Anar al contingut

Poverty Point

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Poverty Point

El Poverty Point o Lloc Històric Estatal Poverty Point (en francés: Pointe de Pauvreté; 16 WC 5[1]) és un lloc arqueològic del sur dels Estats Units que salvaguarda un moviment de terra prehistòric de la Cultura de Poverty Point. En 1988 va ser declarat Monument Nacional dels Estats Units —«Poverty Point National Monument»— i en 2014 va ser designat[2] Patrimoni de l'Humanitat de la UNESCO —«Monumental Earthworks of Poverty Point»—. Localisat en el nort-est de Luisiana, es troba a 24,9 km de l'actual riu Mississipi,[3] i està pròxim del poble d'Epps en la Parròquia de West Carroll.

Poverty Point comprén varis moviments de terra i montículs, construïts entre 1650 i 700 a. C. durant el periodo arcaic en Amèrica del Nort, per un grup d'indígenes d'Amèrica de la cultura Poverty Point. La cultura es va estendre uns 160 km a través de la regió de la Delta del Mississipi.[4]

Els propòsits originals del Poverty Point no han segut determinats pels arqueòlecs, encara que han propost vàries possibilitats, incloent que va ser un assentament, un centre comercial i / o un complex religiós ceremonial. El lloc de 3,68 km², encara que no és el més antic d'Amèrica del Nort,[5] ha segut descrit com «el lloc de cerimònies i ocupació de terraplens arcaics més gran i complex que s'haja trobat en Amèrica del Nort» i és un Monument Nacional registrat.[6] El monument va atraure l'atenció dels arqueòlecs a principis del XX, quan se li va donar el nom de Poverty Point d'una plantació propenca. Des de llavors, vàries excavacions professionals han tingut lloc en el lloc. Els experts han alvançat vàries teories sobre el propòsit del montícul, inclosos el religiós i ceremonial. Atres escritors han propost associacions de pseudoarqueologia i de la Nova era.

Descripció del lloc

Mapa del lloc arqueològic de Poverty Point

Poverty Point està construït completament en moviments de terra. El núcleu del lloc medix aproximadament 2 km², encara que les investigacions arqueològiques han demostrat que l'àrea d'ocupació total es va estendre per més de 5 km a lo llarc de la terrat aluvial.[7] La construcció monumental consta d'un grup de sis terraplens concèntrics en cresta, dividits per cinc passadiços que irradien des del centre a la vora del riu. El lloc també té varis montículs tant en l'exterior com en l'interior dels terraplens de l'anell. El nom «Poverty Point» prové de la plantació que una volta va rodejar el lloc.

Sis moviments de terra curvos

La part principal del monument són els sis moviments de terra curvos concèntrics ubicats en la part central del lloc. Cada u està separat del següent per un passadiç pla de terra. Dividint les crestes en tres seccions —anteriorment cinc—, hi ha dos rampes que s'inclinen cap a dins, que conduïx a Bayou Maçon. Cada u dels terraplens de cresta té aproximadament tres peus d'alt.[3] Els arqueòlecs creuen que tenien una altura de cinc peus,[8] pero que han segut desgastats pel llaurat agrícola en els últims sigles. El diàmetro aproximat de la cresta exterior és de tres quartos de milla, mentres que el diàmetro de la cresta interna és d'aproximadament tres octaus de milla.[3][9]

Els montículs A, B i I es troben en una llínea nort-sur.[10] Un fos de baixa elevació, que a voltes du aigua corrent, es troba entre els montículs A i B. És de supondre que les persones de Poverty Point varen transportar terra d'esta àrea per a construir els montículs.[11]

Montícul A (Montícul d'aus)

Montícul A en el Poverty Point (ans que els arbres anaren traslladats).
Senderes, tancats al públic a voltes, fins a la part superior del Montícul A

Junt a estes crestes hi ha atres moviments de terra, principalment montículs de plataformes. El més gran d'estos, el Montícul A, està situat a l'oest de les crestes, i té una forma més o menys en T quan es veu des de dalt. Molts ho han interpretat com en forma de pardal i també com una «illa de la Terra», que representa el centre cosmològic del lloc.

Els investigadors han descobert que el Montícul As va construir en gran rapidea, provablement durant un periodo de menys de tres mesos. Abans de la construcció, la vegetació que cobrix el lloc va ser cremada. D'acort en l'anàlisis de radiocarbono, esta crema va ocórrer entre aproximadament 1450 i 1250 a. C. Els treballadors immediatament varen cobrir l'àrea en una capa de rovina, seguida per l'esforç principal de construcció. No hi ha senyals de fases de construcció o meteorisació de la farcidura del montícul, inclús a nivells microscòpics, lo que indica que la construcció es va desenrollar en un curt periodo i únic esforç massiu.

