Necròpolis i És Castellet de Calç Coves
La Necròpolis i el Castellet de Calç Coves (Alayor - Menorca) es troben en una cala situada en la desembocadura d'un barranc de la partix sur de Menorca. En el seu entorn es troben restants arqueològics d'époques diverses. Les més conegudes són les coves que formen la necròpolis, pero també es pot observar una cova que va servir com a lloc de cult en época romana. En el jaciment hi ha també restants subaquàtics que evidencien l'us de la cala com embarcador entre finals de l'época talayótica i el II i un assentament fortificado, en un pou excavat en la roca, de cronologia desconeguda.[1]
L'assentament coster o Castellet
[editar | editar còdic]L'assentament coster fortificado es troba situat en la punta que tanca la Cala de Sant Dumenge, i conserva una muralla de 4 metros d'ample i uns 200 metros de llarc, que tancal cap costera pel costat oest. Dins d'esta fortificació hi ha un pou excavat en la roca al que es pot baixar per una escala de la que actualment són visibles 45 escalons. La falta d'excavacions i de materials ceràmics en superfície no permet establir la seua cronologia.[2][3]
La necròpolis i coves d'atres usos
[editar | editar còdic]La necròpolis està formada per més de noranta coves d'enterrament, excavades en els tallats de la cala, i va estar en us durant casi tota l'época talayótica. Es poden observar, bàsicament, tres tipos de coves, que són en tots els casos tombes colectives a on s'anaven depositant els difunts d'un grup humà concret:[4]
- Cuevas naturals en tancament de construcció ciclópea. Són possiblement les coves més antigues de la necròpolis. El seu us es remontaria al 1100 aC, i es prolongaria fins al 700 a. C.
- Coves artificials de l'Edat del Bronze. Es tracta d'hipogeus formats per una sola cambra de planta ovalada, en el sostre baix. Se solen trobar en les parets rocoses, a una certa altura. Segons pareix, es varen utilisar aproximadament entre el 800 i el 600 a. C. S'han documentat objectes de bronze com a pectorals, torques, banyes de bou o puntes de llança.
- Cuevas artificials de l'Edat del Ferro: Es tracta de hipogeus de grans dimensions, en pilars i pilastras que compartimentan l'espai. La porta sol ser rectangular, i presenten un pati exterior excavat en la roca. En general no es troben en llocs tan inaccessibles com les coves anteriors.[5] S'han documentat objectes de ferro com a gavinets, espases o braçalets; objectes de bronze com a cadenes en colgantes, torques i braçalets. També s'han trobat contes púnicas de pasta de vidre procedents d'Eivissa. L'us ritual de la cala va continuar despuix de la conquista romana.
- La Cova dones Jurats, situada en el costat oest, conserva un conjunt d'inscripcions romanes. Esta cavitat natural ha segut interpretat com un santuari dedicat a la fundació de Roma, que va estar en us durant els sigles II i III d. C.[6][7]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Consell Insular de Menorca (ed.): «Necròpolis i És Castellet de Cales Coves. Menorca Talaiòtica, candidata a Patrimoni Mundial de la UNESCO».
- ↑ PLANTALAMOR, L. 1991. Els assentaments costers de l'illa de Menorca. In AA.DD., Atti de el II Congresso Internazionale vaig donar Studi Fenici i Punici, 9-14 de novembre de 1987, Volume terzo, Roma: Consiglio Nazionale delle Ricerche: 1151-1160.
- ↑ SÁNCHEZ, E.; GUTIÉRREZ, M. & ORFILA, M. 2013. Els assentaments costers de menorca: el cas d'És Castellet (Calç Coves, Alaior). In Riera, M. & Cardell, J. (coord.), V Jornades d’Arqueologia dels Illes Balears (Palma, 28 a 30 de setembre, 2012). Palma: Documenta Balear: 59-67
- ↑ VENY, C. 1982. La necròpolis protohistòrica de Calç Coves.Menorca. Biblioteca Praehistorica Hispana, 20. Madrit: Consell Superior d'Investigacions Científiques.
- ↑ GORNÉS, S, 2000. Ipogei del Talaiotico finale: analisi i interpretazione della necropoli vaig donar Calç Coves, Menorca. In AA.DD., L'Ipogeismo nel Mediterraneo: origini, sviluppo, quadri culturali: atti del Congresso internazionale, 23-28 maggio 1994, Sassari-Oristano, Itàlia). Sassari: Università degli studi vaig donar Sassari, Facoltà vaig donar Lettere i filosofia, Istituto vaig donar Antichità, art i discipline etnodemologiche i Dipartimento vaig donar Scienze umanistiche i dell'antichità: 553-571.
- ↑ Orfila, M.; Baratta, G. & Mayer, M. 2013. El santuari de Calç Coves (Alaior, Menorca): la Cova dels Jurats o Església. In Riera, M. & Cardell, J. (coord.), V Jornades d’Arqueologia dels Illes Balears (Palma, 28 a 30 de setembre, 2012). Palma: Documenta Balear: 109-117.
- ↑ ORFILA, M.; SÁNCHEZ LÓPEZ, E.; GUTIÉRREZ RODRÍGUEZ, M. & MARÍN DÍAZ, P. 2015. La Cova dels Jurats o de l’Església en Calç Coves (Alaior) ¿Un santuari rupestre talayótico en Menorca? In Andreu, C.; Ferrando, C. & Pons, O. (eds.), L’Entreteixit del Temps. Miscel·lània d’Estudis en Homenatge a Lluís Plantalamor Massanet. Palma: Conselleria de Participació, Transparència i Cultura del Govern dels Illes Balears: 285-295.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Necrópolis y Es Castellet de Cales Coves» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.