Anar al contingut

Nuestra Señora de Pontmain

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Nuestra Señora de Pontmain


Nuestra Señora de Pontmain, també cridada La nostra Senyora de l'Esperança (en francés, Notre-Dona'm de Pontmain), o La nostra Senyora de l'Oració (en francés, Notre-Dona'm de la Prière),[1] més coneguda com a Verge Mare de l'Esperança, és una advocación mariana reconeguda per la Santa Sèu a partir del pontificat de Pío XI. Despuix de Nostra Senyora de Lourdes i junt en La nostra Senyora de la Salette, es tracta d'una de les tres advocaciones més representatives de França.[2]


L'Iglésia catòlica sosté que la Verge María es va manifestar en Pontmain, França, el 17 de giner del 1871. En aquell hivern emmarcat per la guerra franc-prusiana, quatre mesos en acabant de que Napoleón III caiguera captiu en la batalla de Sedán, l'eixèrcit prusiano dominava dos terceres parts de França i es trobava a poques milles de la vila de Pontmain, d'uns 500 habitants. La gent s'havia cansat de demanar que la guerra cessara. Quatre chiquets, Eugenne Barbedette, Joseph Barbedette, François Richer i Jeanneth-Marie Lebossé, varen declarar l'aparició d'una «bella senyora» en els braços estesos, vestida de blau obscur en estreles dorades, un vel negre i una corona d'or. Atres dos chiquets, Eugenio Friteau i Agustín Boitin, es varen sumar als anteriors. En els seus testimonis, els chiquets varen manifestar com a mensage escrit aparegut als peus de la Verge el seu desig de que la gent resara, lletra despuix de lletra, apareix un mensage, immediatament deletreado i llegit pels chiquets: «Oren, fills meus, Deu els respondrà en poc temps. El meu Fill els sent». Al temps precís de l'aparició, el general prusiano Karl von Schmidt, preste a arrasar en el poble de Laval en direcció a Pontmain, va rebre órdens de l'alt mando de no prendre la ciutat.[3] Finalment, l'invasió de Bretanya mai es va efectuar ya que onze dies despuix, el 28 de giner de 1871, va finalisar el lloc de París i es va firmar l'armistici entre França i Prusia. El bisbe de Laval, monsenyor Wicart, va declarar les aparicions com a autèntiques:

Yo mateixa considere que l'Inmaculada Verge de l'Esperança es va aparéixer davant estos quatre chiquets i no tinc ni menor dubte.

Hui en dia s'erigix en el lloc declarat pels chiquets un santuari al com peregrinan unes 200 000 persones cada any.[4]



Referències

  1. ↑ Varis autors (2002). La Vierge Marie dans l'enseignement de la théologie et la catéchèse mariale adulte (en francés), París: Médiaspaul Éditions, p. 192. ISBN 2-7122-0841-2.
  2. ↑ Jodon de Villeroché, Claire«Religion et politique dans els églises du Diocèse d'Angers».Revue D'Archeologie Moderne et D'Archeologie Generale.Université de Paris IV: Paris-Sorbonne. Centre d'archéologie moderne et contemporaine.
  3. ↑ ABC.és (ed.): «Les últimes dèu aparicions marianas reconegudes per l'Iglésia: Verge de Pontmain (França)». Consultat el 20 d'agost de 2014.
  4. ↑ Lumen Terra (ed.): «Santuari de Nuestra Señora de Pontmain». Archivat des d'el original, el 21 d'agost de 2014. Consultat el 20 d'agost de 2014.