El volum total, del Montícul A està compost per aproximadament 238,000 metros cúbics de farcidura, lo que ho convertix en el segon montícul de terra més gran —per volum— en l'est d'Amèrica del Nort. És segon en tamany general despuix del Monks Mound de la Cultura misisipiana en Cahokia, construït a partir de 950-1000 en l'actual Illinois prop del riu Mississipi.

Montícul B

Camp del Montícul B

El montícul B, és un montícul de plataforma, es troba al nort i a l'oest dels anells. Baix del montícul es va trobar un os humà enterrat en cendres, una indicació provable de la cremació. Açò sugerix que podria haver segut un túmul funerari, o que l'individu va poder haver segut víctima d'un sacrifici humà.[12]

Passat el Montícul B, està el «Observatori natural», a on els visitants poden observar animals locals, com a rabosots, serps, cervos de coa blanca, armadillos, mapaches i fardes. També s'ha vist un orso negre ocasional.[13]

Passat el Nature Watch, estan els «Northwestern Ridges», una aparència ondulada de terraplens estriats, d'uns dos o tres peus d'altura. L'únic bambú natiu d'Amèrica del Nort, Arundinaria gigantea, d'esta àrea va créixer en rodales grossos coneguts com a canyars, i varen ser utilisats pels primers pobles per a fer canastres i fleches.[14]

Montícul C

El montícul C és l'únic dins de l'àrea de la plaça central del lloc històric. Té 6.5 peus d'alt. La depressió que dividix el montícul va ser causada per un camí de vagons del XIX que es va dirigir cap al nort, al caixco antic de Floyd, Luisiana. El montícul es creu que va ser construït prop 1550 a. C. en setze etapes de desenroll. El setzé nivell va donar al montícul la seua forma de domo final.[15]

Montícul I (Montícul Ballcourt)

El Ballcourt Mound, que també és un montícul de plataforma, és cridat aixina perque «dos depressió superficials en el seu cim aplanada recorden a alguns arqueòlecs les àrees de joc front als objectius de básquetbol a l'aire lliure , no perque han tingut cap revelació sobre l'escena deportiva de Povery Point".[16]

Montículs Dunbar i Lower Jackson

Descripció general del lloc a on es mostra les ubicacions dels montículs Motley i Lower Jackson.

Dins del recint creat pels moviments de terra curvos, es varen ubicar dos plataformes adicionals. El Dunbar Mound tenia vàries peces de pedres precioses desportilladas, lo que indica que la gent solia assentar-se sobre ell i fer joyes.[17] Al sur del centre del lloc es troba el Lower Jackson Mound, que es creu que és el més antic de tots els moviments de terra en el lloc.[3] En l'extrem sur del lloc, el Motley Mound s'eleva 16 m. El montícul cònic és circular i alcança una altura de 7.5 m. Estos tres montículs plataforma són molt més chicotets que els atres.

Designació com a Patrimoni mundial de la UNESCO

En giner de 2013, el Departament de l'Interior dels Estats Units va nomenar Poverty Point per a la seua inclusió en la Llesta del Patrimoni Mundial de la UNESCO. El senador estatal Francis C. Thompson de Delhi en la Parròquia de Richland va dir que l'assunt no és «únicament un assunt local o inclús estatal [pero] d'importància internacional. El prestigi de tindre un Lloc de Patrimoni Mundial en la nostra regió i estat seria de gran importància tant cultural com econòmicament».[18]


En 2013, el vicegovernador Jay Dardenne, el cap del Departament de Cultura, Recreació i Turisme de Luisiana, va solicitar 750,000 $ en fondos estatals d'emergència per a llimitar l'erosió en Poverty Point, llavors candidata a ser Patrimoni de l'Humanitat per la UNESCO. La solicitut va ser feta a la Junta Provisional d'Emergència, que considera els proyectes que sorgixen quan la llegislatura no està en sessió. Dardenne li va demanar a la junta d'emergència que agilitara els fondos abans del començ de la sessió llegislativa del 8 d'abril. Un pla de finançació alternatiu seria que el governador Bobby Jindal incloguera els fondos d'emergència en les assignació regulars de 2013. L'erosió que amenaçava els moviments de terra prehistòrics era causada per Harlin Bayou en la part nort del lloc.[19]

