Anar al contingut

Nunciatura apostólica en Polònia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Nunciatura apostólica en Polònia

La Nunciatura apostólica en Polònia és la missió diplomàtica permanent de la Santa Sèu davant la República de Polònia i, al mateix temps, la representació del papa davant l'Iglésia catòlica en Polònia. El cap de missió rep el títul de nuncio apostólico i té ranc d'embaixador extraordinari i plenipotenciario. La sèu es troba en Varsòvia, en Allunta Jana Chrystiana Szucha 12, un dels districtes diplomàtics de la capital polaca.[1][2]

La nunciatura de Polònia és una de les més antigues d'Europa: els seus orígens com a representació permanent es remonten a 1555 en l'enviament del bisbe Alojzy (Luigi) Lippomano. Abans de les particions de finals del XVIII, la nunciatura va funcionar de forma continuada fins a 1796. Despuix de la restauració de l'Estat polac en el XX, va ser restablida com a nunciatura resident en 1919. Juan Pablo II va recordar en 1991 que esta missió “és una de les més antigues d'Europa” en dirigir-se al Cos Diplomàtic en la pròpia sèu de la nunciatura en Varsòvia.[3][4]

Des del 8 d'agost de 2023 el nuncio apostólico en Polònia és l'arquebisbe italià Antonio Guido Filipazzi, nomenat per Francisco i acreditat com 74.º nuncio resident en el país.[5][6]

Història

Orígens (sigles XVI–XVIII)

Les relacions diplomàtiques entre Polònia i la Santa Sèu es remonten a l'inici del XV, pero el primer representant papal conegut en funcions estables de llegat va ser el bisbe Zacharias Ferreri, que va actuar com enviat en el Regne de Polònia des de 1519.[3] La nunciatura com a representació permanent es considera fundada en 1555, quan el papa Juliol III va nomenar al bisbe veronés Alojzy Lippomano (Aloisius Lippomano) com nuncio davant el Regne de Polònia i el Gran Ducado de Lituània.[7][8]

En la Mancomunidad de Polònia-Lituània, la nunciatura es va convertir en una presència diplomàtica singular en el panorama europeu: un representant pontifici casi permanent davant una monarquia electiva, en fort pes en les relacions entre la Santa Sèu i el nort d'Europa.[9] La residència dels nuncios es va situar en distints immobles de Varsòvia i les seues afores, entre ells el monasteri dels teatinos en el carrer Długa i el palau dels arquebisbes de Gniezno en Skierniewice.[3]

La continuïtat de la nunciatura es va interrompre despuix de la Tercera partició de Polònia (1795). L'últim nuncio de la Primera República, Lorenzo (Laurentius) Litta, va abandonar Polònia en març de 1797, quan l'Estat polac va deixar d'existir com a subjecte sobirà entre els seus veïns imperials.[10]

Restabliment despuix de l'independència (1918–1939)

En 1918, encara ans que la restauració de l'Estat polac es consolidara despuix de la Primera Guerra Mundial, l'arquebisbe de Varsòvia, Aleksander Kakowski, membre del Consell de Regència, va solicitar a Benedicto XV l'enviament d'un representant pontifici a Varsòvia.[3]

El 25 d'abril de 1918, Achille Ratti, futur Pío XI, va ser nomenat visitador apostólico per a Polònia, Rússia i els Estats bàltics; el 6 de juny de 1919, el papa ho va designar nuncio apostólico en Polònia, restablint de facto la nunciatura com a missió resident davant la recent renaixcuda Segona República Polaca. Ratti va residir primer en el palau arzobispal del carrer Miodowa i despuix en la casa parroquial de Sant Alejandro, en el carrer Książęca 21.[11] Despuix del seu nomenament com a arquebisbe de Milà en 1921, Ratti va abandonar Polònia.

Entre els jóvens colaboradors de la nunciatura en este primer periodo d'entreguerras va figurar també el llavors sacerdot Giovanni Battista Montini, futur Pablo VI. En 1923 va ser enviat a Varsòvia per a una breu experiència diplomàtica com secretari o agregat de la representació pontifícia, a on va servir durant uns cinc mesos, entre la primavera i l'autumne d'eixe any, abans de ser cridat de nou a Roma per a continuar el seu treball en la Secretaria d'Estat de la Santa Sèu.[12]

El seu successor, l'arquebisbe Lorenzo Lauri, va instalar la nunciatura primer en la residència de Książęca 21 i, a partir de decembre de 1924, en el nou palau de la nunciatura en Allunta Szucha, adquirit pel episcopado polac per a este fi.[11] En els anys següents varen eixercir com nuncios Francesco Marmaggi (1928-1936) i Filippo Cortesi (1936-1939). Este últim va tindre que abandonar precipitadamente Varsòvia el 5 de setembre de 1939, pocs dies despuix de l'inici de l'invasió alemana, sense tornar a residir en el país, encara que va conservar el títul de nuncio fins a la seua mort en 1947.[3][13]

Periodo comuniste i us de l'edifici pel Primat (1945–1989)

Despuix de la Segona Guerra Mundial i en el context de l'establiment de la República Popular de Polònia, no va haver nuncio resident en el país. La Santa Sèu va mantindre contactes a través de vies no formals, mentres que l'edifici de la nunciatura en Allunta Szucha va ser destinat a residència del Primat de Polònia. La moradura Stefan Wyszyński, arquebisbe de Varsòvia i primat, es va instalar en l'antiga nunciatura el 14 de febrer de 1949, traslladant allí la seua oficina fins a finals de 1952, abans de retornar al palau arzobispal de Miodowa despuix de la seua restauració.[11]

