Subsidi
Un subsidi[1] o incentiu governamental és una forma d'ajuda o respal financer que s'estén a un sector econòmic (organisació o individu) generalment en l'objectiu de promoure determinades polítiques econòmiques i socials.[2] Pot tractar-se d'una prestació econòmica d'una duració determinada en el temps (com en el cas del segur de desocupació) o no.[3] Encara que comunament s'associen els subsidis a polítiques governamentals, el terme subsidi pot referir-se a qualsevol tipo de respal, per eixemple, d'ONG o com a subsidis implícits.
Els subsidis poden estendre's de manera directa o indirecta. Eixemples de subsidis directes són subvenciones en efectiu i préstams sense interessos. Eixemples de subsidis indirectes són beneficis fiscals, segurs, préstams a baix interés, depreciació accelerada o descontes de lloguer.[4][5]
Ademés, poden ser amplis o llimitats, llegals o ilegals, ètics o no ètics. Les formes més comunes de subsidis són aquelles concedides al productor o al consumidor. Els subsidis al productor o a la producció asseguren que els productors estiguen en millor situació, ya siga proporcionant respal als preus del mercat, respal directe o pagaments als factors de producció.[6] Els subsidis al consumidor o al consum comunament reduïxen el preu dels bens i servicis al consumidor.
Subsidis com a estímuls en l'economia productiva
Un subsidi, com a estímul de l'economia, és la diferència entre el preu real d'un ben o servici i el preu real cobrat al consumidor d'estos bens o servicis.
En economia el subsidi s'aplica per a estimular artificialment el consum o la producció d'un ben o servici. Són els mecanismes contraris als imposts.
També sol otorgar-se des de l'Estat a les empreses privades, en la finalitat d'evitar que possibles auments de tarifes apleguen als consumidors finals dels productes o servicis que elles proveïxen, i aixina protegir l'economia regional (principalment en époques d'inflació).
Tipos de subsidis
Existixen diversos tipos de subsidi:
- Subsidis a l'oferta: Otorgats als productors de bens i servicis.
- Subsidis a la demanda: Són subsidis que reduïxen lo que paga l'usuari, per baix del cost del ben o servici. Poden ser:
- Subsidis directes: El govern paga directament una part del servici a alguns consumidors. En el millor dels casos este subsidi deu aparéixer dins de la factura com una rebaixa al preu normal, senyalant qui ho paga i com és la base del càlcul.
- Subsidis creuats (entre diferents usuaris): En este cas l'empresa calcula el seu tarifa general (que cobrix els costs totals) pero no cobra el mateix monte a tots els clients. Alguns paguen més que el cost real, per a permetre que uns atres paguen menys. No hi ha necessitat de que el govern pose res del cost d'este subsidi. Ya que l'ingrés total de l'empresa es manté igual. El sector en la seua totalitat no està sent subsidiado; sino, alguns usuaris (els qui, se supon, són els menys necessitats) estan subsidiando el consum d'atres usuaris (els supostament més necessitats).
- Subsidis a la producció: Són pagaments corrents, sense contrapartida, que el govern federal fa a les empreses en funció de la seua participació en la producció; empleat com a mig al govern, per a fer més accessibles els preus de mercat d'alguns bens o servicis.
- Subsidis als fills: Són pagaments no reembossables entregats pel pare de família en la finalitat de el "benestar" dels seus fills. És usual vore este tipo de subsidis en els contes de celulars.
Subsidis a l'exportació
Un subsidi a l'exportació és un respal del govern als productes que s'exporten, com un mig per a ajudar a la balança de pagaments del país.[7] Tradicionalment, els economistes han argumentat que els subsidis beneficien als consumidors.
Usha Haley i George Haley varen identificar cóm els subsidis a l'indústria manufacturera proporcionats pel govern chinenc varen alterar els patrons comercials.[8] Haley i Haley varen proporcionar senyes per a mostrar que durant la década posterior a que China es va unir a l'Organisació Mundial del Comerç, els subsidis industrials han ajudat a donar-li a China una ventaja en indústries en les que anteriorment no gojaven de ventages comparatives, com les indústries de l'acer, el vidre, el paper, les autopartes i l'energia solar.[8]
Existix evidència de que algunes organisacions abusen dels subsidis a l'exportació. Per eixemple, alguns exportadors declaren en excés el valor dels seus productes per a beneficiar-se més dels subsidis a l'exportació. Un atre mètoto consistix en exportar un lot de mercaderies a un país estranger, pero el mateix comerciant reimportará les mateixes mercaderies per mig d'una ruta diferent i canviant la descripció del producte per a ocultar el seu orige. Per lo tant, el comerciant es beneficia dels subsidis a l'exportació sense crear valor comercial real per a l'economia. El subsidi a l'exportació com tal pot convertir-se en una política contraproduent i disruptiva.
