Senyal analògica

Una senyal analògica és una senyal generada per algun tipo de fenomen electromagnètic; que és representable per una funció matemàtica contínua en la que és variable la seua amplitut i periodo (representant una senya d'informació) en funció del temps. Algunes magnituts físiques comunament portadores d'una senyal d'este tipo són elèctriques com l'intensitat, la tensió i la potència, pero també poden ser hidràuliques com la pressió i tèrmiques com la temperatura. En la naturalea, el conjunt de senyals que percebem són analògiques, aixina la llum, el sò, l'energia etc., són senyals que tenen una variació contínua. Inclús la descomposició de la llum en el arcoíris veem com es realisa d'una forma suau i contínua. Una ona sinusoidal és una senyal analògica d'una sola freqüència. Els voltages de la veu i del video són senyals analògiques que varien d'acort en el sò o variacions de la llum que corresponen a l'informació que s'està transmetent.

Senyal elèctrica analògica

Una senyal analògica és aquella en la que el valor de tensió o voltage és proporcional (o semblant) al valor de l'informació que representa. Una senyal analògica aporta un valor independent per a cada instant de temps. Per contra, una senyal digital només modifica el seu valor cada certa cantitat constant de temps, a un ritme determinat per lo que es denomina velocitat de mostreig. Aixina, en les senyals analògiques es pot determinar el valor del fenomen que les va generar en qualsevol instant de temps. Les senyals digitals en canvi solament representen el valor del fenomen que les va generar cada certa cantitat de temps. Una senyal analògica pot ser contínua o alterna. Serà contínua quan el seu valor de tensió mai canvie de polaridad (o positiu o negatiu). Serà alterna quan el valor de la tensió canvie de polaridad, per eixemple en una ona sinusoidal, la forma de la qual es repetix en el temps i que va incrementant el seu valor en signe elèctric positiu (+) durant mig cicle i disminuint-ho a continuació en signe elèctric negatiu (–) en el mig cicle següent.

Senyal digital com una senyal analògica composta

Basant-se en l'anàlisis de Fourier, una senyal digital és una senyal analògica composta. L'ample de banda és infinit, com es podria intuir. Es pot aplegar a este concepte si s'estudia una senyal digital. Una senyal digital, en el domini del temps, inclou segments horisontals i verticals conectats. Una llínea vertical en el domini de temps significa una freqüència infinita. Mentres que el tram horisontal representa una freqüència zero. Anar d'una freqüència zero a una freqüència infinit (i viceversa) implica que totes les freqüències en mig són part del domini. L'anàlisis de Fourier es pot usar per a descompondre una senyal. Si la senyal digital és periòdica, lo que és rar en comunicacions, la senyal descomposta té una representació en el domini de freqüència en un ample de banda infinit i freqüències discretes. Si la senyal digital és aperiódica, la senyal descomposta encara té un ample de banda infinit, pero les freqüències són contínues.

Desventages en electrònics

Les senyals de qualsevol circuit o comunicació electrònica són susceptibles de ser modificades de forma no desijada de diverses maneres per mig del soroll, lo que ocorre sempre en major o menor mida. Per a solucionar açò la senyal sol ser acondicionada abans de ser processada

La gran desventaja respecte a les senyals digitals és el soroll en les senyals analògiques: qualsevol variació en l'informació és de difícil recuperació, i esta pèrdua afecta en gran mida al correcte funcionament i rendiment del dispositiu analògic. Un sistema de control (ya puga ser un ordenador, etc.) no té capacitat alguna per a treballar en senyals analògiques, de modo que necessita convertir-les en senyals digitals per a poder treballar en elles. (Vejau Conversió analògica-digital)

Eixemple d'un sistema analògic

Un eixemple de sistema electrònic analògic és l'altaveu, que s'ampra per a amplificar el sò de manera que este siga sentit per una gran audiència. Les ones de sò que són analògiques en el seu orige, són capturades per un micròfon i convertides en una chicoteta variació analògica de tensió denominada senyal d'àudio. Esta tensió varia de manera contínua a mida que canvia el volum i la freqüència del sò i s'aplica a l'entrada d'un amplificador llineal. L'eixida de l'amplificador, que és la tensió d'entrada amplificada, s'introduïx en l'altaveu. Est convertix, de nou, la senyal d'àudio amplificada en ones sonores en un volum molt major que el sò original captat pel micròfon.

Sistemes analògics que s'han tornat digitals

Gravacions de video: Un disc versàtil digital de múltiples usos (DVD per les sigles de "Digital Versatile Disc") almagasena video en un format digital altament comprimit denominat MPEG-2. Este estàndart codifica una chicoteta fracció dels quadros individuals de video en un format comprimit semblant al JPEG i codifica cada u dels atres quadros com la diferència entre est i l'anterior. La capacitat d'un DVD d'una sola capa i un sol costat és d'aproximadament 35 mil millons de bits suficient per a gravar casi 2 hores de video d'alta calitat i un disc de doble capa i doble costat té quatre voltes esta capacitat. Gravacions d'àudio: Alguna volta es varen fabricar exclusivament per mig de l'impressió de formes d'ona analògiques sobre cinta magnètica o un acetat (LP), les gravacions d'àudio utilisen en l'actualitat de manera ordinària discs compactes digitals (CD. Compact Discs). Un CD almagasena la música com una série de números de 16 bits que corresponen a mostres de la forma d'ona analògica original es realisa una mostra per canal estereofònic cada 22.7 microsegons. Una gravació en CD a tota la seua capacitat (73 minuts) conté fins a sis mil millons de bits d'informació.

Sistemes que utilisen métodos digitals i analògics

Existixen sistemes que utilisen métodos digitals i analògics, un d'ells és el reproductor de disc compacte (CD). la música en forma digital s'almagasena en el CD. Un sistema òptic de diodos làser llig els senyes digitals del disc quan este gira i els transferix al convertidor digital-analògic (DAC). El DAC transforma els senyes digitals en una senyal analògica que és la reproducció elèctrica de la música original. Esta senyal s'amplifica i s'envia a l'altaveu. Quan la música es va gravar en el CD es va utilisar un procés que, essencialment, era l'invers al descrit, i que utilisa un convertidor analògic digital (ADC, analog-to-digital converter).

Senyals periòdiques

Una senyal periòdica contínua ___* $x (t)$ tiene la característica de que hay un valor positiu 'T' per al cual $x (t) = X (t + T)$ per a todos els valores de 't'. En atres palabras, una señal periódica tiene la propiedad de que no cambia per a un corrimiento de tiempo 'T'. En este caso decimos que $x (t)$ es periódica con periodo 'T'. les señals periódicas continuas surgen en una gran variedad de contextos. Por ejemplo, la respuesta natural de sistemas en els cuals se conserva la energía, como els circuito LC ideals sin disipación d'energía resistiva y els sistemas mecánicos ideals sin pérdida de fricció, són señals periódicas básicas. El período fundamental $T$ ₀ de $x (t)$ és el valor més chicotet de 'T'. Una senyal que no és periòdica se li coneix com aperiódica.

Vore també

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Este artícul conté una traducció derivada de «Señal analógica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.