Tenda de desconte

Fruteria-verduleria en un establiment de desconte, en Utrech, Paísos Baixos.

En distribució, el canal desconte (o tendas de desconte) és una fòrmula comercial de productes de alimentació i drogueria caracterisada per: un sortit llimitat, l'aposta per la marca de distribuïdor, una política constant de baixos preus i, sobretot, un control sistemàtic dels costs.

En la seua versió més extrema i àmplia, es coneix com a desconte dur o super desconte (hard discount); els establiments més menuts, en quatre caixes com a màxim, es classifiquen com a desconte bla (soft discount).

Simplificació

Les tendes de desconte oferixen preus més baixos que atres establiments de característiques similars, com supermercats o hipermercats. Pretenen vendre més artículs a eixos preus i aixina guanyar en rendabilitat.

La reducció del preu d'un artícul concret implica una minva en el marge brut unitari. Per a contrarrestar esta pèrdua de marge, els establiments de desconte aposten per la simplificació de la tenda per a abaratir els costs.

Per a conseguir costs més baixos, estes tendes necessiten pertànyer a grans cadenes o estar incorporades a grans centrals de compra. En les tendes desconte es reduïxen al mínim els costs relacionats en el almagasenament i la manipulació de mercaderia, exponent el producte directament dins del seu embalage. Algunes cadenes situen les caixes expositores en els llineals, pero unes atres apleguen a expondre el producte sobre les pròpies tòfoles de transport.

Per a reduir el cost de personal, ampren la fòrmula de lliure servici en molt pocs empleats polivalents que eixerciten diverses funcions. Les tendes de desconte solen reduir les despeses generals controlant al màxim els costs relacionats en la decoració, el mobiliari, la energia elèctrica, la publicitat en l'interior de la tenda i uns atres.

Les tendes de desconte s'ubiquen tant en el centre de les ciutats, com en la perifèria dels centres urbans, en este cas solen contar en aparcament propi.

Cadenas de desconte

thumb|230pxInterior d'un establiment de Lidl|

Les cadenes més conegudes són:

• L'espanyola Dia (Distribuïdora Internacional d'Alimentació), pertanyent fins a l'any 2011 al grup francés Carrefour.
• La alemana Lidl.
• Plus Superdescuento, que pertanyia al grup alemà Tengelmann i que despuix de la seua compra per la companyia va ser fusionat en Dia
• Aldi, pertanyent al grup alemà d'igual nom.

Atres ensenyes de menor importància són:

• Zero, del grup espanyol Miquel Alimentació.
• Netto, pertanyent al grup francés Intermarché.
• Mass, pertanyent a l'empresa peruana Supermercats Peruans.
• Ekono, pertanyent al grup chilé-nortamericà Walmart Chile.
• *Super Veja, pertanyent al grup Cencosud.
• Tendixques 3B, cadena Mexicana independent.
• Tendes Bara, pertanyents al grup FEMSA de Mèxic.
• Fresko, de Comercial Mexicana.
• Tendes Net, pertanyents a Grup Salines.
• Tendes D1, cadena colombiana.

Referències

• Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Tienda de descuento de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.