Vicent Llorens Poy

Vicent Llorens Poy (Vilarreal, 19 d'agost de 1936 − 22 de febrer de 2014). Fon un pintor i escultor valencià.

Biografia

En només sèt anys va començar els primers estudis de dibuix, pintura i modelació en qui seria sempre el seu gran mestre i mentor, l'escultor José Ortells. Despuix d'haver guanyat en un dibuix el primer premi del Concurs Provincial d'Arts Plàstiques patrocinat per la Diputació de Castelló en 1949, dos anys més tart va ingressar en l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles de Valéncia. En 1952 va obtindre una beca del Patronat de Formació Professional per a estudis superiors que va mantindre durant tota la carrera, completada en el seu trasllat a Madrit, on es va graduar com a professor de dibuix en l'Escola Superior de Belles Arts als 19 anys d'edat, al mateix temps que la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Fernando li concedia la beca de la fundació Carmen del Río. En l'any 1962 va guanyar, per concurs, una beca del govern italià per a l'ampliació d'estudis en l'Acadèmia de Belles Arts de Roma i els museus d'Itàlia. Per mig d'un atre concurs de mèrits va conseguir una atra ajuda del govern francés que li va permetre residir en París durant el curs 1965-1966, estudiant les tendències de l'art contemporàneu.

Obra pictòrica

Com a pintor va cultivar totes les tècniques: dibuix, oli, gravat, etc..., evolucionant sobre temàtica; des de les naturalees mortes i els paisages de la primera época, a l'important faceta com a retratiste (han posat per ad ell el papa Joan XXIII, el rei Joan Carles I, el cardenal Vicente Enrique i Tarancón, el rei Simeón II de Bulgària i una llarga llista de personalitats de la vida política i social espanyola), fins al paisage depurat de la seua estància en Madrit o el realisme social en les figures de la moguda jovenil dels anys setanta. Especial interés tenen les seues representacions de figures nuetes, d'un classicisme casi renaixentiste.

Obra escultòrica

Sense deixar totalment de costat l'activitat pictòrica en els anys setanta, Llorens Poy es va dedicar també a l'escultura. Entre les seues obres ubicades en espais públics destaquen els monuments al Llaurador, a Sant Pasqual Baylón, al rei Jaume I d'Aragó i a la Verge de Gràcia en Vilarreal (Castelló), el retaule sepulcre de Santa María Rosa Molas en Tortosa (Tarragona), el del beat Josep Manyanet i Vives de la congregació Fills de la Sagrada Família en Barcelona, la Resurrecció en Madrit, iglésia de San Isidro, La Verge del Lledó i el Monument a l'història de Castelló, conegut com la Pedra de Castelló, en dita ciutat i el rei Jaume I en Almassora (Castelló). En tirages destinats per a coleccionistes, Vicent Llorens Poy també va realisar diversos treballs en bronze, de notable destrea i delicadea, herència evident del seu mestre José Ortells.

Especial menció mereix la seua gran obra en la Basílica de Sant Pasqual de Vilarreal, durant la remodelació d'este santuari eucarístic internacional. Vicente Llorens Poy realisà el sepulcre en argent que presidix la Real Capella i on es conserven les relíquies del sant, la série de relleus que mostren diverses etapes de la vida de Sant Pasqual Baylón, i el monumental retaule en la glorificació del sant que presidix la nau principal del temple. En total són més de cent cinquanta figures de tamany natural, i fins i tot superior, i varis relleus simbòlics, resultant un conjunt excepcional d'art sacre contemporàneu, al que l'artiste va dedicar el seu treball durant huit anys. El conjunt de la Capella Real va ser beneït pel Cardenal Vicente Enrique i Tarancón i inaugurat pel rei Joan Carles I, el dia 17 de maig de 1992, en el quart centenari de la mort de Sant Pasqual Baylón en Vilarreal.

Reconeiximents

Vicent Llorens Poy va ser Doctor en Belles Arts per l'Universitat Complutense de Madrit, en la calificació de Cum laude per la seua tesis sobre José Ortells i la seua obra escultòrica. Està en possessió de la Medaille Internationale des Arts, l'Encomana al Mèrit Civil, la medalla al Mèrit en les Belles Arts, la Creu de Sant Raimundo de Peñafort, Creu i Encomana de l'Orde Civil d'Alfons X el Sabi, i en l'any 1998 el Papa Joan Pau II ho va nomenar Cavaller de l'Orde de Sant Gregori Magne en la seua classe civil. Va ser nomenat Fill Adoptiu per la vila de Torrehermosa (Saragossa) i Fill Predilecte de Vilarreal.

Obres seues figuren en museus, edificis públics i coleccions particulars d'Espanya, Itàlia, Ciutat del Vaticà, Suïssa, Regne Unit, França, Portugal, Estats Units i diversos paisos hispanoamericans.