Marko Mrnjavčević
| Marko Mrnjavčević | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Naiximent: | c. 1335 | ||
| Defunció: | 17 de maig de 1395 | ||
| Lloc de defunció: | Rovine, Valàquia | ||
Marko Mrnjavčević (en cirílic serbi: Марко Мрњавчевић; cap a 1335-17 de maig de 1395) va ser per dret el rei dels serbis de 1371 a 1395, mentres que de fet va governar sobre un territori en l'oest de la regió de Macedònia centrat en la ciutat de Prilep.
Se li coneix com a Príncip Marko (en cirílic serbi: Краљевић Марко, transliterat «Kraljević Marko») i Rei Marko (en búlgar: Крали Марко; macedoni: Kрaле Марко) en la tradició oral dels eslaus meridionals, en la qual s'havia convertit en un important personage durant el periodo de dominació otomà sobre els Balcans.
El seu pare, Vukašin, va ser cogobernant en el sar serbi Esteban Uroš V, el regnat del qual es va caracterisar per la debilitat de l'autoritat central i la desintegració gradual del Imperi serbi. Les possessions de Vukašin incloïen territoris en l'oest de Macedònia, Kosovo i Metohija. En 1370 o 1371, el seu pare ho va coronar «rei jove»; este títul incloïa la possibilitat de poder succeir al sar en el tro de Sèrbia ya que este no tenia fills.
Biografia
Abans de 1371
Marko naixqué al voltant de 1335 com el primogènit de Vukašin Mrnjavčević i la seua esposa Alena.[1]
El patronímic «Mrnjavčević» deriva de Mrnjava [el pare de Vukašin], descrit en el sigle XVII per l'historiador raguseo Mavro Orbini com un noble menor de Zahumlia.[2] Segons Orbini, els fills de Mrjnava varen nàixer en Livno, en l'oest de Bòsnia, on va poder haver-se assentat despuix de l'anexió de Zahumlia per Bòsnia en 1326.[3] La família Mrnjavčević va poder haver recolzat posteriorment al emperador (sar) serbi Esteban Dušan en els seus preparatius per a l'invasió de Bòsnia, aixina com les atres famílies de Zahumlia.[nota 1] Per temor a represàlies, varen emigrar a Sèrbia abans de l'inici del conflicte.[3][5] Estes preparacions varen poder haver començat dos anys abans de l'invasió, que va tindre lloc en 1350.[5] Va ser durant enguany que Vukašin, el pare de Marko, és mencionat per primera volta en escrit. El text en qüestió diu que va ser fet governador (župa) de Prilep per Dušan, ciutat que va ser conquistada per Sèrbia als bizantí en 1334 junt en atres parts de la regió de Macedònia.[6][7] En 1355, l'emperador va morir d'un atac al cor quan contava en uns quarantasset anys.ref name="Fine335">Fine 1994, p. 335.</ref>
Referències
- ↑ Fostikov 2002, pàg. 49-50.
- ↑ Orbini 1968, p. 116.
- ↑ 3,0 3,1 Fine 1994, pàg. 362-363.
- ↑ Rudić 2001, p. 96.
- ↑ 5,0 5,1 Fine 1994, p. 323.
- ↑ Stojanović 1902, p. 37.
- ↑ Fine 1994, p. 288.
- ↑ El nom de la família «Mrnjavčević» no es menciona en les fonts contemporànees, ni qualsevol atre llinage associat a esta família. La font antiga més coneguda que menciona el nom de «Mrnjavčević» és Ruvarčev Rodoslov «La genealogia de Ruvarac», escrit entre 1563 i 1584. No se sap si va ser introduïda en la Genealogia d'alguna font anterior, o de la poesia i tradició popular.[4]
Bibliografia
- Fostikov, Aleksandra (2002), Историјски часопис, Istorijski institut, Belgrat, 0350-0802
- Bogišić, Valtazar (1878), Народне пјесме: из старијих, највише приморских записа, Internet Archive
- Ćorović, Vladimir (2011), Историја српског народа, Proyecto Rastko
- Deretić, Jovan (2000), Кратка историја српске књижевности, Proyecto Rastko
- Fajfrić, Željko (2000), Котроманићи, Proyecto Rastko
- Fine, John Van Antwerp (1994), The Late Medieval Balkans: A Critical Survey from the Late Twelfth Century to the Ottoman Conquest, University of Michigan Press
- Fostikov, Aleksandra (2002), Историјски часопис, Istorijski institut
- Jireček, Konstantin Josef (1911), Geschichte der Serben, Internet Archive
- Karadžić, Vuk Stefanović (1852), Српски рјечник, У Штампарији Јерменскога манастира
- Karadžić, Vuk Stefanović (2000), Српске народне пјесме, Proyecto Rastko
- Constantino el Filósofo (2000), Житије деспота Стефана Лазаревића, Proyecto Rastko
- Low, David Halyburton (1922), The Ballads of Marko Kraljević, Internet Archive
- Mandić, Ranko (2003), Kraljevići Marko i Andreaš, Serbian Numismatic Society
- Mihaljčić, Rade (1975), Крај Српског царства, Srpska književna zadruga
- Miklošič, Franc (1858), Monumenta serbica spectantia historiam Serbiae Bosnae Ragusii, Internet Archive
- Momirović, Petar (1956), Stari rukopisi i štampane knjige u Čajniču, Zavod za zaštituspomenika kulture
- Noyes, George Rapall (1913), Stari rukopisi i štampane knjige u Čajniču, Internet Sacred Text Archive
- Orbini, Mavro (1913), Краљевство Словена, Srpska književna zadruga
- Popović, Tatyana (1988), Prince Marko: The Hero of South Slavic Epics, Syracuse University Press
- Radenković, Ljubinko (2001), Словенска митологија: Енциклопедијски речник, Zepter Book World
- Rudić, Srđan (2001), Историјски часопис, Istorijski institut
- Stojanović, Ljubomir (1902), Стари српски записи и натписи, Academia de las Artes y de las Ciencias de Serbia
- Šarenac, Darko (1996), Марко Краљевић у машти ликовних уметника, BIPIF
- Šuica, Marko (2000), Немирно доба српског средњег века: властела српских обласних господара, Službeni list SRJ
- Theiner, Augustin (1860), Vetera monumenta historica Hungariam sacram illustrantia, Internet Archive