Anar al contingut

Oferta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Un eixemple de curva d'oferta no llineal

En economia, la oferta[1] es definix com la cantitat de bens o servicis que els productors estan disposts a vendre en el mercat a un determinat preu, durant un periodo de temps específic.[2]

La relació entre les distintes cantitats oferides i els nivells de preus es representa per mig de la curva d'oferta, que mostra gràficament cóm varia la cantitat oferida quan canvia el preu, mantenint-se constants les demés variables. És important distinguir entre la curva d'oferta en el seu conjunt i la cantitat oferida, que correspon a un punt específic de dita curva i reflectix la cantitat que els productors estan disposts a vendre a un preu concret.[3]

En el sistema d'economia de mercat s'admet que el preu i la cantitat oferida està determinat per un equilibri entre l'oferta i la demanda (en mercats no competitius o que presenten fallos de mercat poden intervindre atres factors adicionals).

En macroeconomia, l'oferta de diners és la cantitat d'actius altament líquits disponibles en el mercat monetari, que està determinada o influenciada per l'autoritat monetària d'un país. Açò pot variar segons el tipo d'oferta de diners que s'estiga discutint. M1, per eixemple, s'usa comunament per a referir-se a diners llimitats, monedes, efectiu i uns atres equivalents de diners que es poden convertir a moneda casi a l'instant. En contrast, M2 inclou tot M1, pero també inclou depòsits a curt determini i certs tipos de fondos de mercat.


Mecanisme d'oferta i demanda

Per a explicar el mecanisme d'oferta i demanda, resulta útil considerar el cas d'un mercat d'un únic be. Suponga's que els plans de cada comprador i cada venedor són totalment independents dels de qualsevol atre comprador o venedor. D'esta forma s'assegura que cada u dels plans dels venedors depenga de les propietats objectives del mercat i no de conjectura sobre possibles comportaments dels demés. En estes característiques es podria tindre un mercat en competència perfecta, en el sentit de que hi ha un número molt gran de compradors i venedors, de manera que cada u realisa transaccions que són menudes en relació en el volum total de les transaccions.

En una situació aixina, s'assumix freqüentment, que la cantitat oferida pels fabricants o productors d'un determinat be depén de varis factors que provoquen increments o disminució de la cantitat oferida per l'oferente. Estos factors són el preu del producte, el preu dels factors que intervenen en la producció d'eixe be, l'estat de la tecnologia existent per a produir eixe producte, i les expectatives que tinguen els empresaris sobre el futur del producte i del mercat.

En un mercat real, la situació és més complexa, existiran bens complementaris i bens substitutius, fallos de mercat i aliances d'agents i inclús monopsonios, monopolis i oligopolis que fan que la situació puga aplegar a ser molt complexa.


El preu del producte

D'acort en el model neoclàssic de l'oferta en una situació de competència perfecta, el preu del producte és el factor fonamental que determina la cantitat que un fabricant oferix del seu producte, quan el preu és alt la venda d'eixe producte es fa més rendable i per tant la cantitat oferida del mateix és més elevada. Si el preu del be disminuïx la rendabilitat esperada per la venda disminuïx i per tant la cantitat que els fabricants estan disposts a vendre. A títul d'eixemple, quan puja el preu d'un be, supongam el cas d'un pintor que elabora quadros, cada quadro ho ven per 100 € i ell en eixes condicions treballa 5 hores al dia durant 4 dies a la semana. Si el preu dels seus quadros puja de 100 a 1000 €, estarà dispost a treballar més hores cada dia i renunciar a algun dia festiu. Si el preu alcançara 10 000 € per quadro, provablement contractaria a una persona per a que li preparara els llenços, les pintures i els materials, per a aixina poder elaborar i vendre més quadros cada dia. Naturalment en presència de situacions de competència no perfecta el comportament dels ofertante pot aplegar a ser prou diferent de lo explicat anteriorment.

