Palau arzobispal de Kroměříž
El palau arzobispal de Kroměříž (en alemán: Schloss Kremsier, o Arcibiskupský zámek) en Kroměříž, República Checa, solia ser la residència principal dels bisbes i des de 1777 arquebisbes d'Olomouc.
La primera residència en el lloc va ser fundada pel bisbe Stanislas Thurzo en 1497. L'edifici era d'estil gòtic tardà, en una certa cantitat de detall renaixentista. Durant la Guerra dels Trenta Anys, el castell va ser saquejat per l'eixèrcit suec (1643).
No va ser fins a l'any 1664 quan un bisbe de la poderós família Liechtenstein va encarregar a l'arquitecte Filiberto Lucchese la renovació del palau en un estil barroc. El monument principal de l'obra de Lucchese en Kroměříž és el Jardí de recree en frente de el castell. A la mort de Lucchese en 1666, Giovanni Pietro Tencalla va completar la seua obra en el jardí formal i va fer que es reconstruïra el palau en un estil que recordava a l'escola turinesa a la que pertanyia.
En acabant de que el castell fora devorat per un gran fòc en març de 1752, dos artistes imperials destacats, Franz Anton Maulbertsch i Josef Stern, varen aplegar a la residència per a decorar els salons del palau en la seua obra. Ademés de les seues pintures, el palau encara alberga una colecció d'art, generalment considerada la segona del país, despuix de la Galeria Nacional de Praga, que inclou l'última pintura mitològica de Tiziano, El castic de Marsias. La part principal de la colecció va ser adquirida pel bisbe Karel en Colónia en 1673. El palau també conté un sobreixent archiu musical i una biblioteca de 33.000 volums.
l'Unesco va incloure el palau i el jardí dins de la llista de llocs Patrimoni de la Humanitat en 1998.[1] Com explica l'informe de la nominació, «el castell és un eixemple bo pero no sobreixent d'un tipo de residència aristocràtica o principesca que ha sobrevixcut àmpliament en Europa. El Jardí de Recree, pel contrari, és un eixemple molt rar i pràcticament intacte d'un jardí barroc».[2] A banda dels parterres formals hi ha també un jardí anglés de el XIX, que va resultar danyat durant les inundacions de l'any 1997.
Els interiors del palau varen ser usats àmpliament per Miloš Formen com plató representant del Palau Imperial de Hofburg de Viena durant la filmació de Amadeus (1984), basada en la vida de Wolfgang Amadeus Mozart (qui de fet mai va visitar Kroměříž). La principal cambra d'audiències va ser també usada en el rodage de Amor immortal (1994), en l'escena de concert de piano.
Referències
- ↑ «Gardens and Castle at Kroměříž». UNESCO Culture Sector. Consultat el 21 de giner de 2013.
- ↑ Unesco. «World Heritage List - Kromeríz (Czech Republic)» (en anglés i francés). Consultat el 8 de setembre de 2009.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Palau arzobispal de Kroměříž.- Fotografies del castell de Kroměříž
- Gira virtual de QTVR per Kromeriz
- Este artícul conté una traducció derivada de «Kroměříž Archbishop's Palace» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Referències
- Proyecte:Artículs en texts en atres idiomes
- Idioma chec
- Llengües del món
- Castells de la República Checa
- Palaus arzobispales
- Palaus barrocs de la República Checa
- Edificis i estructures de la regió de Zlín
- Arquitectura de la República Checa del sigle XVIII
- Patrimoni de la Humanitat en la República Checa
- Cultura de la regió de Zlín
- Patrimoni de l'Humanitat