Odorisació
L'odorisació és un procés pel qual se li afig un odorante a un gas. El tipo més comú és el que afig mercaptano líquit als sistemes de distribució de gas natural per a que les fugues es puguen detectar fàcilment. S'han utilisat atres tipos per a extintors de diòxit de carbono i per a la seguritat minera.
Odorisació de gas natural
La odorisació del gas natural poden variar des d'una simple mecha en un recipient fins a un equip computarizado que controla la cantitat de odorante en funció del cabal, rastreja la cantitat de odorante en l'inventari i emet una alarma quan no s'injecta odorante en la corrent de gas.[1]
Les olors utilisades per al gas natural varien d'un país a un atre, depenent de les regulacions de distribució de gas. Alguns odorisants contenen sofre, que es oxida a diòxit de sofre quan el gas es crema.
Els odorantes que contenen sofre inclouen els següents:
- Terbutiltiol (TBM), ingredient principal en moltes mescles de odorantes de gas.
- Tetrahidrotiofeno (THT), utilisat com odorante per a gas natural, generalment en mescles que contenen terbutiltiol.
- El 2-propanotiol, comunament conegut com isopropilmercaptano (IPM), s'utilisa com odorante per a gas natural, generalment en mescles que contenen terbutiltiol.
- Etanotiol (EM), comunament conegut com etilmercaptano, s'utilisa en el gas licuado de petròleu (GLP) i té un olor aliáceo, a durian o a repollo cuit.
- Metanotiol, comunament conegut com metilmercaptano, s'afig al gas natural com odorante, generalment en mescles que contenen metà. La seua olor recorda al d'ous podridos o repollo.
- Sulfur de dimetilo (DMS), un component de l'olor que es produïx en cuinar certes verdures, en particular la dacsa, el repollo, la remolacha i els mariscs.
Els odorantes que no contenen sofre inclouen els següents:
- Acrilato de metilo (MA)
- Acrilato d'etil (EA)
- Metiletilpirazina,[2] l'olor de varis aliments, inclosos el café i els vins.
Tipos de odorisació
Odorisació per mecha
Els odorantes per mecha poden ser molt menuts, capaços de odorizar el gas per a un sol client, o inclús models molt més grans, capaços de odorizar el gas per a una chicoteta ciutat (10,000 MCF). En este tipo de odorisació s'utilisa una mecha molt similar a la d'una llàntia de querosén. El odorante s'aspira des del recipient fins a la corrent de gas. L'eficiència d'estos odorantes pot vore's afectada per factors com el cabal de gas i la temperatura, que afecten la velocitat de vaporisació de l'odorante. El manteniment regular és essencial per a evitar la contaminació de la mecha i garantisar una odorisació uniforme.[3][4]
Odorisació per derivació d'absorció
Els odorantes de derivació per absorció (absorption bypass) prenen una part del fluix de gas, la cantitat del qual depén del cabal en la llínea, i la fan passar a través d'un tanc que conté odorante líquit. El gas passa per damunt del líquit. Existixen variants a on s'utilisen meches per a aumentar la vaporisació de l'odorante.[5][4]
Odorisació per injecció líquida
Per a sistemes de gran volum (i alguns de menor volum), s'utilisa la odorisació per injecció líquida. En este procés, es van afegint chicotetes cantitats de odorante líquit al gas en moviment. Una bomba que es puga controlar per a obtindre el ranc de taxes d'adició necessari és un aspecte fonamental d'este tipo de odorante. El control computarizado per a monitorear els cabals i variar la taxa d'injecció és una part important de les versions més modernes. Les versions anteriors utilisaven diversos esquemes per a controlar el nivell de odorisació.[4]
El odorante de gas natural Peerless va ser el primer eixemple d'este tipo, sent reconegut com una fita de l'ingenieria mecànica per la Societat Americana d'Ingeniers Mecànics en 1992. Es diu que este odorizador es va desenrollar en resposta a l'explosió de la New London School ocorreguda en març de 1937. El seu primer enviament va ser en juliol de 1937. Este sistema va solucionar dos dels principals problemes dels dispositius anteriors: va evitar les fugues en els sagells de l'eix al encapsular tota l'unitat dins d'un recipient a pressió i va afegir odorante proporcional al fluix de gas per mig d'un medidor de gas per a accionar la bomba de odorisació.[6]
Referències
- ↑ Meyer, Winston C. "Small Station Odorizers" (1993). Gerald G. Wilson & Amir A Attari (ed.). Odorization III, Chicago, IL: Institute of Gas Technology, pp. 45–58. ISBN 0910091897.
- ↑ Mitch. «Comprehensive Guide to Natural Gas Odorizers: Ensuring Safety and Efficiency» (en en). Burgess Pipeline. Consultat el 2025-01-23.
- ↑ Mitch. «Understanding Wick Odorizers for Natural Gas Odorization» (en en). Burgess Pipeline. Consultat el 2025-01-23.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «A Comprehensive Review of Classic and Modern Natural Gas Odorants».Iranian Journal of Chemistry and Chemical Engineering (IJCCE).43(7)
- 2831-2854.Consultat el 25-11-2025.
- ↑ «Comprehensive Guide to Natural Gas Odorizers: Ensuring Safety and Efficiency» (en en). Burgess Pipeline. Consultat el 2025-11-25.
- ↑ «Peerless Type "M" Odorizer». The American Society of Mechanical Engineers. Archivat des d'el original, el 2012-08-13. Consultat el 2012-08-06.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Odorización» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.