L'oferta és la cantitat de productes i servicis que els venedors volen i poden vendre en el mercat a un preu i en un periodo de temps determinat, per a satisfer necessitats o desijos i sobre cada una d'elles. En economia, es definix l'oferta com aquella cantitat de bens o servicis que els productors estan disposts a vendre als distints preus de mercat. Cal diferenciar l'oferta del terme cantitat oferida, que fa referència a la cantitat que els productors estan disposts a vendre a un determinat preu. El sistema d'economia de mercat, descansa en el lliure joc de l'oferta i la demanda. Centrant-nos en l'estudi de l'oferta i la demanda en un mercat d'un determinat be. Supongam que els plans de cada comprador i cada venedor són totalment independents dels de qualsevol atre comprador o venedor. D'esta forma nos assegurem que cada u dels plans dels venedors depenga de les propietats objectives del mercat i no de conjectura sobre possibles comportaments dels demés. En estes característiques tindrem un mercat perfecte, en el sentit de que hi ha un núme ro molt gran de compradors i venedors, de manera que cada u realisa transaccions que són menudes en relació en el volum total de les transaccions.

La cantitat oferida pels fabricants o productors d'un determinat be depén de varis factors que provoquen increments o disminució de la cantitat oferida per l'oferente. Estos factors són el preu del producte, el preu dels factors que intervenen en la producció d'eixe be, l'estat de la tecnologia existent per a produir eixe producte i les expectatives que tinguen els empresaris sobre el futur del producte i del mercat.


composta de diversos factors que afecten tant la cantitat com el preu d'un ben. És important recordar que els productors sempre busquen maximizar utilitats a menors costs, per tant, el productor sempre buscarà produir aquells bens que reporten la major utilitat possible i tinguen el menor cost de producció.

El preu dels factors productius. Quan pugen els preus dels factors que intervenen en la producció d'un be, com pot ser l'energia, les matèries primeres o la mà d'obra, la producció del ben referit es fa menys rendable per lo que les empreses fabricants oferixen menys cantitat de producte . Per tant la cantitat oferida d'un ben està relacionada negativament en el preu dels factors utilisats. Per a efectes pràctics, podem observar lo que succeïx quan canvien els preus dels factors de producció:


Qx=f(Px,Py,Pi,O,T,K,…)

A on:

<math>Q_x</math> cantitat oferida del ben x.
<math>Px</math> preu del ben x (despuix d'imposts i subvenciones).
<math>P_i</math> preu dels insumos.
<math>O</math> objectius dels productors.[4]
<math>T</math> estat de la tecnologia de producció usada.
<math>K</math> dotació de capital per a la producció del ben.

Per tant en variar el preu d'algun dels factors de la producció, es vorà afectada la cantitat que es produïx del ben. És dir, que es produirà un desplaçament en la curva d'oferta, a on al mateix preu es produirà menys si els factors aumenten de preu i si els factors disminuïxen el seu preu, es produirà més de dit be.


Està composta de diversos factors que afecten tant la cantitat com el preu d'un ben. És important recordar que els productors sempre busquen maximizar utilitats a menors costs, per tant, el productor sempre buscara produir aquells bens que reporten la major utilitat possible i tinguen el menor cost de producció. El preu dels factors productius. Quan pugen els preus dels factors que intervenen en la producció d'un be, com pot ser l'energia, les matèries primeres o la mà d'obra, la producció del ben referit es fa menys rendable per lo que les empreses fabricants oferixen menys cantitat de producte . Per tant la cantitat oferida d'un ben està relacionada negativament en el preu dels factors utilisats. Per a efectes pràctics, podem observar lo que succeïx quan canvien els preus dels factors de producció:


Qx=f(Px,Py,Pi,O,T,K,…)

A on:

<math>Q_x</math> cantitat ofreciada del ben x.
<math>Px</math> preu del ben x (despuix d'imposts i subvenciones).
<math>P_i</math> preu dels insumos.
<math>O</math> objectius dels productors.
<math>T</math> estat de la tecnologia de producció usada.
<math>K</math> dotació de capital per a la producció del ben.

Per tant en variar el preu d'algun dels factors de la producció, es vorà afectada la cantitat que es produïx del ben. És dir, que es produirà un desplaçament en la curva d'oferta, a on al mateix preu es produirà menys si els factors aumenten de preu i si els factors disminuïxen el seu preu, es produirà més de dit be.


Vore també

Referències

  1. ↑
  2. ↑ Samuelson, Paul A.; Nordhaus, William D. (2010). Economía, 19ª edició, McGraw-Hill, p. 51. ISBN 978-0071318214.
  3. ↑ Krugman, Paul; Wells, Robin (2007). Introducción a la economía, Reverté, pp. 82-84. ISBN 978-84-291-4369-9.
  4. ↑ Quiroga, Fabian (29 de julio de 2019). «Comprende los elementos del costo de producción» (en es). TU ECONOMÍA FÁCIL. Consultat el 29 de julio de 2019.

Enllaços externs