Durant les décades següents l'edifici va ser administrat per la Companyia de Jesús i somés a diverses obres de rehabilitació, finançades en gran part per les diòcesis polaques i donants particulars. En vespres de la visita de Juan Pablo II a Varsòvia en juny de 1991 es varen accelerar les obres per a adaptar la residència a l'acolliment del pontífex i del seu sèquit, lo que va permetre que la nunciatura recuperara plenament la seua funció representativa.[11]

Restabliment de la nunciatura resident (des de 1989)

La presència d'un nuncio resident es va restablir en autumne de 1989, quan l'arquebisbe Józef Kowalczyk va ser nomenat representant de la Santa Sèu en Polònia, en un moment de transició política i de caiguda del règim comuniste.[3] Durant el seu llarc mandat (1989-2010), Kowalczyk va acompanyar la profunda reorganisació de l'estructura eclesiàstica en el país, que va culminar en la constitució apostólica Totus Tuus Poloniae populus de Juan Pablo II (25 de març de 1992), i va negociar en les autoritats la firma del Concordato entre la Santa Sèu i la República de Polònia, subscrit en 1993 i ratificat en 1998.[14][3]

Kowalczyk va deixar el càrrec en ser nomenat arquebisbe de Gniezno i primat de Polònia en 2010. Li varen succeir l'arquebisbe Celestino Migliore (2010-2016), l'arquebisbe Salvatore Pennacchio (2016-2023) i, des de 2023, l'arquebisbe Antonio Guido Filipazzi.[15][16]

Sèu

La nunciatura està situada en Allunta Jana Chrystiana Szucha 12, en el districte de Śródmieście (Varsòvia), zona a on es concentren varis ministeris i embaixades. L'immoble, adquirit en els anys vint del XX, va ser adaptat com a residència i oficines de la missió pontifícia. Diverses fonts diplomàtiques i cartogràfiques ho descriuen com la “Apostolic Nunciature to Poland”, en funcions d'embaixada de la Santa Sèu davant l'Estat polac.[1][17][18]

La residència inclou la vivenda del nuncio, una capella i espais de treball i recepció. Durant el periodo comuniste l'edifici va albergar temporalment la residència i oficina del Primat de Polònia, lo que va incrementar la seua importància simbòlica per a l'Iglésia local.[11]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Nuncjatura Apostolska w Polsce (ed.): «The Apostolic Nunciature in Poland – Contact» (en en). Consultat el 2025-11-30.
  2. ↑ GCatholic. org (ed.): «Apostolic Nunciature – Poland» (en en). Consultat el 2025-11-30.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Nuncjatura Apostolska w Polsce (ed.): «The History of the Apostolic Nunciature in Poland» (en en). Consultat el 2025-11-30.
  4. ↑ Santa Sede (ed.): «Apostolic Journey to Poland: Address to the Diplomatic Corps» (en en). Consultat el 2025-11-30.
  5. ↑ Nuncjatura Apostolska w Polsce (ed.): «CV of the Apostolic Nuncio – Archbishop Antonio Guido Filipazzi» (en en). Consultat el 2025-11-30.
  6. ↑ Konferencja Episkopatu Polski (ed.): «Archbishop Antonio Guido Filipazzi Has Handed His Credentials to The President of The Polish Bishops’ Conference» (en en). Consultat el 2025-11-30.
  7. ↑ Nuncjatura Apostolska w Polsce (ed.): «A list of Apostolic Nuncios to Poland» (en en). Consultat el 2025-11-30.
  8. ↑ (1990).«Acta Nuntiaturae Polonae, vol. I».
    193-339.
  9. ↑ (2021).«The History of the Apostolic Nunciature in Poland and the Role of the Nuncio in Diplomacy».International Journal of Diplomacy and Economy.Consultat el 2025-11-30.
  10. ↑ Biblioteka Nauki (ed.): «Història Nuncjatury Apostolskiej w Polsce i rola nuncjusza w dyplomacji» (en pl). Consultat el 2025-11-30.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 Nuncjatura Apostolska w Polsce (ed.): «Residence of the Apostolic Nunciature in Poland» (en en). Consultat el 2025-11-30.
  12. ↑ «Nella Nunziatura Apostolica è stato presentato il francobollo a ricordo del servizio vaig donar Paolo VAIG VORE in Polònia» (en it). Konferencja Episkopatu Polski. Consultat el 2025-11-30.
  13. ↑ «[1]», Przegląd Prawa Wyznaniowego. Consultat el 2025-11-30 (en pl).
  14. ↑ (1993).«Acta Apostolicae Sedis».LXXXV
    1133-1143.
  15. ↑ Nuncjatura Apostolska w Polsce (ed.): «Home – Archbishop Salvatore Pennacchio, Apostolic Nuncio in Poland» (en en). Consultat el 2025-11-30.
  16. ↑ Nuncjatura Apostolska w Polsce (ed.): «CV of the Apostolic Nuncio» (en en). Consultat el 2025-11-30.
  17. ↑ Mapcarta (ed.): «Apostolic Nunciature – Warsaw» (en en). Consultat el 2025-11-30.
  18. ↑ Visa-to-Travel. com (ed.): «Vatican Apostolic Nunciature in Warsaw, Poland» (en en). Consultat el 2025-11-30.

Bibliografia


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Nunciatura_apostólica_en_Polònia&oldid=1212003»