Subsidis a l'importació
Els subsidis a l'importació són el respal governamental als productes que s'importen. Encara que és menys freqüent que els subsidis a l'exportació, s'utilisen per a reduir el preu per als consumidors dels bens importats. Els subsidis a l'importació tenen diversos efectes segons l'àrea. Per eixemple, els consumidors del país importador estan en millor situació i experimenten un aument en el benestar del consumidor per la disminució del preu dels bens importats, aixina com a la disminució del preu dels bens substituts nacionals. Pel contrari, els consumidors del país exportador experimenten una disminució en el benestar del consumidor per un aument en el preu dels seus bens nacionals. Ademés, els productors del país importador experimenten una pèrdua de benestar per una disminució del preu del ben en el seu mercat, mentres que per un atre costat, els exportadors del país productor experimenten un aument en el benestar per l'aument de la demanda. En última instància, el subsidi a l'importació rara volta s'utilisa perque conduïx a una pèrdua general de benestar del país per una disminució de la producció nacional i una reducció de la producció en tot lo món. No obstant, els subsidis a l'importació poden resultar en una redistribució d'ingressos.[9]
Subsidis a l'ocupació
Un subsidi d'ocupació servix com a incentiu per a que les empreses brinden més oportunitats de treball per a reduir el nivell de desocupació en el país (subsidis a la renda) o per a fomentar l'investigació i el desenroll.[10] En un subsidi d'ocupació, el govern brinda assistència en els salaris.[11] Una atra forma de subsidi a l'ocupació són les prestacions de la seguritat social. Els subsidis a l'ocupació permeten que una persona que rep el benefici goge d'un nivell de vida mínim.
Subsidis fiscals
Els governs poden generar el mateix resultat que obtenen en transferències d'efectiu per mig de beneficis fiscals selectius.[12] Per eixemple, si un govern envia assistència monetària que reembossa el 15% de totes les despeses de salut a un grup que paga el 15% d'imposts sobre la renda, es conseguix exactament el mateix subsidi otorgant una deducció de l'impost a la salut. Els subsidis fiscals també es coneixen com a despeses fiscals.
Els beneficis fiscals a sovint es consideren un subsidi. Com atres subsidis, distorsionen l'economia, els subsidis fiscals també són menys transparents i difícils de desfer.[13]
Subsidis al transport
Alguns governs otorguen subsidis al transport, especialment el transport per ferrocarril i autobús. Estos subsidis servixen per a reduir congestió en el tràfic i la contaminació. Funcionen també com una forma indirecta de subsidiar l'activitat privada i l'ocupació, ya que subsidia el trànsit d'els qui treballen des de les seues llars fins als seus centres d'ocupació.[14] En l'Unió Europea, els subsidis ferroviaris ronden els 73.000 millons d'euros. En China, els subsidis alcancen els 130.000 millons de dólars.[15][16]
Els aeroports de propietat pública també poden rebre subsidis.
En molts països, les carreteres i les carreteres es paguen a través dels ingressos generals, en lloc dels peages o atres fonts dedicades que paguen solament els usuaris de les carreteres, lo que crea un subsidi indirecte per al transport per carretera.
Vore també
Referències
- ↑
- ↑ Myers, N.; Kent, J. (2001). Perverse subsidies: how tax dollars can undercut the environment and the economy, Washington, DC: Island Press. ISBN 978-1-55963-835-7.
- ↑ ASALE, RAE-. «subsidio | Diccionario de la lengua española» (en es). «Diccionario de la lengua española» - Edición del Tricentenario. Consultat el 2020-09-20.
- ↑ «Collins Dictionary of Economics». Consultat el 2013-09-05.
- ↑ Is That a Good State/Local Economic Development Deal? A Checklist (2014-06-03), Naked Capitalism
- ↑ Myers, N.; Kent, J. (2001). Perverse subsidies: how tax dollars can undercut the environment and the economy, Washington, DC: Island Press. ISBN 978-1-55963-835-7.
- ↑ «Collins Dictionary of Economics». Consultat el 2013-09-05.
- ↑ 8,0 8,1 Haley, U.; G. Haley (2013). Subsidies to Chinese Industry, London: Oxford University Press.
- ↑ Suranovic. «Welfare Effects of a VIE/Import Subsidy: Large Country». International Trade Theory and Policy. Consultat el 2018-03-16.
- ↑ «Collins Dictionary of Economics». Consultat el 2013-09-05.
- ↑ «Bonos y Subsidios del Gobierno de Chile». Consultat el 2023-30-06.
- ↑ Is That a Good State/Local Economic Development Deal? A Checklist (2014-06-03), Naked Capitalism
- ↑ «Chapter 3: Subsidy types». Global Subsidies Initiative. IISD. Archivat des de l'original, el 2012-09-05. Consultat el 2015-05-03.
- ↑ «Subsidio de movilidad y compensación para gastos de transporte».
- ↑ «EU Technical Report 2007».
- ↑ «China to Invest $128 Billion in Rail, Push for Global Share».