El 22 de juny de 2014, l'UNESCO va aprovar incorporar «Monumental Earthworks of Poverty Point» (que la pròpia UNESCO traduïx a l'espanyol com a «Cerros monumentals de Poverty Point») com a Patrimoni de l'Humanitat en la seua convenció en Doha, Catar. El Tinent Governador Jay Dardenne havia enviat una delegació de dos persones al Mig Orient per a instar a l'inclusió de Poverty Point en este grup, junt en fites culturals com Stonehenge en Anglaterra, Piràmides egipcíaques en Guiza en Egipte i la Gran Muralla China. La designació fa que Poverty Point siga el primer lloc del Patrimoni Mundial en Louisiana i el 22.º en els Estats Units.[2]

Situat en un estret altozano ubicat en la vall del curs inferior del riu Mississipí, el lloc de Poverty Point deu el seu nom al d'una plantació agrícola del sigle XIX que es troba en les seues rodalies. Es tracta d'un vast conjunt de cerros monumentals que comprén cinc montículs, sis crestes concèntriques de forma semielíptica, una esplanada central i vestigis d'una calçada. La seua creació, que data del periodo 3.700-3100 a.C., va ser obra d'un poble de caçadors-peixcadors-recolectors. Els treballs d'investigació realisats fins ara no han permés determinar si este conjunt eixercitava una funció d'assentament humà permanent, o si es tractava d'un lloc d'acampament temporal utilisat solament en el transcurs de celebracions rituals o fires. Poverty Point és un eixemple notable de tècnica de construcció en terra en la regió d'Amèrica del Nort, que no seria superada fins a uns 2.000 anys més tart, per lo manco.
«Cerros monumentals de Poverty Point», descripció[20]

Vore també

Referències

  1. ↑ Referència trinomial de la Smithsoniam Institution per a identificar de modo únic els llocs arqueològics en Estats Units.
  2. ↑ 2,0 2,1 Greg Hilburn. «A first for Louisiana: Poverty Point selected as World Heritage site». Monroe News-Star. Archivat des de l'original, el 22 de juny de 2014. Consultat el 18 de febrer de 2018.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Milner 44-50
  4. ↑ Gibson, PhD, Jon L. (2001). «Poverty Point: The First Complex Mississippi Culture» (en anglés). Archivat des de l'original, el 7 de decembre de 2013. Consultat el 17 de febrer de 2018.
  5. ↑ Fagan, Brian M. 2005. Ancient North America: The Archaeology of a Continent, Fourth Edition. Nova York. Thames & Hudson Inc. p. 390.
  6. ↑ "Poverty Point"
    • Archivat el 29 de abril de 2015 archivat en Wayback Machine., National Historic Landmarks Program, National Park Service
  7. ↑ Kidder, Tristram R.; Ortmann, Anthony L.; Arc, Llig J.(novembre de 2008).«Poverty Point and the Archaeology of Singularity».Society for American Archaeology.8(5): 9–12.
  8. ↑ Louisiana – Department of Culture, Recreation & Tourism
  9. ↑ Gibson (2000:80)
  10. ↑ Gibson (2000:98-99)
  11. ↑ Driving Guide, "Poverty Point State Historic Site, Epps, Louisiana", p. 4
  12. ↑ Gibson (2000:86-87)
  13. ↑ Driving Guide, p. 7
  14. ↑ Driving Guide, p. 8
  15. ↑ Driving Tour, p. 9
  16. ↑ Gibson (2000:85)
  17. ↑ Gibson (2000:88-89)
  18. ↑ Greg Hilburn. «Geopolitics threaten Poverty Point's fate: US in arrears to UNESCO, which decidixes World Heritage Sites, July 16, 2013». The Monroe News-Star. Consultat el 17 de febrer de 2018.
  19. ↑ «Marsha Shuler, "Poverty Point erosió funds sought", 28 de març de 2013». Baton Rouge Morning Advocate. Consultat el 29 de març de 2013.
  20. ↑ http://whc.unesco.org/es/list/1435

Bibliografia

  • nps.gov
  • crt.state.la
  • met.museum
  • Gibson, Jon L. (2000). The Ancient Mounds of Poverty Point: Plau of Rings. Gainesville, Florida: University Press of Florida.
  • Milner, George R. (2004). The Moundbuilders: Ancient Peoples of Eastern North America. London: Thames & Hudson Ltd.