Pou Figaredo

El pou Figaredo és una emblemàtica explotació de carbó ya clausurada situada en el concejo asturià de Mieres, Espanya. És en realitat l'unió de dos mines diferents, el Pou Sant Vicente i el pou Sant Inocencio.
Història
El pou està situat en la població de Cortina, en la parròquia mierense de Figaredo. Juan Inocencio Fernández Martínez de Vega (més tart va canviar el seu nom per Ignacio Figaredo), ascendent de Rodrigo Temps Figaredo,[1] es va encarregar de l'empresa del seu pare que explotava diferents concessions mineres en el Valle de Turón.[2] Gràcies al seu èxit empresarial i el rendiment de les mines, aplegaria a l'èlit econòmica i política del Principat.
En 1871 s'instala en les seues vies un modern sistema de transport, “tramvia de Vedat Pau”, per a dur el carbó fins al cargadero del FC del Nort. També va modernisar les explotacions en un lavadero mecànic i bateria de coque. La seua estirp es va fer en numeroses indústries mineres i acabarien fundat el Banc d'Oviedo i el Gijonés de Crèdit. En 1932 queda constituïda l'empresa Mines de Figaredo SA. Fins a llavors l'explotació del carbó es feya de forma horisontal en la montanya. En la constitució de l'empresa comença la aprofundiment en vertical del pou Sant Vicente, que va aplegar a alcançar els 500 metros baix la superfície. Més tart es profundisa Sant Inocencio i s'amplien significativament durant la década de 1950. Tenien el seu propi cargadero de carbó en Santullano, prop de la vila de Mieres, per a dur el seu carbó fins a la Fàbrica d'armes de Trubia.
L'empresa va entrar en crisis en 1978 davant la falta de modernisació, donant lloc a numerosos conflictes en els treballadors que aplegarien a traslladar-se als carrers de Madrit a l'any següent. Va passar a dependre del Institut Nacional d'Indústria en 1980 i fins a 1997 no s'integraria en Hunosa, sent l'última mina hullera asturiana en fer-ho. Va tirar el tancament en 2007, recolocando en atres explotacions als seus treballadors.[3] En 2016, realisant una inspecció en la zona de escombrera de cara a un nou proyecte econòmic per a aprofitament forestal per part de Hunosa, es varen trobar uns restants arqueològics.[4]
Descripció
En el recint es troben numerosos restants testimonie de l'activitat que es va desenrollar en l'entorn durant décades. Els restants conservats més antigues daten de 1902. Destaquen alguns dels seus bens:[5]
- Solsida I: bocamina construïda a pur de sellars a través de la qual s'accedia a la montanya.
- Solsida II: construït en rajola massiça, conserva la via d'accés per a vagonetes.
- Casa de màquines estajava la potent màquina d'extracció. El seu interior, ampli, allumenat i diàfan, se sostenen per mig d'un gran joc de voltons i arcs parabòlics. Forma un conjunt d'edificis racionalistes junt en les oficines, compressors, etc.
- Castillete i pabelló d'embarque: medix 40 metros d'altura, un dels més alts d'Astúries, construït en acer laminado i soldat.
- Torre d'extracció: la potent torre d'extracció és una de les quatre que es conserven en les valls mineres d'Astúries (junt en Santa Eulalia, Mosquitera i Santiago). Medix 48 metros d'altura i la seua maquinària és de la casa Siemens.
- Fumeral de les bateries de coque: Fumeral cilíndric de perfil troncopiramidal, de composició nervada coronada per anell. Permetia l'evacuació de fums del procés de coquisació.
En l'entorn es conserva ademés numerós patrimoni social com a vivendes per a treballadors i el chalet de Figaredo, construït per l'arquitecte Enrique Bustelo.
Referències
- ↑ «Tanca el pou Figaredo», El País, 30 de juny de 2007. Consultat el 1 de maig de 2020.
- ↑ «Figaredo, el pou miner dels Fernández». El blog d'Antón Saavedra. Consultat el 1 de maig de 2020.
- ↑ «L'últim relleu de Figaredo posa fi a més de dos sigles de mineria en la vall de Turón», La Nova Espanya, 30 de juny de 2007. Consultat el 1 de maig de 2020.
- ↑ «Un castre romà en el pou Figaredo», El Comerç, 3 de juliol de 2016. Consultat el 1 de maig de 2020.
- ↑ «Pou Figaredo». Ajuntament de Mieres. Consultat el 1 de maig de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pozo Figaredo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.