Anar al contingut

Muscari

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Muscari

Muscari Mill. és un gènero de chicotetes plantes herbáceas, perennes i bulbosas pertanyent a la subfamília de les escilóideas dins de les asparagàcees. Comprén aproximadament 40 espècies natives d'Eurasia caracterisades pels seus bells arracadas de flors de colors lluents.

Descripció

Les espècies de Muscari són plantes chicotetes, que no superen els 20-25 cm d'altura, herbáceas, acaules, bulbosas, de fulles arrosetadas, lineares i flors pedunculadas, vistoses, perfumadas o inodoras, dispostes en arracadas simples en l'extremitat d'un llarc escape, duent a sovint en la seua part superior un penacho de flors estèrils.

Image de (a) Planta sancera, (b) arracada en flors i fruts, (c) frut, (d) detall de la flor, (i) pistil, (f) ovari en cort travessera, (g) extrem d'un full, (h) full en cort travessera, (i) càpsula, (k) frut en cort travessera, (l) llavors.

Les flors són actinomorfas, hermafroditas o parcialment estèrils. El perigonio és urceolado, compost de 6 tépals soldats en casi tota la seua extensió, 6-dentado en l'àpiç. El color de les flors és en general blava, pero hi ha espècies i varietats de color lila, blanc i groc. l'androceo està compost per 6 estams, inclusos, chicotets. l'ovari és súpero, sésil, trilocular, en els lóculos biovulats. l'estil és curt. Presenten 3 estigmes chicotets. El frut és una càpsula trígona o trialada.

Muscari botryoides cv album

Usos i cultiu

Vàries espècies de Muscari es cultiven en propòsits ornamentals i existixen molts cultivares disponibles en el mercat. Florixen en primavera i vàries de les espècies i cultivares són de les primeres plantes en florir en eixa estació. S'utilisen en borduras i, gràcies a la seua capacitat per a difondre's, per a naturalizar en parcs grans.

Muscaris blaus i blancs en els jardins del Palau Topkapi en Estambul.

El cultiu d'estes espècies no presenta inconvenients. Els bulbos es planten en qualsevol tipo de terreny a finals d'estiu o principis d'autumne, a uns 8-10 cm de profunditat. No deuen fertilizarse o abonar-se, ya que tal pràctica favorix el desenroll vegetatiu en desmedro de les flors. Tendixen a difondre's espontàneament i despuix d'uns anys es fan molt denses i és convenient ralearlas. Les espècies del gènero també es presten per al cultiu de tests en interiors. Si es planten a principis de l'autumne en interiors poden florir en ple hivern.

Referències

Bibliografia

  • Rossi, R. 1989. Guia de Bulbos. Ed. Grijalbo, Barcelona
  • Hessayon, D.G. 1999. The bulb expert. Transworld Publishers Ltd., Londres.
  • Dimitri, M. 1987. Enciclopèdia Argentina d'Agricultura i Jardineria. Tom I. Descripció de plantes cultivades. Editorial ACME S.A.C.IContrasenya., Buenos Aires