Nuestra Señora de Pontmain
Nuestra Señora de Pontmain, també cridada La nostra Senyora de l'Esperança (en francés, Notre-Dona'm de Pontmain), o La nostra Senyora de l'Oració (en francés, Notre-Dona'm de la Prière),[1] més coneguda com a Verge Mare de l'Esperança, és una advocación mariana reconeguda per la Santa Sèu a partir del pontificat de Pío XI. Despuix de Nostra Senyora de Lourdes i junt en La nostra Senyora de la Salette, es tracta d'una de les tres advocaciones més representatives de França.[2]
_Statue_de_la_Vierge_sur_le_parvis_de_la_basilique.jpg)
L'Iglésia catòlica sosté que la Verge María es va manifestar en Pontmain, França, el 17 de giner del 1871. En aquell hivern emmarcat per la guerra franc-prusiana, quatre mesos en acabant de que Napoleón III caiguera captiu en la batalla de Sedán, l'eixèrcit prusiano dominava dos terceres parts de França i es trobava a poques milles de la vila de Pontmain, d'uns 500 habitants. La gent s'havia cansat de demanar que la guerra cessara. Quatre chiquets, Eugenne Barbedette, Joseph Barbedette, François Richer i Jeanneth-Marie Lebossé, varen declarar l'aparició d'una «bella senyora» en els braços estesos, vestida de blau obscur en estreles dorades, un vel negre i una corona d'or. Atres dos chiquets, Eugenio Friteau i Agustín Boitin, es varen sumar als anteriors. En els seus testimonis, els chiquets varen manifestar com a mensage escrit aparegut als peus de la Verge el seu desig de que la gent resara, lletra despuix de lletra, apareix un mensage, immediatament deletreado i llegit pels chiquets: «Oren, fills meus, Deu els respondrà en poc temps. El meu Fill els sent». Al temps precís de l'aparició, el general prusiano Karl von Schmidt, preste a arrasar en el poble de Laval en direcció a Pontmain, va rebre órdens de l'alt mando de no prendre la ciutat.[3] Finalment, l'invasió de Bretanya mai es va efectuar ya que onze dies despuix, el 28 de giner de 1871, va finalisar el lloc de París i es va firmar l'armistici entre França i Prusia. El bisbe de Laval, monsenyor Wicart, va declarar les aparicions com a autèntiques:
Hui en dia s'erigix en el lloc declarat pels chiquets un santuari al com peregrinan unes 200 000 persones cada any.[4]
Referències
- ↑ Varis autors (2002). La Vierge Marie dans l'enseignement de la théologie et la catéchèse mariale adulte (en francés), París: Médiaspaul Éditions, p. 192. ISBN 2-7122-0841-2.
- ↑ Jodon de Villeroché, Claire«Religion et politique dans els églises du Diocèse d'Angers».Revue D'Archeologie Moderne et D'Archeologie Generale.Université de Paris IV: Paris-Sorbonne. Centre d'archéologie moderne et contemporaine.
- ↑ ABC.és (ed.): «Les últimes dèu aparicions marianas reconegudes per l'Iglésia: Verge de Pontmain (França)». Consultat el 20 d'agost de 2014.
- ↑ Lumen Terra (ed.): «Santuari de Nuestra Señora de Pontmain». Archivat des d'el original, el 21 d'agost de 2014. Consultat el 20 d'agost de 2014.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nuestra Señora de Pontmain» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.