de setembre de 1967 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Francesc Almela i Vives (Vinaròs, 9 de novembre de 1901 - Valéncia, 24 de setembre de 1967). Fon un historiador, investigador, publiciste, escritor i poeta valencià.
Llicenciat en Filosofia i Lletres en l'especialitat d'Història. President de l'entitat La Nostra Parla. Fundador de la revista lliterària Taula de Lletres Valencianes. Membre de les acadèmies: RAE, de l'Història, de Belles Arts, de Bones Lletres i de l'Hispanic Society de Nova York. Archiver de l'Archiu Municipal de Valéncia i Croniste de la ciutat. Escrigué diverses obres sobre temàtica valenciana.
Biografia
Francesc Almela i Vives naixqué en la població valenciana de Vinaròs, en la comarca del Baix Maestrat. Fon fill de Francesc i Encarnació. Despuix dels primers estudis en Vinaròs la família es traslladà a la ciutat de Valéncia per motius professionals de son pare. Estudià el bachillerat, als dotze anys, en l'Institut General i Tècnic, actual Lluís Vives. Al catorze anys compaginà els seus estudis en el treball d'aprenent en una notaria al morir son pare.
En l'any 1918 començà a escriure per al diari La Correspondencia de Valencia quan li arribà la vocació periodística i lliterària. En 1920 ingresà en l'Universitat de Valéncia per a estudiar Filosofia i Lletres. Despuix conseguí una beca i també es llicencià en l'any 1924 en Ciències Històriques.
En l'universitat conegué a una companyera, Pepita Peris (Josefa Peris Yarzá) i se feren nóvios, en l'any 1927 es casaren. El matrimoni tingué dos fills, Francesc (1929) i María Josefa (1933).
S'inicià en la poesia i escrigué la seua primera obra titulada L'espill a trossos, pero pronte s'interessà també per l'història de la ciutat i del Regne de Valéncia fent un estudi detallat sobre la Catedral de Valéncia.
Almela i Vives tingué una llibreria del llibre vell i antic (librería de lance) en el carrer de les Comedies, junt a l'Universitat de Valéncia, tenia l'especial finalitat d'adquirir obres estranyes o no massa freqüents en els establiments habituals per haver desaparegut del mercat, conseguint una valiosa i insòlita colecció d'obres que només podien conéixer-se per catàlecs antics. Arribà a omplir el chalet de l'Associació de la Prensa que tenia en el passeig de Valéncia al Mar.
Alcançà tots els gèneros lliteraris, puix, ademés de la poesia i l'història - més d'un centenar de temes valencians en l'imprenta -, estrenà dos obres de teatre en llengua valenciana i traduí del francés diverses obres clàssiques (Mérimée i Gautier, entre atres), bona part d'elles per encàrrec de l'empresa Aguilar, de raïls valencianes. També traduí La Vita Nuova de Dante.
Participà en aquells anys (1927 a 1936) en totes quantes associacions, societats i grups lliteraris floriren en la ciutat de Valéncia, dirigí les publicacions: Nostra novela, Valencia atracción o Bona gent. Quan naixqué la revista Taula de Lletres Valencianes la veu d'Almela i Vives ya era La veu del temps.
Eixercí com a croniste de la ciutat i archiver municipal. Fon distinguit Fill adoptiu de Valéncia.
El 27 de novembre de 1931 estrenà en teatre Alcázar la seua comedia costumista en tres actes titulada L'antigor.
El reconeiximent fon general i ademés d'ingressar en diverses acadèmies nacionals i americanes, també fon acadèmic de número de la de Belles Arts de Sant Carles, del Centre de Cultura Valenciana, fon "Honorable escritor" de Lo Rat Penat i de la RAE.
En els últims anys de sa vida fon colaborador del periòdic Levante quan encara no tenia les sigles EMV, firmà en el seu nom i llinages o baix el pseudònim de "El Paseante", sent molt habitual en el suplement Valencia.
En els anys 50 del sigle XX guanyà el premi Flor Natural de Lo Rat Penat i també guanyà el premi Flor Natural en el Certamen Lliterari de Castelló de l'any 1952.
Foren contemporàneus de Francesc Almela i Vives, Enric Soler i Godes, Carles Salvador, Agustín Delgado o Juan Codina.
En l'any 1997 es va incorporar a la Biblioteca Valenciana la biblioteca particular d'Almela i Vives, donada pels seus hereus. Està composta per 1.072 obres, principalment de temàtica valenciana, tant lliteràries, d'història, d'art i de ciències socials.
L'obra més important d'Almela i Vives és la titulada Valencia y su Reino (Valéncia, 1965), una gran obra que ha segut reeditada per l'Ajuntament de Valéncia en l'any 2004.