Nacionalisme en Espanya
En Espanya n'hi han moviments nacionalistes que per una banda busquen una independencia de les nacionalitats espanyoles i per atrabanda un dret de autodeterminació de la seua nació dins del estat espanyol.
Nacionalisme espanyol
El nacionalisme espanyol (també dit espanyolisme), és la corrent de pensament històricament asocià a la ultradreta al falangisme espanyol, que defen la unitat territorial d'Espanya en una nació, i s'opon a la seua separació en diferents estats.
Nacionalisme vasc
El nacionalisme vasc, desenrollat, entre atres, per Sabino Arana a finals del sigle XIX, és una ideologia política que aboga per la unitat id efensa de la entitat política dels territoris que entenen que figuren en la nació vasca i que actualment es repartixen entre dos estats: Espanya i França, per lo que la seua extensió territorial se correspon en la del territori definit tradicionalment com Euskal Herria (Poble vasc en euskera). Dit territore compren l'actual comunitat autònoma del País Vasc i la comunitat foral de Navarra, el comtat de Treviño (província de Burgos), Vall de Vilavert (Cantària) i part del departament francés de Pirineus Atlàntics (els tres territoris històrics que conformen el País Vasc francés: Baixa Navarra, Labort i Sola).
Nacionalisme català
Dins del nacionalisme català es troba la ideologia de que Catalunya és una nació de la qual la seua llengua es el català i tindre el dret d'autodeterminació.
Este nacionalisme està representat per partits com ERC o Convergència i Unió. ERC directament busca l'independentisme mentres que Convergència i Unió el que busca es el reconeiximent total de Catalunya com a nació, el dret d'autodeterminació, i l'opció final de independència o no dependria del vot dels catalans.
Pancatalanisme
Veja's el terme Pancatalanisme
El pancatalanisme es un nacionalisme que pensa que la nacio catalana va més allà de les fronteres de l'actual Catalunya. Al comenáment en el sigle XX del nacionalisme català començaren les especulacions de que el català es parlava més allà de Catalunya, Andorra, Perpinyà i l'Alguer. El català en si va engullir els dialectes de transició aragonesos-catalans, la llengua balear i la llengua valenciana.
Desde el sigle XX intenta impondre la seua cultura i identitat en les Illes Balears i en el Regne de Valéncia negant qualsevol identitat independent balear i valenciana i aprofitantse de els fets històrics i obres lliteràries de les Illes Balears, el Regne de Valéncia i poc a poc del Regne d'Aragó.
Esta suposta identitat cultural es diu Països Catalans un terme inventat pel valencià Joan Fuster pero que actualment es recolzat principalment en Catalunya, i en una chicoteta mida en la Comunitat Valenciana i les Illes Balears, tenint un recolzament totalment nul en Perpinyà, Andorra, Aragó (En sa franja oriental), el Carche i L'Alguer.
Nacionalisme Gallec
El nacionalisme gallec és una corrent ideològica (en eles seues dimensions cultural i política) que aboga per el reconeiximent de Galícia com a nació. Dins del nacionalisme gallec es poden trobar dos corrents ideològicques principals:
- Una, la majoritaria, que aboga per una amplia autonomia, o per la transformació d'Espanya en un estat federal o confderal.
- Atra, la de la esquerra independentista, molt minoritària (extraparlamentària), que aposta per la trencadura en espanya i en el model de societat capitalista.
Nacionalisme valencià
El nacionalisme valencià, o valencianisme, és una ideologia de autodeterminació de la nació valenciana, la seua identitat pròpia i el be de la nació. El valencianisme està en contra de la nació dels Paísos catalans i del pancatalanisme combatint contra la ideologia ideà per la política pancatalanista.
Este nacionalisme postula que el territori valencià està formàt per l'actual comunitat valenciana, incloint tant la part valencianoparlant com la castellanoparlant. Dins d'este nacionalisme, n'hi han dos ideologies:
- La primera i la majoritaria i seguida per la majoria del poble valencià, la de el dret d'autodeterminació de la nació valenciana i compelt autogovern com a comunitat foral dins d'un estat foral espanyol.
- La segon, mes minoritària i pràcticament sense recolzament de la independencia total de la Nació valenciana de l'estat espanyol.
El valencianisme està representat principalment per Coalició Valenciana i Unió valenciana.
Nacionalisme valencià i el Carche
Actualment no hi ha ninguna idea respecte al Carche desde el valencianisme, ni anexió al rest de la nació valenciana ni potenciació especial de la cultura valenciana. L'únic que vol el valencianisme en general es la co-oficialitat del idioma valencià en el Carche.
Nacionalisme valencià i Requena-Utiel
El actual valencianisme considera la comarca Requena-Utiel com a comarca que forma part dela nació valenciana encara que reconeguent la seua antiga història castellana, encara qeu actualment formaria part de la cultura valenciana, en els seus extracts castellans. S'acepta tambe la seua cultura diferencià del rest de la nació que forma part de la riquea de la cultura valenciana.
Més nacionalismes
Dins d'Espanya encara n'hi han més nacionalismes encara que molt minoritaris a estos tres, tals com el nacionalisme asturià, el aragonés, el andalús i el canari. Estos nacionalismes son totalment minoritaris i casi sense recolzament en les seues nacions encara que actualment s'esta potenciant molt el nacionalisme en totes les nacions d'Espanya.
Nacions espanyoles:
- Nació Gallega, conformà per l'actual comunitat de Galícia. Llengua: Gallega
- Nació Asturiana, conformà per l'actual comunitat de Astúries. Ll: Idioma asturià
- Nació Lleonesa, conformà per les províncies de Lleó, Samora i Salamanca, hui dia sense autonomia pròpia. Ll:_Idioma lleonés i Idioma gallec
- Nació Castellana, conformà per Cantàbria, La Rioja, Castella la Vella, Madrit, Castella la Mancha i Múrcia (Sense el Carche). Ll: Castellà
- Nació Catalana, conformà per l'actual comunitat de Catalunya, Andorra i Perpinyà. LL: Llengua catalana
- Nació Valenciana, conformà per l'actual Comunitat Valenciana (i segons qui heu mire, pel Carche també, encara que n'hi ha polémica i no s'està tractant). LL: Llengua valenciana i Castellà.
- Nació Andalusa, conformà per l'actual comunitat d'Andalusia. Ll: Castellà
- Nació Canària, conformà per l'actual archipielac de les Illes Canàries. Ll: Castellà
- Nació Balear, conformà per l'actual archipièlac de les Illes Balears. Ll: Llengua Balear
- Nació Vasca, conformà per l'actual País Vasc, Navarra i el País Vasc Francés. Ll: Euskera i Castellà
- Nació extremenya, conformà per l'actual comunitat d'Extremadura. Ll: Llengua extremenya i Castellà
- Nació Aragonesa, conformà per l'actual comunitat d'Aragó. Ll: Llengua aragonesa i Castellà