Ford Escort
La primera generació
En la década dels 50 Ford Motor d'Anglaterra produí per primera vegada un automòvil en la denominació Escort. Se tractava de la rural (o station wagon) del model Ford Prefect.
La llínea Ford Escort europea naisqué en 1968 com proyecte paneuropeu de Ford, en el que estarien implicades tant la divisió britànica (a on substituiria al Anglia 105E) i l'alemanya, on crearia un nou mercat. El primer Escort incorporava fars redons i disseny aerodinàmic. Els seus motors eren Kent de fluix creuat, en quatre cilindres i entre 1.0 i 1.6 litros de cilindrada.
La serie Twicam estava equipada en un motor Lotus de huit vàlvules i doble arbre de leves, capaç d'entregar una potencia màxima de 120 CV. Este guanyà en el seu debut, en el Circuit Internacional d'Irlanda, pilotat per Roger Clark.
Versions RS
L'Escort MKI RS1600 fon el primer model de Ford en denominació RS (Rallye Sport), i el primer en eixir de la cadena de producció d'AVO (Advanced Vehicle Operations).
El RS1600 fon anunciat en l'any 1970 com el substitut de l'Escort Twin Cam, i en teoria incorporaria un motor BDA de 16 vàlvules, que entregava 120CV en la seua versió de carrer, i aproximadament uns 160 en la seua versió de competició.
A pesar d'açò, els RS1600 que guanyaren la Copa del Mon de Rally, montaven motors X-Flow 1860 en lloc dels BDA. L'única raó era que els X-Flow estaven fabricats a proba de bombes, i eren ideals per a cobrir llargues distancies. Al guanyar la Copa del Mon de Rally aparegué l'Escort Mèxic, en el motor X-Flow de 1598cc i 86CV.
El 11 d'Octubre de 1973 aparegué l'Escort RS2000, el qual en principi anava a dir-se Puma pero la directiva de Ford decidí continuar en la tradició RS.
Incorporava un motor Pinto 2.0 en l'única diferencia de que en lloc de dur un ventilador mecànic, per raons d'espai en el van motor, tenia un electroventilador controlat per termostat. El motor produïa 100CV, 2 més que el Pinto 2.0 dels Cortina. El seu preu base era de £1586.
Segona generació
Els primers Escort MKII eixiren de les cadenes de producció el dia 2 de decembre de 1974, i se posaren a la venda a principis de 1975, durant el seu desenroll el seu nom en clau fon: Brenda.
A nivell mecànic era pràcticament idèntic l'Escort MKI, del qual agarrà totes les seues mecàniques, inclús l'impopular motor de 950cc. Les versions familiars eren totalment idèntiques que l'Escort MKI, només canviava el seu frontal.
La producció dels Escort MKII finalisà poc a poc en agost de 1980 despuix d'un increible número de vendes.
Tercera generació
En setembre de 1980 aparegué la tercera generació de l'Escort, que al contrari que les dos anteriors tenia tracció davantera. Esta nova generació no era només un restyling de les anteriors, sino que partia d'una base completament diferent, incloent nous motors una suspensió completament independent en les 4 rodes.
Entre les motorisacions disponibles se trobaven els motors Valencia de 1.1 cc. (OHV) procedent del Ford Fiesta i que tenien el seu orige en els Kent que ya montaven els Escort en les seues primeres versions. Ademés d'estos aparegueren els nous motors CVH en versions 1.3 i 1.6
Entre les carrosseries disponibles se trobaven versions de 3 portes, de 5 portes, familiar i dos novetats respecte a la segona generació: una versió descapotable i una versió de 4 portes denominada Orion.
Cuarta generación
Al començament de l'any 1986 apareix una nova generació que no es més que un restyling de la versió anterior, pero que mante la majoria de les característiques i motorisacions.
Quinta generació
En setembre de l'any 1990 eixí la quarta generació de l'Escort (comercialisat com Escort V), que servi com base per a l'Escort RS Cosworth que utilisaria Carlos Sainz en el Campeonat Mundial de Rally. Els seus motors Zetec de quatre cilindres 16v i DOHC 4 cilindres 16v substituïren als veterans CVH i OHV, en cilindrades d'entre 1.6 i 1.8 litros i potencies màximes de 90 a 130 CV els Zetec. Y potencies entre els 150 cv del RS2000 i els 227 cv del Cosworth. Els DOHC venien heretats del Sierra. La versió sedán fon rebatejada com Ford Orion i se comercialisà com un model separat, encara que eren idèntics des del frontal fins a les portes de darrere.
Este Escort rebé llaugers retocs estètics en setembre de 1992 (Escort Vb), i despuix fon reestilisat més profundament en giner de 1995 (Escort VI), en una parrilla ovalada i més curves que anteriorment. Ford dona per conclosa la producció de l'Escort en Europa el 21 de juliol de 1999, un any despuix de que el seu substitut fora llançant, el Ford Focus.
Versions de l'Escort en Argentina
Primera generació (1988-1994)
- GL (Motor CHT 1600, 5P, base)
- Ghia (Motor CHT 1600, 5P, full)
- LX (Motor AP 1600, 5P, base)[1][2]
- Ghia SX (Motor AP 1600, 5P, full)
- Ghia 1.8 (Motor AP 1800, 5P, full)
- Ghia S (Motor AP 1800, 5P, full)
- Ghia QP (Motor AP 1800, 3P, full)
- XR3 (Motor AP 1800, 3P, full)
- XR3 Cabriolet (Motor AP 1800, 2P, full)
Segona generació (1995-1996)
- GL (Motor AP 1800 injecció monopunt, 3P, base)
- GLX (Motor AP 1800 injecció monopunt, 3P)
- XR3 (Motor AP 2000 injecció multipunt, 3P)
- XR3 Cabriolet (Motor AP 2000 injecció multipunt, 2P)
Tercera generació (1997-2003)
- LX TD (Motor Endura Turbo Diésel 1800, 5P, base)
- LX (Motor Rocam 1600 L, 5P, base)
- LX (Motor Zetec 1800, 5P, base)
- SI (Motor Zetec 1800 16 V, 3P) [3]
- RS (Motor Zetec 1800 16 V, 3P)
- CLX (Motor Zetec 1800 16 V, 5P, full)
- CLX TD (Motor Endura Turbo Diésel 1800, 5P, full)
- CLX D (Motor Endura Diésel 1800, 5P, full)
- Ghia (Motor Zetec 1800, 5P, full)
- CLX Cabriolet (Motor Zetec 1800 16 V, 2P, full)
- XRI (Motor Zetec 1800cc. 16v.115cv 3 y 5 P.)
(S'unificà la llínea Orion, passant a ser Escort LX -tres volums-)
Enllaços externs
- Club de l'Escort d'Argentina - equipament de cada model
- ForoCompeticion.com (FCOM): Història del Ford Escort, 1967-1998. Evolució dels seus models dedicats a la competició, els seus pilots, els seus triumfos, els seus successors, etc.
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Ford_Escort de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.